Toni Martínez / Daniel Ayllón.
Podemos, la nova formació encapçalada per Pablo Iglesias, ha aconseguit 1.224.578 vots, el que la converteix en la gran sorpresa de les eleccions europees. Aconsegueix cinc eurodiputats amb quasi el 10 per cent dels vots. Podemos només porta constituïda quatre mesos.
La formació es converteix en la quarta força política més votada per davant d’UPyD i els partits nacionalistes. El resultat ha sigut tan positiu que el partit de Pablo Iglesias avança a Esquerra Unida en diverses comunitats autònomes, entre elles, Madrid, on li trau un punt a la candidatura encapçalada per Willy Meyer.
De fet, el mateix, Pablo Iglesias ha mostrat en una entrevista en La Sexta el seu desig que a Madrid hi haja “una opció confluència amb el protagonisme popular i ciutadà que acabe amb els desnonaments o amb la troica”. En aquest sentit, amb el que sembla una clara picada d’ullet a Esquerra Unida, ha demanat una majoria suficient per a governar “d’una forma diferent”.
Esquerra Unida ha triplicat el seu nombre de representants en el Parlament Europeu respecte als resultats de 2009 passant de dos a sis. ERC, per la seua banda, ha guanyat les eleccions a Catalunya i portarà a dos representants a la Unió Europea. Primavera Europea (Equo, Compromís, Cha, i uns altres) també ha aconseguit un eurodiputat igual que Bildu.
El bipartidisme ha caigut del 80,7% al 49% del total de vots
La desfeta del Partit Popular (dels 6,6 milions de vots de 2009, ha passat a 4) no ha impedit als conservadors guanyar les eleccions europees, amb un 26% i 16 eurodiputats. En 2009, es va emportar el 42,21% i 23 escons. El seu principal competidor, el PSOE, tampoc ha eixit ben parat, amb una caiguda des del 38,78% (23) fins al 23% (14).
En suma, el bipartidisme ha caigut del 80,7% al 49% del total de vots, la qual cosa suposa un punt d’inflexió en els programes polítics de Rajoy i Rubalcaba. Per al primer, l’últim any i mig de legislatura serà un exercici d’equilibris continu per a mobilitzar l’electorat perdut.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
