El jutge fonamenta la seva decisió en la vulneració de l’article 7 de la Llei de protecció civil del dret a l’honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. La sentència menciona el títol de la pàgina web ‘Calatrava te la clava’ perquè assenyala que l’arquitecte “no actua amb professionalitat ni honradesa, sinó que t’enganya, et traïx, t’estafa o s’enriquix injustament”.
Aquesta definició suposa una intromissió il·legítima en el dret a l’honor perquè segons recull la sentència suposa un “menyspreu i una pública desqualificació personal i professional, injuriosa i vexatòria”.
En quant al contingut, el magistrat reconeix que moltes de les denúncies, notícies o processos judicials oberts contra l’arquitecte pels seus projectes són “veritats objectives incontrovertides” però entén que estan dins dels límits de la crítica com a reflex i ús del dret fonamental a la llibertat d’expressió i d’informació. En aquest sentit, el magistrat remarca que un dels límits d’aquest dret és la intromissió il·legítima en el dret a l’honor.
La sentència afegix que el títol de pàgina web, com a primer contacte visual i conceptual, és el primer impacte de l’usuari amb el tarannà, pretensió i finalitat de la pàgina web i que aquest impacte es completa amb el contingut. El jutge reitera que el títol el que posa de manifest és que Calatrava “no és una persona de la qual un se’n puga refiar”.
El magistrat conclou que es lesiona el dret a l’honor en el títol de la pàgina però que el contingut podria considerar-se una excepció si entenguéren que existix un interès cultural rellevant donada la significació particular i l’impacte estètic de l’obra de Calatrava. L’arquitecte reclamava a la demanda una indemnització de 600.000 euros, per danys morals i materials, i considerava que la formació i el seu web eren responsables de la pèrdua d’un projecte a Brasil.
La sentència considera que les conclusions econòmiques de l’informe que aporta l’arquitecte són excessives i tot i reconèixer la gravetat dels fets creu que no seria lícit ni èticament justificable que les conseqüències d’una infracció serviren “per a un possible enriquiment injustificat”. El magistrat conclou que cal reparar el dany, que considera més ètic que material, i xifra la reparació simbòlica en 30.000 euros.
