El document –que ha tirat endavant amb 12 vots a favor, 5 en contra i un en blanc– recorda que “els valencians tenen, com a poble dotat d’autonomia pròpia en el marc de l’Estat espanyol, entre molts altres elements que el singularitzen i el doten de personalitat particular, un que l’identifica i aporta caràcter unitari: la llengua, és a dir, el valencià”.
En aquest sentit, defensa que “l’escola és la millor i més estable plataforma per el seu aprenentatge i divulgació, al costat de la família”. “És cert que també al carrer, institucions, treball, en la cultura i en molts altres llocs, es pot i deu fer ús i que també són fonts eficaces de proliferació i promoció, però només l’escola pot integrar la llengua dels valencians entre les habilitats cognitives i d’aprenentatge com una forma segura de pervivència, prestigi, solvència i habilitació entre les noves generacions que hauran d’heretar-la i usar-la”, apunta.
“I molt més ara, en aquestes circumstàncies històriques concretes quan acabem de perdre un mitjà propi i públic de divulgació de la nostra llengua tan eficient i eficaç com era Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Perquè queda clar i tots sabem que ni la família ni el carrer són escenaris suficients per assegurar la perdurabilitat del valencià”, argumenta.
El CVC subratlla, en conseqüència, la “importància d’impulsar i protegir el seu ensenyament des de les primeres fases dels cicles educatius”. “És en aquest context on l’administració valenciana fa temps que va veure clar que feia falta dotar-se d’una llei pròpia –la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV)– perquè era necessari assegurar el seu coneixement i poder usar-la amb normalitat a tot el territori valencià”.
Des de llavors, prossegueix el text, “tots els valencians i valencianes tenim el dret d’usar-la i l’obligació d’aprendre-la amb independència de l’opció personal d’usar-la o no cada dia. I és un guany que no podem posar ara en risc”, adverteix.
Per contra, el CVC aposta per “fomentar el seu ús, impulsar el seu prestigi públic, garantir la seua normalització i assegurar que en tot el procés educatiu el valencià tinga presència i accessibilitat universal entre els valencians”.
La presidenta de la Comissió Jurídica, Pepa Frau, qui ha llegit i donat forma al text, ha recalcat la rellevància de l’ensenyament en valencià, “una de les poques eines per defensar la llengua després del tancament de RTVV, perquè darrere de la llengua va la cultura i la identitat com a poble”. Per açò, ha expressat la seua esperança que la declaració obtinguera el màxim consens possible.
No obstant açò, varis dels consellers han expressat el seu rebuig a la declaració, que, al principi tenia quatre pàgines però que, posteriorment, després de passar per comissió de govern, ha sigut reduïda a poc més d’una.
El més crític ha sigut Martín Quirós, qui ha assegurat que el primer esborrany tenia “contingut polític” i que en retallar-ho s’ha quedat en “ni carn ni peix”, al mateix temps que ha titllat “d’absurd” realitzar una declaració prèvia si en un futur està previst elaborar un informe sobre el tema.
