VALÈNCIA. A principis de setembre, el conseller d’Economia, Rafael Climent, va ser el primer membre del Consell a alertar públicament sobre una de les principals implicacions d’una repetició electoral. “Si no hi ha govern [espanyol] abans del 23 de setembre, i no tenim interlocució i no hi ha Pressuposts Generals de l’Estat (PGE), la pura lògica ens diu que, amb tota probabilitat, es prorrogaria el pressupost també ací. Esperem que això no passe”, va advertir.
Però allò que tothom esperava que no passara, finalment va passar. Les no negociacions de govern van abocar a una repetició electoral que dilatarà encara més la formació d’un executiu i que, amb tota seguretat, provocarà que els pressuposts del govern de Mariano Rajoy elaborats per a l’exercici 2018 continuen vigents entrat l’any 2020.
Davant d’aquest escenari, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, va admetre aquest dilluns que l’opció de prorrogar el Pressupost de la Generalitat del 2019 és una possibilitat que pren cada dia més força. El responsable d’elaborar el projecte de llei de Pressuposts va assegurar que és “un risc molt gran” plantejar-se elaborar uns comptes nous per al 2020, ja que, si bé s’espera que la liquidació del 2018 arribe abans del 10N, tal com va anunciar Sánchez, no ocorrerà el mateix amb les entregues a compte. Soler va explicar que, sense un govern en plenes funcions, no es pot fer una previsió d’ingressos per als nous pressuposts.
Per ara, el conseller assegura que el Consell està valorant “els pros i contres” de prorrogar els actuals Pressuposts de la Generalitat, cosa que sols havia ocorregut a l’any 89 i tan sols durant uns pocs mesos, ja que al maig foren finalment aprovats.
Es prenga la decisió que es prenga, les perspectives no són massa afalagadores per al relat del Botànic.
Prorrogar o rebaixar
El Consell té sobre la taula la decisió de què fer amb el pressupost de la Generalitat per al pròxim exercici. Després d’aprovar en temps i forma els pressuposts de tots els anys de la primera legislatura del Botànic, el PSPV, Compromís i Unides Podem s’enfronten a una difícil decisió: iniciar el segon mandat amb un pressupost de la primera legislatura o elaborar uns nous comptes que probablement haurien de ser menys ambiciosos que els del 2019.
La decisió passa per decidir si continuar amb els pressuposts que va dissenyar per a aquest exercici, que comptaven amb el fet que els PGE de Sánchez –aquells famosos en què el País Valencià per primera vegada tenia una inversió comparable al pes poblacional– serien aprovats, o fer-ne uns de nous amb les inversions que preveia el govern de Rajoy.
Els problemes del bloqueig del pressupost de Sánchez –que Soler recorda sempre que pot que es va produir per “l’estranya aliança de la dreta i els independentistes– han agreujat els de la tresoreria valenciana pel fet que el govern espanyol ha passat la major part de l’any en funcions i sense activar mecanismes extraordinaris que permeteren entregar els lliuraments a compte del sistema de finançament a les autonomies. Ara bé, encara que el 2020 s’acabara per fi amb el bloqueig polític i es formara un executiu, la realitat és que, amb els PGE prorrogats, les previsions dels pressuposts valencians tornarien a ressentir-se.
Un altre punt en contra de continuar amb els pressuposts del 2019 és que el Botànic II ha canviat la seua arquitectura institucional respecte de l’anterior govern. Amb dues conselleries més –Habitatge i Innovació– i desenes de nous departaments del segon i tercer escaló del Consell, el govern es veuria en la complicació de realitzar tot un treball de fontaneria per a redistribuir els diners en el marc d’uns pressuposts que estaven pensats per a una estructura diferent.
Aquesta és una de les raons per les quals des de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica es rebutja prorrogar els pressuposts. Fonts del departament que controla Podem assenyalen que existeix una “majoria suficient” per a aprovar els pressuposts i que, per tant, no hi ha motius per a seguir el 2020 amb els comptes de l’exercici anterior.
Ara bé, cal tindre en compte que, en un moment on les relacions entre el PSPV, Compromís i Podem no pareixen ser les millors –així ho explicita el cisma parlamentari arran qüestions de caire ecologista–, pot resultar un baló d’oxigen el fet d’estalviar-se una negociació de pressuposts que, inevitablement, sempre genera certa confrontació partidista. La pròrroga, en qualsevol cas, resultaria més incòmoda per a Podem –nou en el Consell i sense una assignació prèvia– i menys per a Compromís, que en els darrers pressuposts va veure com les carteres que la coalició gestiona van augmentar el seu pressupost.
Si es decideix elaborar uns nous pressuposts, el Consell també tindria una disjuntiva important a abordar: redactar uns pressuposts en la línia dels de l’any 2019, o, per contra, rebaixar les expectatives i comptar amb uns ingressos molt més modests que els que preveien els comptes de Pedro Sánchez.
Un final d’any complicat
El tancament de l’exercici 2019 no està sent fàcil per al govern. A tres mesos d’acabar l’any, el Consell ja ha hagut d’aprovar “retencions de crèdit” per valor de 365 milions d’euros. Aquests ajusts –que, segons defensen, no es poden considerar “retallades” perquè s’apliquen sobre partides que no anaven a ser executades– encara no han sigut publicats ni facilitats a la premsa.
La Generalitat no ha adduït raons de pes per a no transmetre aquesta informació, que a hores d’ara es pressuposa en mans del Ministeri d’Hisenda. El conseller Soler, això sí, ha anunciat que detallarà on s’han aplicat aquestes quantitats el pròxim dia 15 en seu parlamentària.
Des de l’oposició, el PPCV ha anunciat que acudirà al Consell de Transparència si el govern no fa públic en el termini d’un mes el Pla Econòmic Financer (PEF) que recull aquests ajusts pressupostaris.
