El divendres 25 d’abril del 2014 quedarà marcat, entre altres coses, per un acte ple de simbolisme i representat per alguns dels actors més importants de la transició al País Valencià. L’acte s’ha celebrat a la terrassa de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i ha sigut presentat per Eliseu Climent davant uns pocs mitjans de comunicació que han tingut la sort de poder-hi assistir, entre aquests, La Veu. Segons Climent, “J.L. Albinyana ens va demanar que fóra un acte senzill i amb molt poca gent” i sobre els mitjans de comunicació convidats ha destacat que “hem convidat aquells mitjans de comunicació que demostren cada dia ser lliures i democràtics”.
Josep Lluís Albinyana va ser triat per unanimitat el primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià, el que és hui en dia la Generalitat Valenciana. Entre les coses que va tindre temps de fer, va oficialitzar la senyera quadribarrada amb l’escut del Consell i la denominació per al territori de País Valencià. Precisament la quadribarrada que hui ha lliurat a la Fundació Joan Fuster, perquè segons Albinyana “és on ha d’estar”, és la que va onejar des del 24 d’abril del 1979 fins al 22 de desembre d’eixe mateix any al Palau de la Generalitat. L’expresident ha contat com va ser un ordenança qui li la va lliurar el dia que va deixar de ser president, “perquè jo en cap moment vaig pensar en fer tal cosa”. I des d’aleshores ha romàs “en un calaix de ma casa” sense que ningú ho sabera “bé, només la meua família”, ha matisat. També ha recordat que ha triat aquest moment per “responsabilitat institucional”, ja que actualment ja no ocupa cap càrrec que poder compometre amb aquest acte.
A l’acte hem pogut gaudir d’un repàs històric de tot el procés que va acabar amb l’Estatut d’Autonomia i una explicació pragmàtica de com hem arribat a la situació que actualment vivim. A la seua presentació, Eliseu Climent ha volgut destacar que el retorn de la bandera no pretén ser un “acte d’arqueologia” sinó que el mèrit està en l’efecte de transmissió que açò suposa. A més, ha destacat que la lluita ha de continuar per “descastellanitzar el País Valencià” i amb aquest tipus d’actes simbòlics es vol representar “l’esforç unitari” que s’ha fet al llarg de tant de temps. L’expresident Albinyana, a preguntes dels periodistes allà presents, ha volgut destacar que aquest gest patriòtic i entranyable “és un acte per al futtur, no per recordar el passat” ja que estracta “d’una cosa viva, d’un patrimoni cultural viu”. En un moment de la roda de premsa, Eliseu Climent ha destacat que després que Albinyana deixara de ser president del Consel Preautonòmic “hi havia una gran voluntat de fer fora els símbols” i fins i tot ” qui cremava les nostres banderes tenia una aportació econòmica”, ha recordat. A una pregunta d’un dels periodistes assistents sobre la possibilitat que aquesta bandera torne algun dia a onejar al Palau de la Generalitat, Albinyana ha sigut rotund: “No crec que siga possible que la Senyera torne a la Generalitat” però sí ha destacat la importància d’una convivència democràtica on compartir símbols i projectes de futur.
En definitiva un acte carregat d’història que ha esdevingut un símbol per a la recuperació de les institucions valencianes i imprescindible per entendre bona part dels problemes que hem patit i patim els valencians que defensem la nostra llengua i cultura. I per això, cal insistir en traure dels calaixos els nostres símbols i tornar-los a lluir amb orgull.
