Una experiència “fantàstica”, una “gran oportunitat” o una època de “llibertat”.
Així descriuen diversos estudiants erasmus el que probablement és l’estrella més brillant de la UE. Els últims 26 anys, més de tres milions d’estudiants s’han acollit a un programa d’intercanvi que ha marcat una generació.
Coincidint amb les eleccions europees, Brussel•les ha decidit apostar fort pel seu programa més emblemàtic i els propers set anys dedicarà un 40% més de pressupost a les beques Erasmus. 14.700 milions d’euros perquè d’aquí al 2020, quatre milions de joves europeus puguin formar-se fora del seu país. Són les grans xifres de l’Erasmus +, l’evolució d’un dels principals èxits d’Europa.
“Crec que és una experiència que no oblidaré mai”, diu Júlia quan només fa dues setmanes que ha aterrat a Reggio Emilia, una ciutat petita del nord d’Itàlia, per cursar un semestre de periodisme. Va decidir marxar perquè volia viure en un altre país, espavilar-se, conèixer gent i viure l’experiència d’estudiar d’una manera diferent.
Bernat, en canvi, buscava un canvi d’aires quan va decidir cursar l’últim curs d’història a la Universitat de Poitiers, a França. Un any on va perfeccionar el francès, va conèixer gent d’altres països i on va millorar el seu currículum. I sí, uns mesos on també s’ho va passar bé, perquè negar-ho.
“Però el més important és que em va ajudar a obrir-me i a agafar confiança en mi mateix, va ser una experiència fantàstica”, explica. El Joan va estudiar 6 mesos a Hongria i també creu que l’Erasmus és molt més que gresca. “És una època de llibertat”, admet, “però també vaig anar cada dia a la universitat i vaig estudiar de valent” a més de viatjar i aprendre anglès, “que el portava bastant malament”. Ara l’utilitza cada dia a la feina.
I és que amb 6 milions de joves a l’atur arreu de la UE, el principal l’objectiu del programa Erasmus és millorar les competències dels alumnes perquè quan acaben els estudis tinguen més opcions de trobar una bona feina. També difuminar fronteres, estrènyer els lligams entre països, obrir la ment i enfortir la identitat europea, assetjada últimament pels discursos xenòfobs i euroescèptics.
L’Estat espanyol, el que rep i envia més Erasmus
L’Estat espanyol és el destí preferit dels Erasmus i a les aules és molt habitual compartir apunts amb estudiants de la resta d’Europa i del món.
Cada any arriben uns 40.000 alumnes estrangers atrets, bàsicament, pel sol, el Mediterrani, l’idioma i també la festa. De fet, set de les 10 universitats europees que reben més estudiants d’intercanvi són espanyoles. La més popular és la de Granada, seguida de la Universitat de València i la Complutense de Madrid. La UAB, la Universitat de Barcelona i la Politècnica, tot i la dificultat afegida del català, també estan entre les 25 més sol•licitades d’Europa.
Però l’Estat espanyol també és l’estat que exporta més estudiants. Malgrat la crisi econòmica, aquest curs 44.000 universitaris d’arreu de l’estat estan cursant part de la carrera en una universitat estrangera. Andalusia és la comunitat autònoma que envia més alumnes a fora, seguida de Madrid i Catalunya.
Pel que fa als destins, triomfen Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit però cada vegada tenen més demanda Portugal o els països de l’est, on la vida és força més barata.
I és que l’Estat espanyol és el que rep i envia més Erasmus, però fins ara també era el país on la beca era més baixa. De fet, parlar de beca és arriscat. Potser seria més precís anomenar-la ajuda.
De mitjana, els estudiants de l’estat espanyol marxaven amb poc més de 120 euros mensuals que se sumen a l’ajuda complementària que donen alguns governs autonòmics. La beca de la Generalitat, per exemple, és de 200 euros al mes durant un màxim de mig any i els únics requisits per accedir-hi són tenir una nota mitjana superior a 6,3 (5,7 per les enginyeries) i defensar-se amb l’idioma en què s’imparteixen les classes a la universitat de destinació. Tot i així, els Erasmus estatals cobraven molt menys que els alumnes d’altres països com Letònia, que rebien 900 euros cada mes.
“El que hem fet amb Erasmus + és intentar limitar les diferencies que hi havia abans entre els diferents estats” perquè la distància era “massa important”, explica
el director adjunt d’Educació de la Comissió Europea, Jordi Curell.
A partir del pròxim curs, els estudiants Erasmus de tot el continent rebran entre 200 i 450 euros al mes. Una quantitat que els alumnes encara troben insuficient.
Així, a la Júlia, el lloguer del pis ja li costa més de 200 euros mensuals. “La beca no em cobreix les despeses”, explica, però “jo ja sabia que marxar d’erasmus comportava demanar ajuda als pares”. “He treballat i tinc els meus estalvis, però ni molt menys em donen per a viure cinc mesos fora de casa”, afegeix. Al Bernat també el va haver d’ajudar la família, tot i que l’estat francès li pagava part de l’allotjament. El Joan, en canvi, va estudiar a Budapest, on la vida és més barata, i assegura que només va tirar d’estalvis per pagar-se “coses extres” com ara viatges.
La CE admet que la majoria d’estudiants que marxen a estudiar fora vénen de famílies “més aviat privilegiades, amb mitjans”, però creu que la majoria d’alumnes que accedeixen a la universitat s’ho poden permetre. “Està clar que hi ha diferències entre la població Erasmus i la població total d’un país”, assegura Curell, “però si comparem la població Erasmus amb el conjunt d’estudiants universitaris, aquestes diferencies si no desapareixen, disminueixen moltíssim”.
A partir del pròxim curs, beques més altes però estades més curtes
A l’Estat espanyol, a partir d’ara hi haurà dos tipus de beques Erasmus. Els alumnes que tinguen un bon nivell d’idiomes (mínim un B2), un bon expedient acadèmic i hagen cursat un mínim de 60 crèdits (equivalent a 1 any de carrera) podran optar a les beques del Ministeri, dotades amb 300, 350 o 400 euros, en funció del nivell de vida del país de destinació. La resta podran seguir optant a les beques que concedeix la UE, dotades amb 250 euros mensuals. Els alumnes amb rendes baixes que el curs anterior hagen obtingut una beca general, rebran un complement de 100 euros cada mes. En canvi, la durada per a tots es reduirà a un semestre (fins ara la mitjana era de més de sis mesos) i, en el cas d’estances pràctiques, a tres mesos.
Per posar en marxa aquest programa, el Ministeri compta amb 54 milions d’euros procedents dels fons europeus, un 4,3% més que l’any passat, als quals suma una partida de 18 milions més procedents dels pressupostos de l’Estat. Una qüestió que aquest hivern ha generat fricció entre Madrid i Brussel•les.
Al novembre, el ministeri d’Educació va anunciar que aquest curs només cobrarien l’ajuda complementària que paga el govern espanyol els estudiants erasmus que l’any anterior van ser beneficiaris d’una beca general. Una decisió molt criticada per la comunitat educativa que deixava sense prestació econòmica, a meitat de curs, milers d’estudiants que ja es trobaven a l’estranger.
José Ignacio Wert argumentava que el nou sistema de repartiment de fons europeus, que es basa en el nombre d’estudiants universitaris que hi ha a cada estat i no en la població total, “perjudicava Espanya”. Unes declaracions que van aixecar moltes crítiques i que Brussel•les va desmentir de forma contundent i políticament poc correcta amb el famós “that’s rubbish” que va etzibar el portaveu comunitari al ministre Wert. Finalment el govern espanyol va fer marxa enrere i començarà a aplicar els canvis al programa Erasmus del curs vinent.
L’1 de gener va entrar en vigor el Programa Erasmus +. Més enllà de les beques Erasmus també dóna cobertura a la resta de programes de mobilitat europeus coneguts fins ara. Intercanvis per a estudiants de FP, beques per fer pràctiques laborals a l’estranger i fins i tot programes de voluntariat i del món de l’esport. Té un pressupost de 14.300 milions d’euros fins al 2020 i Brussel•les vol que arribe a quatre milions de persones.
