Diari La Veu del País Valencià
Sant Joan ha de ser la Festa Nacional dels Països Catalans?
Racó Català / RedactaVeu / València

Les festes que se celebren de forma conjunta el dia 24 de juny als Països Catalans són les fogueres d’Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles als Pirineus i Andorra i les revetlles populars a Catalunya i al País Valencià.

Les fogueres d’Alacant

Les Fogueres de Sant Joan se celebren coincidint amb la Festa Major d’Alacant i són considerades un espectacle d’Interès Turístic Internacional. El seu origen és molt remot ja que deriva del costum de cremar objectes ballant entorn d’una foguera amb l’arribada del solstici de l’estiu, com és comú en totes les celebracions de la nit de Sant Joan.

Aquestes festes organitzades amb les peculiaritats actuals daten del 1928, i tingueren per impulsor José María Py y Ramírez de Cartagena, basades en les Falles, en les quals havia participat anteriorment. Amb el pregó es donen per iniciats els festejos, es planten les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, a la nit del 20 de juny, i es cremen al cap de quatre dies després de llançar-se des del puig del Benacantil una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat i la major part de la Costa Blanca.

Programació de festes d’Alacant.

A més a més en quasi totes les platges del País Valencià aquesta nit se celebra la festa amb fogueres. Cal destacar la commemoració a la Malva-rosa, Cullera o Gandia.

Foguera Carolines Altes-Primer Premi 2014

La ruta de la Flama del Canigó compleix aquest any el seu vintè aniversari

Diferents municipis donaran hui el tret de sortida a l’estiu amb l’arribada de la Flama del Canigó. A la nit les revetlles amb foc, música i la típica coca celebraran Sant Joan. La flama del Canigó ja ha iniciat el seu recorregut per encendre aquest vespre les diferents fogueres. Òmnium Cultural ha elaborat un mapa on hi ha marcats els llocs on arribarà la Flama del Canigó. Podeu consultar-ho aquí. Aquest migdia el Parlament de Catalunya rebrà la Flama del Canigó i a la tarda arribarà a la plaça Sant Jaume on hi haurà l’encesa del peveter i el repartiment del foc que s’escamparà als barris de la ciutat.

D’altra banda, Òmnium Cultural ha posat en marxa un concurs per escollir la millor fotografia de la Flama. Segons les bases del concurs, cal penjar una imatge a Instagram entre el 14 i el 30 de juny del 2014. La fotografia ha de dur l’etiqueta #flamadelcanigó i el nom del municipi on s’ha fet. Les cinc fotografies que hagen obtingut més “M’agrada” seran premiades amb un lot de productes d’Òmnium.

El periodista i director del diari Ara, Carles Capdevila, ha elaborat aquest any el missatge de la Flama del Canigó. El discurs en tres frases:

1- “Tenim una flama que no s’ha apagat mai: la d’un teixit associatiu imparable, la d’un poble organitzat i organitzador que ha demostrat capacitat per resistir i per avançar. I que té visió, fa camí, obre camins”

2- “Sabem on anem i sabem que hi anirem. Als nostres ulls brilla la flama de la determinació, de la il·lusió, del projecte. Estem aquí drets i decidits i sabem que tenim dret a decidir”

3- “Som gent a qui li agrada arremangar-se, que s’aixeca les vegades que calgui per convertir els somnis en projectes. No ens aturarem fins fer-los realitat, ben desperts”

Les falles del Pirineu

L’Alta Ribagorça i el Pallars celebren amb les falles la revetlla de Sant Joan. El 14 de juny es va encendre a Durro la primera falla coincidit amb la Festa Major; el dia 21 a Senet; i el dia 23 a Boí, Casós, el Pont de Suert i Vilaller. El pròxim dia 28 de juny baixaran les falles de Barruera i al mes de juliol s’acabarà la campanya de Falles a Erill la Vall, Taüll i Llesp.

Els cavalls protagonistes de Sant Joan a Menorca

La festivitat de Sant Joan a Menorca és una tradició celebrada durant els darrers segles. Es creu que el seu origen és de caire religiós perquè sembla que la festa sorgí d’una confraria, on hi eren representats els quatre estaments de la població de l’època. Aquests estaments socials són els que hui es representen dins la Junta de Caixers.

Ciutadella

Concretament se sap que l’any 1564 l’obreria estava formada per un obrer eclesiàstic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. Entre tots es repartien les feines de conservar l’ermita, recaptar almoines i administrar els béns. Més tard, s’afegiria el penoner, qui durà el penó de la confraria. Cada any per Sant Joan se celebrava un romiatge a l’ermita on hi assistien els obrers i les seues famílies i amics. L’obrer cavaller convidava els assistents a un refresc a casa seua i el mateix feia el capellà després de l’albada. De tornada, la Qualcada recorria Ciutadella.

Ara els cavalls també són els autèntics protagonistes i amb els seus galops donen el tret de sortida a l’estiu.

Comparteix

Icona de pantalla completa