VALÈNCIA. María Vicenta Pons, qui va ser presidenta de l’ONG Asamanu Àfrica el 2010, ha assegurat hui en la seua declaració com a testimoni en el judici del cas Blasco –també conegut com a cas Cooperació– que a la Conselleria de Cooperació que dirigia el mateix Blasco no li hauria importat si la seua organització haguera “plantat una falla al Senegal” sempre que es doblegara als interessos de la trama corrupta, en la qual els seus responsables ja han admés els càrrecs que se’ls imputen.
Aquest testimoni, amb el qual s’ha obert la huitena jornada del segon judici pel desviament de fons de la Generalitat destinats a projectes de Cooperació, ha sigut retret per part del president de la sala, José Antonio Mora, qui li ha demanat que s’abstinguera d’aportar opinions personals.
A preguntes del fiscal, Pons ha detallat que la trama corrupta operava contractant xicotetes ONG com la seua per a oferir la intermediació davant la Conselleria de Cooperació amb l’objectiu d’accedir projectes molt més quantiosos dels gestionats fins a dia de hui.
“El 2009 es va posar en contacte amb nosaltres, via correu electrònic, Maribel Castillo, de la Fundació Hemisferi. Ens van dir que volien ajudar xicotetes ONG a accedir a projectes més quantiosos perquè no foren sempre les mateixes”, ha agregat.
Segons el seu relat, va ser aquesta fundació la que va oferir diversos projectes a Asamanu, entre ells la possibilitat de construir hivernacles o arreglar col·legis, però finalment l’ONG de Pons va proposar un projecte per a la reforma d’un institut del Senegal al qual acudien diàriament més de 2.000 alumnes.
“Nosaltres vam intervindre només en la justificació. El projecte tècnic el va preparar Hemisferi, sense que nosaltres parlàrem amb cap tècnic ni preparàrem cap pressupost. Maribel Castillo (Entrepueblos) ens va acompanyar a la Conselleria a presentar-lo, però el nom de la seua fundació no apareixia per cap lloc”, ha explicat.
“Quan em vaig adonar d’això vaig pensar que tot el treball s’aniria per la borda, ja que la Conselleria s’adonaria que no teníem experiència ni tan sols en la gestió de projectes de 10.000 euros, i ara ens presentàvem a un de més de 300.000″, ha assenyalat Pons. No obstant això, temps després va saber a través de Castillo que el projecte havia sigut acceptat, encara que la subvenció es va reduir a 232.000 euros.
Posteriorment, Pons, en representació d’Asamanu, i José Bollaín, en representació d’Hemisferi, van obrir un compte mancomunat en què la Conselleria va dipositar els fons. “En pocs dies se’ns va fer un càrrec al compte de 60.000 euros com a pagament a una constructora, Beconsa. Jo vaig veure això molt estrany i vaig demanar que es bloquejara el compte. Em vaig posar en contacte amb Hemisferi i Maribel Castillo em va dir que de seguida se’ns faria un altre càrrec de 60.000 euros, ja que 120.000 euros era el pagament a la citada constructora”, ha detallat.
La testimoni va veure amb estranyesa aquestes transferències, ja que, segons ha assegurat, Beconsa “no havia posat un peu al Senegal”. “Em va dir un tècnic de Beconsa que eren persones de bé, que posarien els dos peus al Senegal, però jo no ho vaig veure clar i no vaig pagar. En aquell moment, jo no sabia si el projecte era legal o no. Venia avalat per la Conselleria, però era totalment immoral i ho paralitzàrem de forma unilateral”, ha subratllat. Segons ha insistit aquesta testimoni, tots els projectes de cooperació internacional es desenvolupen amb mitjans i personal local.
A preguntes de l’Advocacia de la Generalitat, la responsable d’Asamanu Àfrica ha explicat que, després de conéixer-se aquests fets, va rebre una telefonada d’Arturo Tauroni (director de la Fundació Hemisferi i germà de l’empresari Augusto César Tauroni), qui li va dir que era inútil que concorregueren a altres projectes perquè ell formava part de l’avaluadora externa i no els acceptaria encara que presentaren “la bíblia en vers”.
