En total, hi ha més de 400 fedataris inscrits, i la xifra es preveu que vaja en augment en les pròximes setmanes, segons asseguren els responsables de la iniciativa.
En una setmana, dimecres que ve 30 d’abril, es durà a terme a les dotze del migdia un acte oficial en Les Corts per a lliurar les credencials a tots els fedataris.
L’objectiu d’aquesta acció és que Les Corts “puguen debatre i aprovar una llei que avale la creació d’una ràdio i una televisió públiques i en valencià”, recorden.
Tots els tràmits pertinents s’han resolt satisfactòriament en el parlament valencià i a partir de hui es repartiran les credencials que formalitzen oficialment la condició de fedataris per a totes aquelles persones que coordinaran la recollida de signatures de nord a sud del territori valencià.
Hui mateix començaran a repartir-se les primeres 160 credencials, i en els pròxims dies s’ampliarà la xifra fins a completar els més de 400 fedataris que s’han posat en contacte amb els promotors de la campanya per a fer possible aquesta ILP. Per a començar, aquesta vesprada començaran a distribuir-se ja més de 4.000 plecs de signatures, detallen.
Perquè la Iniciativa Legislativa Popular arribe a Les Corts és necessari arreplegar com a mínim 50.000 signatures de persones majors d’edat i censades en qualsevol municipi valencià. Hi ha quatre mesos per a fer-ho possible, la qual cosa implica una tasca de coordinació que des de fa setmanes està en marxa.
Els fedataris arreplegaran les signatures en totes les comarques, després de constatar que el desig de la ciutadania d’una televisió i una ràdio públiques i en valencià s’estén per tot el territori valencià: en les comarques de l’interior i en les de la costa, les de més al nord i les de més al sud.
Açò ha propiciat el “optimisme” des d’un primer moment entre la Comissió Promotora de la ILP, formada per 19 personalitats valencianes del món de la cultura, l’economia o l’esport, assenyalen.
Els més de 400 fedataris que ara com ara es desplegaran “també han fet seu aquest optimisme i donen per segura una resposta contundent per part de la ciutadania valenciana, actualment òrfena de mitjans de comunicació de titularitat pública i en valencià; una situació del tot anòmala en el conjunt de l’estat, on no hi ha territori amb llengua pròpia que no gaudisca d’un mitjà en el seu idioma”, argumenten.
