Una altra de les experiències prèvies de referència és la d’Edward Snowden, encara que aquest no forma part de Filtrala. Al maig 2013, Snowden va revelar la col·laboració existent entre governs i empreses destapant el “estat de vigilància” amb les seues filtracions. Seguint aquesta línia, Filtrala posa a la disposició de la societat “un mecanisme ciutadà per a lluitar contra la corrupció i l’abús, amb l’únic desig que s’aconseguisca una molt necessitada regeneració social, que ha d’estar basada necessàriament en la justícia i en la transparència”, explica el col·lectiu a través de la seua carta de presentació.
A l’Estat espanyol, La Marea i altres tres mitjans de comunicació (Diagonal, eldiario.es i Mongòlia) investigaran, contrastaran i verificaran les filtracions i denúncies ciutadanes que arriben a la bústia de Filtrala.
A més de mitjans de comunicació, també col·laboraran amb la plataforma entitats civils. Entre elles, la Comisión Anticorrupción de la Red Ciudadana Partido X, que presenta com a principal aval Hervé Falciani. Després d’abandonar la seua ocupació en la filial suïssa del banc HSBC, on va treballar huit anys, Falciani va començar a col·laborar en 2009 amb la Justícia de diversos països, en filtrar dades bancàries de prop de 130.000 evasors fiscals.
El disseny del projecte va arrancar fa un any. Durant aquest temps, els seus integrants han creat un sistema que blinda la persona que filtra documents que considera importants per a la societat. L’anonimat està garantit i l’Associació es compromet a no donar, “en cap concepte”, dades a tercers. El procés no requereix de coneixements previs d’informàtica i “està pensat per a ser segur alhora que simple”, expliquen.
Com es fan públics documents a través de Filtrala? El primer pas és instal·lar el navegador anònim Tor, seguint les instruccions de www.filtrala.org. Després que el ciutadà envie els documents, l’equip els investiga i publica a través de www.awp.is.
A més de Tor, la plataforma utilitza –per qüestions de seguretat– els xifrats GPG (de grau militar), AES i OpenSSL i el sistema operatiu incògnit Tails, que no deixen rastre de la navegació en l’ordinador del filtrador ni en els servidors propis. Tot l’historial s’esborra de forma automàtica durant la navegació. A més, l’equip de AWP netejarà totes les metadades dels documents filtrats perquè cap servei informàtic puga saber d’on procedeixen.
AWP solament acceptarà i publicarà materials censurats o secrets de naturalesa política, científica, institucional, oficial, diplomàtica o de rellevància històrica. Per tant, rumors, opinions o material escrit en primera persona, que estiguen disponibles públicament en un altre espai, no seran considerats.
L’elecció de Bèlgica com a seu per a l’associació no és casual. “Estudiem totes les legislacions de la UE i la llei de premsa belga és la que ens garantia més protecció”, afigen des de l’Associació.
L’objectiu de Filtrala, defensa un dels seus portaveus, “no és només destapar notícies, sinó aconseguir canvis en les lleis a través d’un treball en equip”. De fet, després de la publicació de les informacions, un equip d’advocats i organitzacions civils estudiarà possibles accions legals, en cas que foren necessàries.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
