No tots els delictes d'odi a Internet es persegueixen

Tres exemples sobre delictes d'odi que no acaparen l'atenció del govern espanyol i una reflexió final sobre la reforma del Codi Penal
23 maig 2014 01:00h

Racó Català / Barcelona

L'Audiència Nacional ha fet pública la condemna a un any de presó per a un usuari que havia penjat a Youtube vídeos "en homenatge exclusiu als terroristes d'ETA", segons el text que ha facilitat l'AN. Segons la sentència, entre 2006 i 2010 l'usuari en va penjar diversos  confeccionats per ell mateix sobre suports ja existents, "realitzant la seva difusió en suport a l'activitat terrorista". La detenció del jove es suma a la llista del degoteig de detencions que va encetar-se la setmana passada per delictes d'odi a les xarxes socials.

En aquest sentit, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha dit que seran "molt actius" i actuaran amb el "màxim rigor i prudència" a l'hora de combatre l'apologia de crims i del genocidi a les xarxes socials. Ara bé, la diligència amb què ha parlat Torres-Dulce no sembla aplicada a tots els delictes d'odi i així ho han denunciat diverses veus.

1. Catalanofòbia. Ja fa temps que Twitter i Facebook són terrenys adobats pels insults i amenaces de mort contra catalans que Fernández Díaz no ha tingut mai en consideració.

2. L'antisemitisme. Diverses associacions de la comunitat jueva a Catalunya i associacions d'amistat amb Israel han recollit més de 17.000 expressions antisemites i han presentat una denúncia col·lectiva contra cinc usuaris de Twitter que van insultar la comunitat jueva després de la victòria del Maccabi de Tel Aviv davant el Reial Madrid aquest diumenge a la Final Four de bàsquet.

3. Insults racistes i feixistes. Des de l'organització Antifeixistes del País Valencià denuncien que és "insultant que desprès d’anys denunciant la impunitat nazi i feixista a internet, on els missatges racistes, xenòfobs, homòfobs i que celebren els crims i genocidis nazis i feixistes (com l’assassinat de Guillem Agulló), les amenaces contra gent d’esquerres i activistes dels drets humans siga ara quan el Govern ordene el rastreig sistemàtic de les xarxes per cercar els qui celebren la mort de la presidenta de la Diputació de Lleó assassinada". Per corroborar les seves paraules, l'organització aporta diverses imatges, tuits i denúncies que no han rebut mai l'atenció de la Policia.

En relació a aquests delictes d'odi que encara no han estat perseguits, el periodista expert en immigració, xenofòbia, drets humans i política internacional, Xavier Rius Sant, denuncia que un dels principals problemes és que els articles 510 (provocació a l'odi, la violència i la discriminació) i 607 (apologia i justificació del genocidi) del Codi Penal estan, ara per ara, buits de contingut. Rius Sant diu que diverses sentències han deixat impunes actes racistes i/o d'apologia al feixisme perpetrats per la Plataforma per Catalunya, la Llibreria Europa, webs d'incitació a idees genocides i antisemites, etc, cosa que ha suposat un precedent per no condemnar aquest tipus d'accions. Rius Sant creu que aquesta mena d'actes han de ser penalitzats i així s'ha de contemplar en el nou avantprojecte de Codi Penal que s'està redactant.

Foto: RepublicaBananera.cat.
next