En la roda de premsa on ha donat a conèixer el document del contracte de compravenda de Valmor Sports i que es pot consultar en el diari digital La Veu i també en la pàgina web www.eldesconfidencial.com -de contractes subscrits amb clàusules de confidencialitat i que afecten a fons públics-, Ignacio Blanco, ha manifestat que “aquest és el gran escàndol de l’era Fabra. No tots els ‘pufos’ són de Camps”.
“Estem massa acostumats que l’actual Consell es faça el sord, el cec i el mut, que no assumisca responsabilitats ni done explicacions i que mire cap a un altre costat, insinuant que era culpa de Camps, la seua megalomania, la seua manera de gastar a mans plenes sense cap tipus de responsabilitat. En aquest cas la culpa és d’Alberto Fabra. El 7 de març de 2012 el president de la Generalitat era Alberto Fabra”, ha subratllat el diputat d’Esquerra Unida.
El grup parlamentari EUPV considera que hi ha possibles indicis penals, per la qual cosa ha anunciat que presentarà el document, acompanyat de la denúncia, a la Fiscalia.
“Explicarem, des del nostre punt de vista, com ha funcionat l’operació des del principi i qui en són els presumptes responsables. Volem saber qui i per què es va decidir fer aquesta operació, perquè la ruïna de la Formula 1 sabem que li l’hem d’imputar a Camps, però aquestos més de 150 milions d’euros de 2012 ja no són de l’època de Camps, sinó de la de Fabra”, ha concretat.
Roig, Aspar i Cotino
El parlamentari Ignacio Blanco ha criticat els compromisos adquirits per a “mantenir indemnes” a Bancaixa Participacions S.L., Fernando Roig i World Wide Circuit Management -presidida per Jorge Martínez Aspar i amb empreses de Vicente Cotino en el seu accionariat, apunta-, en considerar que suposen “una amnistia per als socis que van conformar aquesta empresa pantalla per al projecte megalòman de Camps de la F1, que ha costat als valencians prop de 300 milions d’euros”.
Ha precisat, no obstant açò, que “la ruïna de la F1 cal imputar-la a Camps” però aquesta operació, el cost de la qual es situa entorn dels 55 milions -entre pèrdues per almenys 23,8 milions, un préstec participatiu en 2012 de 26,8 milions i altres 3,2 per aportacions per a organitzar l’esdeveniment-, és responsabilitat del Govern actual.
Al seu judici, aquest “és el gran escàndol de l’era Fabra”, per la qual cosa reclama la compareixença d’algun membre del Consell per a explicar “com es va fer eixa operació i quant ha costat exactament”.
Compra d’una empresa “ruïnosa” amb un blindatge “escandalós”
A més, EUPV presentarà una proposició no de llei perquè la Sindicatura de Comptes realitze un “informe especial de fiscalització de la gestió de Circuit del Motor” i, fonamentalment, sobre la compra d’una “empresa ruïnosa” com Valmor amb un “blindatge absolutament escandalós, políticament inadmissible i ja veurem si legalment vàlid” als seus accionistes, que “pràcticament no han posat res més que el capital inicial”.
Blanco també ha anunciat que Esquerra Unida demanarà la compareixença d’algun membre del Consell “perquè ens explique com s’ha fet tota aquesta operació i quant ens ha costat exactament”, ja que és responsabilitat de l’actual Consell encapçalat per Fabra.
En segon lloc, Blanco ha anunciat que EUPV demanarà a través d’una Proposició No de Llei, que la Sindicatura de Comptes realitze un informe especial de fiscalització de la gestió del Circuit del Motor i especialment de l’operació de compravenda d’una empresa ruïnosa, “en la qual els seus socis, consellers i accionistes pràcticament només han posat el capital inicial i tots els deutes han estat assumits per la Generalitat Valenciana”.
Ignacio Blanco ha denunciat també que van posar a la seua disposició el contracte, “però no volien donar-me còpia”, per la qual cosa va exigir en el circuit “que aquesta negativa me la posaren per escrit, que s’identificara el treballador o l’autoritat política que em negava la còpia, que identificara qui havia donat ordre de negar-me la còpia, perquè jo emprendria accions legals, fins i tot penals, contra les persones responsables d’incomplir la llei per enèsima vegada”.
“Gràcies a amenaçar amb anar als tribunals per la via penal contra qui em negara el meu dret com a diputat a accedir a la documentació, finalment canviaren d’opinió i em donaren còpia”, ha puntualitzat.
