VALÈNCIA. La sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia de València acull des d'aquest dilluns 15 d'abril la vista en la qual es jutjarà l'exconseller de Solidaritat i exportaveu del PPCV a les Corts Rafael Blasco i altres 23 persones més acusades d'irregularitats en subvencions a ONG i en la construcció d'un hospital a Haití que no va arribar a dur-se a terme.
Es tracta de dues peces del conegut com a cas Cooperació, sobre les quals el jutjat d'instrucció número 21 de València va donar per conclosa la investigació el 2017 pels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental.
La Secció Segona de l'Audiència Provincial jutjarà des d'aquesta setmana vinent Blasco; l'exsecretària general de la Conselleria de Solidaritat Tina Sanjuán; l'exdirector general de la Conselleria de Solidaritat José María Felip; l'excap d'àrea de Solidaritat Marc Llinares; els empresaris Augusto César i Arturo Tauroni, i el president de l'ONG Esperanza Sin Fronteras, Fernando Darder, entre d'altres.
Així mateix, s'inclouen treballadors de les empreses de Tauroni, persones vinculades a les mercantils que van emetre factures falses i responsables d'avaluar i puntuar els projectes solidaris que concorrien a les convocatòries per a l'obtenció de subvencions.
En el cas de l'exconseller se li atribueixen els delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, falsedat en document oficial comesa per funcionari públic i associació il·lícita o, alternativament, organització criminal. El jutjat encarregat de la instrucció va adoptar en el seu moment mesures per a assegurar les responsabilitats pecuniàries, que en el cas Blasco es van fixar en 8,2 milions d'euros.
Fins a huit milions s'estableixen per a Augusto César Tauroni i per a Llinares –per a la resta d'exalts càrrecs són menors– i de 3,6 milions a Darder.
"Directors o caps de grup criminal"
En l'ordre de processament dels ara acusats, la magistrada instructora, Nieves Molina, concloïa que és "evident" el concert entre l'exconseller Blasco, el seu excap d'àrea i l'empresari Cèsar August, els qui exercien com a "directors o caps" del "grup criminal" per a poder "organitzar l'entramat necessari a fi d'obtindre beneficis repartint-se de forma il·lícita els fons públics".
El germà de Tauroni, dos treballadors de la Fundación Hemisferio, dirigida per l'empresari i l'administrador de l'avaluadora externa que puntuava els projectes que presentava la Fundació als concursos per a l'obtenció de subvencions, exercien com a "membres actius" de la trama.
En la interlocutòria, la magistrada explicava que Tauroni, des del seu lloc de director de facto de la Fundación Hemisferio, "era qui emetia ordres adreçades tant al seu germà Arturo com a la seua treballadora de confiança Maribel Castillo, o a qui figurava com a president de la Fundació, Alfonso Navarro".
Correus electrònics creuats
La jutgessa afegia que "prova de l'anterior són els abundants correus electrònics que es creuen entre ells, en els quals es reflecteix la subordinació d'aquests a les ordres i decisions d'aquell, qui era consultat davant la presa de decisions rellevants".
Així mateix, assenyalava que Tauroni estava en contacte permanent amb el cap d'Àrea en la Conselleria, "peça fonamental en l'organització dins de l'Administració, qui s'encarregava de facilitar a l'anterior tota la documentació i informació d'interés per a poder concórrer a les convocatòries públiques, i qui, al seu torn, donava normes i directrius a l'avaluador extern la participació del qual era necessària per a poder obtindre el benefici econòmic buscat amb la seua activitat il·lícita".
Peticions d'anticorrupció
Per aquestes peces, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 16 anys de presó per a Blasco i demana com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat. No obstant això, la pena més elevada que sol·licita el fiscal és per a Augusto César Tauroni, per a qui reclama 21 anys i mig de presó. També sol·licita que se li fixe una multa de 3.136.800 euros i el decomís dels seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes dels EUA de diferents societats per un delicte de blanqueig de capitals.
Aquestes dues peces es van obrir per presumptes irregularitats en la concessió d'ajudes als països del Tercer Món. Una d'elles, per les subvencions concedides a diferents ONG en els anys 2009, 2010 i 2011, i l'altra, pel desviament de fons per a la construcció d'un hospital a Haití.
15 setembre 2019
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
