La vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, ha destacat aquest dimecres que “és un gran dia per als valencians” a causa de l’aprovació de la Llei de Serveis Socials Inclusius, que “blinda” aquestos drets. També ha aprofitat per a recriminar al PPCV que haja presentat un recurs per irregularitats en la seua tramitació. “Ningú s’hernia estudiant deu esmenes al dia. Compte, no es vagen a escaldar ses senyories”, ha assenyalat.
Oltra, després de l’aprovació de la llei, ha rebutjat les acusacions d’ingerències del PPCV i ha constatat que les Corts “s’organitzen” i que el Consell “no té res a dir”. Per això, ha qüestionat que el PPCV no haja tingut temps suficient per a estudiar en 14 dies les 140 esmenes que s’han presentat, com han al·legat els populars en el seu recurs. “Ací l’important és el contingut de la llei i tot depén de les ganes de treballar o no que es tinguen”, ha constatat.
Així mateix, ha retret al PPCV les seues crítiques per “la falta de finançament de la llei”. “Si hagueren dedicat més temps a estudiar la llei que a presentar recursos, s’haurien adonat que el sistema de finançament efectivament és compartit pels ajuntaments, la Diputació i la Generalitat, i això no és res que no diguera la llei que va aprovar el PPCV en 1997”, ha recordat.
Oltra ha explicat que aquest cofinançament és “una manera racional” de finançament en funció de la grandària de les poblacions. Sobre aquest tema, ha rebutjat que s’hagen sobrecarregat els municipis, ja que mentre que en 2015 el PPCV va destinar només nou milions per a finançar el personal encarregat de serveis socials de tots els Ajuntaments, enguany comptaran amb quasi 49 milions, la qual cosa suposa cinc vegades més. Aquest augment de personal també ha permés rebaixar la ràtio que atén cada professional, que ha descendit dels 13.000 en l’època del PPCV als 2.900 actuals.
La consellera i vicepresidenta ha ressaltat que aquesta llei és la primera de l’Estat de quarta generació i posa “tota l’arquitectura legal” per a “blindar” la política social, cosa que permet passar d’un sistema assistencialista i de “caritat” cap a les persones amb dificultat a “un sistema de drets subjectius i de caràcter universal”.
D’aquesta manera, s’asseguren que els drets socials deixen de ser “la germana pobra” i que es convertisquen en “la quarta pota” de l’Estat del Benestar després de la sanitat, l’educació i les pensions, i “senta la bases de la felicitat”.
Així mateix, ha ressaltat que la llei “ordena i desmercantilitza” el sistema de protecció social; deixa “clar” qui té les competències d’organització i de finançament, i estructura els serveis socials en atenció primària i secundària. Per tot això, es configura com una de les lleis “més avançades” no solament de l’Estat sinó d’Europa.
