Laura Pous / Begoña Fuentes (ACN) / Londres.
La col•lecció catalana de la Biblioteca Britànica és “única” perquè és el producte “de 300 anys de feina”.
Inclou un dels tres incunables de Tirant lo Blanch, un exemplar de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer o un Blaquerna de Ramon Llull del 1521.
“Tenim les edicions més antigues de textos històrics i literaris, sovint les primeres edicions”, explica el comissari d’obres hispàniques de la British Library, Barry Taylor. “Sempre hem col•leccionat llibres en català, fins i tot abans que hi hagués un interès a les universitats britàniques”, remarca aquest expert, que calcula que hi ha un miler d’obres en català a la biblioteca, una de les més grans del món.
Els responsables de la Biblioteca Britànica calculen que a les seves lleixes s’hi poden trobar més de 150 milions d’articles, entre llibres, manuscrits, mapes, dibuixos o arxius d’àudio. Una de les col•leccions d’història i literatura més àmplies de tot el món, que inclou també una secció dedicada a Catalunya i la literatura catalana.
Coincidint amb la Setmana de Sant Jordi, l’ACN ha pogut tenir accés als exemplars més antics d’aquesta “col•lecció única” catalana i parlar amb el seu responsable, el comissari d’obres hispàniques i de col•leccions d’entre el 1501 i el 1850, Barry Taylor.
“Tenim l’avantatge de portar 300 anys actius. Hem tingut moltes oportunitats de comprar llibres que altres no han tingut. En altres llocs del país, com Oxford o Cambridge, hi ha llibres similars, però no de l’escala dels que tenim aquí”, explica Taylor.
Segons aquest expert, la col•lecció catalana de la British Library gairebé no té rival. A Alemanya, assegura, hi ha una biblioteca amb una bona selecció d’obres catalanes “però sobretot modernes” i a la Biblioteca Nacional de Catalunya, “òbviament” tenen molts dels exemplars “però no la primera edició de Tirant lo Blanch”.
Exemplars únics al món
Aquest incunable de l’obra de Joanot Martorell, imprès a València el 1490 per l’alemany Nicolas Spindeler, és la nineta dels ulls de Taylor. “És una còpia en molt bones condicions, molt neta”, explica l’expert.
“S’ha tractat més com un tresor que com un llibre per llegir”, remarca, i explica que una de les peculiaritats d’aquest exemplar -un dels tres que hi ha a tot el món- és que se’n coneix “tota la història”.
“Aquesta còpia va ser descrita ja en els primers estudis d’història dels llibres a l’Estat espanyol. Sempre hem sabut on ha estat el llibre”, assegura Taylor, que recorda que va passar per col•leccionistes de Madrid i fins i tot per les mans del cònsol dels Estats Units a l’Estat espanyol abans d’arribar a Londres. “Sempre ha estat un llibre car, sempre ha estat un tresor”, reitera per explicar l’interès que despertava i el seu bon estat de conservació.
El ‘Tirant lo Blanc’ de la col·lecció catalana de la Biblioteca Britànica, amb la seva funda.
Els altres dos incunables del Tirant lo Blanch que es coneixen són a la Hispanic Society de Nova York i a València. Tots tres exemplars van ser junts per primera vegada en una exposició recent al País Valencià per la qual la Biblioteca Britànica va cedir el seu incunable. Per Taylor, va ser una “oportunitat única” per valorar-ne les diferències i similituds.
“El veiem com un tresor però no el tanquem, sinó que està disponible perquè la gent l’estudie”, remarca Barry Taylor sobre l’obra de Joanot Martorell. Amb el carnet de membre de la Biblioteca Britànica, i amb una petició, es pot consultar aquest i d’altres exemplars antics de la literatura catalana.
Exemplars com un Blaquerna, traduït i corregit ara dels primers original de Ramon Llull que data del 1521 i que inclou “una primera pàgina molt impactant” en “dos colors” i que calia “imprimir dues vegades”. “La British Library va comprar el llibre a un venedor italià per 40 lliures” l’any 1920, un preu que, segons Taylor “no estava malament per un llibre d’època”.
Un exemplar de ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer, de l’any 1886.
L’expert explica que l’exemplar “va ser copiat i corregit dels primers originals per a lectors més moderns”, el que implica que “la llengua canviava una mica” respecte a l’obra original de Llull, Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blaquerna son fill, del 1283.
La col•lecció també inclou un exemplar de la primera edició de Canigó, de Jacint Verdaguer, del 1886. “Té una coberta molt bonica” amb tons blaus i daurats, una impressió “elegant” però un paper “de poca qualitat” explica Taylor, que destaca la diferència de l’obra del romanticisme català en plena recuperació de la identitat nacional catalana respecte a d’altres peces anteriors, com Lo llibre de les dones, de Jaume Roig (1735).
En aquest exemplar, tot i l’ús de la llengua catalana, hi ha una presència de castellà condicionada perquè en aquell moment “la majoria dels intel•lectuals a Catalunya no creien que el català fos una llengua amb la qual valgués la pena escriure”. L’editor del llibre a València, Carles Ros, “edita un text en català, i n’està orgullós, però la introducció i la dedicatòria són en castellà”, explica Taylor.
De la col•lecció, Taylor també en destaca Jocs Florals de la Llengua Catalana, L’Alguer, 1961: any CIII de la seva restauració, un llibre editat des de Mèxic i que per a aquest expert té rellevància no només pel contingut sinó pel “context històric”. “És interessant, ve del període franquista, els Jocs Florals es continuaven celebrant, però no a Espanya”, recorda.
Demanda per la literatura catalana
A la llista d’obres catalanes de la Biblioteca Britànica també hi ha altres clàssics com L’auca del senyor Esteve: ad redolins dibuixats per En Ramón Casas y escrits per En Gabriel Alomar, de Santiago Rusiñol, editat a Barcelona l’any 1907; o peces d’Ausiàs March, La Papallona de Narcís Oller o el Cançoner popular editat per Aureli Capmany.
Barry Taylor assegura que la Biblioteca Britànica compra “entre 200 i 300 llibres en català” cada any perquè “hi ha demanda”. Al Regne Unit, hi ha 21 universitats que tenen estudis catalans però la British Library té interès en Catalunya des d’abans que es comencessin aquests cursos. “La literatura catalana s’ha beneficiat del fet que a la ‘British Library’ parlem de cultures, no distingim entre llengües minoritàries i majoritàries, perquè totes són interessants”, conclou.
