Així ho ha decretat mitjançant una interlocutòria, coneguda com a passi a procediment abreujat, en el qual també dóna el primer pas perquè Iñaki Urdangarin siga jutjat. Es tracta d’una resolució contra la qual cal interposar tant recurs de reforma, davant el mateix Jutjat, com d’apel·lació directament davant l’Audiència Provincial de Balears-.
En concret, Castro considera la duquessa cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que hauria comès el seu marit, en sostenir que el seu paper va ser imprescindible perquè Urdangarin poguera defraudar fins a un total de 337.138 euros en les quotes de l’IRPF corresponents als anys 2007 i 2008. I ho va fer a través de la societat de la qual tots dos són propietaris, Aizoon, en facturar a través de la mateixa -com a rendiments d’activitats econòmiques- les retribucions que va cobrar d’entitats privades per la seua condició de conseller assessor.
Tot açò, segons la Fiscalia i l’Agència Tributària, amb l’objectiu de tributar menys en la seua declaració de la renda. El mateix Castro considera Aizoon com una societat pantalla de la qual es va valdre la muller d’Urdangarin per a cobrar les assessories com si de rendiments professionals es tractaren i no de serveis personals. És més, Aizoon era una de les empreses fictícies que integraven l’entramat societari dirigit a desviar els fons obtinguts per part de l’Institut Nóos de les Administracions Públiques.
Pel que fa al delicte de blanqueig, el magistrat apunta al fet que na Cristina, com a sòcia al 50% d’Aizoon, d’aquests ingressos presumptament il·lícits, en destinar els diners que la seua societat va percebre de Nóos a despeses particulars del matrimoni, com la reforma del seu habitatge familiar, amb el coneixement del seu origen delictiu.
