Podem PV
Alguns van haver d’obrir i tancar els ulls: 143.671 vots; 5 eurodiputats. Altres feia temps que ho dèiem: som molts. I el 25 vam ser moltes. Hem tocat una tecla necessària i l’hem tocada entre tots i totes. La gent ha treballat de valent: als cercles, omplint places i locals a cada acte, informant i transmetent canvi i il·lusió als mercats i als carrers, encartellant a les nits, recorrent els col·legis electorals, difonent boca a boca la idea. El 25M ens deixa algunes idees:
1.- Fem una valoració positiva dels resultats. A nivell de País Valencià, PODEM sumem un total de 143.671 vots, 8’24%. A les grans ciutats ens situem per damunt d’aquest percentatge: 10.866 vots (9,95%) a Alacant, més de 26.000 vots (8,55%) a València, 8.671 vots (11,48%) a Elx o 5.008 vots (8,88%) a Castelló de la Plana. Havíem dit que era l’hora de la gent, de l’apoderament ciutadà i hem mostrat com la ciutadania fent política és imparable. Sense subvencions, sense donacions de les elits, sense préstecs bancaris; només amb el treball de moltes persones. Són bons resultats, però estan lluny de ser suficients. Les eleccions del 25M van ser una primera estació -que ens indica que anem per bon camí-, però sobretot són el punt d’inici: hem de tirar la casta!
2.- La foto electoral mostra un canvi de l’escenari polític valencià: el bipartidisme cau i la indignació social va traduint-se en vots. El PPSOE perd gairebé el 50% del seu suport: 476.784 vots perd el PP i 331.176 vots perd el PSOE. Cada vegada representen menys. Però no només això, totes les forces democràtiques incrementem els resultats: EUPV suma un total de 180.483 (10,34%) vots; Compromís arriba als 138.488 vots (7,94%). No només no hem restat: hem eixamplat l’espai de la indignació i la democràcia. Havíem dit que érem moltes les persones que estem fartes de la casta i les elits; hem aconseguit mobilitzar una part d’aquesta indignació, però en som moltes més!
3.- Però cal llegir els resultats en moviment: vénen temps de canvi. Els mals resultats del PPSOE no són un fet aïllat: responen al procés d’indignació front la casta política i les elits econòmiques que han venut el futur del nostre poble per a continuar enriquint-se. Aquesta caiguda dels partits tradicionals ha generat un escenari en el qual estan emergint dos espais: un de regeneració des del mateix règim (UPyD i Ciutadans) i un altre d’aprofundiment democràtic des de la indignació (PODEM, EUPV, Compromís). Hem alterat el tauler polític valencià. Front als qui s’imaginaven que la pugna era PP vs Tripartit, els diem que l’alternativa és: regeneració del règim des de dins (PP, PSOE; UPyD i Ciutadans) vs obertura d’un procés democràtic des de la ciutadania valenciana.
4.- Ara és l’hora: transformar la majoria social en majoria política. Existeix una majoria social que vol un treball digne, que vol estudiar a la pública i fer-ho en valencià, vol poder portar els seus fills als hospitals o vol tenir un habitatge amb aigua, llum, gas. Aquesta voluntat majoritària que existeix cal portar-la als ajuntaments dels nostres pobles i ciutats i a la Generalitat. Buidar-les de corruptes, botiflers i senyorets que s’aprofiten de tots; omplir-les de gent honesta i decent. Buidar-les de CASTA, omplir-les de POBLE.
5.- Participació ciutadana: és l’hora dels cercles. Hem dit que la política és massa important per a deixar-la a la casta: tota política que no fem les majories és feta contra nosaltres. Per això, PODEM dèiem que cal que la gent fem política. Amb només 4 mesos ho hem vist: clar que podem. I ara diem: seguim! És l’hora de la participació ciutadana, és l’hora dels cercles: omplim el País de cercles!
6.- La protagonista del canvi és la ciutadania valenciana. Tenim sort: als carrers ja existeix la unitat de la gent normal, treballadora, que ens trobem als bars, a les mobilitzacions, al treball, les universitats o l’atur. Ara calen espais de trobada de tots per a articular-nos en majoria política. PODEM és una eina, però sabem que no som l’única. Sabem que el canvi no passa només per nosaltres. Tampoc passa en solitari per cap altre partit. Els interessos de cap partit poden estar per damunt dels interessos col·lectius: la ciutadania, i no els partits, és la protagonista. Per això, diem ben clar i alt que ens cal activar i sumar més forces: és l’hora de la unitat popular.
Clar que Podem!
