Com el vent” és el nom del darrer senzill que ha presentat la cantant Xana Blue, de la Cellera de Ter (la Selva). És el segon tema que llança en solitari passat un temps de silenci musical, juntament amb “Lluitaré fins al final”, presentat el gener passat. I Xana torna mantenint la idea de cantar ‘dance’ en català. A priori, una idea que ens xoca, però en un país normal, en un context lingüístic normal, ningú faria escarafalls.

I probablement deuen ser molts els que no en fan, d’escarafalls. La prova és que Xana assegura que el llançament d’aquest segon tema en solitari “ha tingut molt bona resposta”. “El vaig penjar x Sant Jordi comptant que la gent estava una mica al seu aire, pensant en quin llibre comprar o quina rosa triar, i estic molt contenta perquè la gent ha estat molt pendent del tema i comentant molt per les xarxes”, explica. Però més sorprenent va ser la resposta al gener amb “Lluitaré fins al final”: “Vaig quedar molt parada perquè al cap de res, dues setmanes de llançar la cançó, vaig tenir una actuació a una discoteca que es diu la Nau, de Banyoles (Pla de l’Estany), i la gent la cantava”. De fet, comenta que el tema sona a diverses emissores municipals de l’entorn de Girona i també l’han punxat a l’emissora de referència d’aquest gènere a Catalunya, Flaix FM.

Durant la dècada passada, Xana ja va traçar una bona trajectòria acompanyada dels dj Mak i Sak Noël, aquest últim, conegut arreu del món pel tema “Loca people”. Amb temes com “Indecent” o “Tinc ganes de festa”, va marcar una línia d’èxit amb la qual va omplir un bon grapat de discoteques i pavellons per festes majors. De fet, encara molts recorden “Tinc ganes de festa” com un himne de la nit. “Aquesta cançó és veritat que cada cop que he actuat l’he cantat i he vist la gent molt motivada”, explica Xana orgullosa. Amb el retorn en solitari, però, es mostra “reinventada, amb un altre toc, una mica diferent”, i aviat veurem si amb els seus temes nous manté el nivell d’èxit o el millora, perquè ja té actuacions lligades per tot l’estiu i sobretot a Barcelona. Mentrestant està acabant d’enllestir el videoclip de “Com el vent” i prepara més temes que anirà llançant periòdicament, amb l’objectiu de publicar-los aviat en un àlbum.

EL CATALÀ: AVANTATGE O INCONVENIENT?

Com dèiem al principi, aquesta idea de cantar ‘dance’ en català hi ha a qui li genera un cert rebuig o, si més no, quan ho sent per primer cop, s’arronsa. Però el que sorprèn és la resposta de Xana davant de tot plegat: “Quan vaig començar a cantar per Mak&Sak en cap moment em vaig plantejar el fet que estava cantant en català seria alguna cosa remarcable”. I diu que no en va ser conscient fins que cantava a discoteques i “veia a les cares de la gent que els xocava, que els sorprenia una mica”. Amb tot, diu que “a la gent tant li agrada com no li agrada”.

Però si un es vol dedicar professionalment a la música ha de valorar si la seva proposta té sortida o no. Admet que cantar en català la pot perjudicar, segons com: “El mercat és més reduït, això sí, però no descarto que altra gent de fora no tingui prejudicis pel fet de cantar en català. Jo crec que hi ha més prejudicis a Catalunya que no pas a fora”. I per mostra, un botó: “Un cas molt bo que em va passar va ser que vaig actuar a Xipre cantant en català. I he anat moltes vegades a Galícia a cantar i en cap moment la gent m’ha dit absolutament res del català, al contrari. He sentit el públic cantant en català sent gallecs. Per mi, l’idioma no és tan important en el sentit que sigui per jutjar una cançó”. O sigui, que allò que li han dit més d’un cop que si cantés en castellà podria sortir a fora, en català no només també es pot fer sinó que ja ho ha fet!

Amb tot, “es fa molt difícil intentar viure de la música”, sentencia Xana. Però no perd l’esperança: “Jo crec que has d’enfocar-ho com una passió. Si ho fas bé i amb constància i vas treballant dia a dia, jo crec que pot arribar a ser la teva feina”. I és en aquesta direcció que va l’artista selvatana, diferenciant-se de la resta de l’oferta cantant en català i amb unes lletres clares i directes, que potser si fossin en anglès no ens sobtarien tant, però que en català transmeten el 100% el que han de transmetre.

Comparteix

Icona de pantalla completa