La Generalitat, el Ministeri d’Indústria i alguns ajuntaments s’han aliat amb l’objectiu de “generar una plataforma de suport constant” al sector ceràmic al País Valencià enfront de les “amenaces” que representen les mesures proteccionistes i el dúmping d’alguns països o els “desafiaments” que plantegen el desenvolupament tecnològic i els costos energètics, més elevats en el cas de l’estat espanyol.
Així ho ha avançat aquest dilluns el president de la Generalitat, Ximo Puig, durant la inauguració, junt amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, de la 37a edició del Saló Internacional de Ceràmica per a Arquitectura, Equipament de Bany i Cuina, Pedra natural, Matèries primeres, Esmalts, Colors Ceràmics i Maquinària (CEVISAMA) que se celebra en Fira València amb 793 expositors, dels quals 251 són empreses estrangeres procedents de 35 països, sobre una superfície de 120.000 metres quadrats.
També l’alcalde de València, Joan Ribó, ha participat en l’obertura del certamen, a la qual han assistit el conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent; la consellera d’Habitatge, Maria José Salvador, el delegat del govern espanyol al País Valencià, Juan Carlos Fulgencio, i la regidora de Desenvolupament Econòmic Sostenible, Sandra Gómez, entre d’altres.
La ministra d’Indústria ha garantit que acompanyarà el desenvolupament d’aquesta plataforma “amb una acció transversal” que s’està dissenyant a través de l”Estratègia de l’Espanya industrial 2030′ per a millorar la competitivitat en matèria d’internacionalització i canvis tecnològics.
Maroto ha assegurat el “suport del Ministeri no solament amb una visita sinó amb accions concretes a través de la col·laboració publicoprivada” i a través d’un “diàleg amb el sector” amb l’objectiu de “mantindre el lideratge que hui dia té la indústria ceràmica espanyola com a sector exportador i innovador”.
Donar estabilitat als costos energètics
Quant a les queixes del sector pels elevats costos del gas i de l’electricitat, Reyes Maroto ha assegurat que es va fer “eco quan va arribar” al càrrec d’aquestes reivindicacions de la indústria. “En menys de sis mesos –ha recordat– aprovem un Reial decret per a prorrogar els anys de vida de les plantes de cogeneració. Es tracta d’una “primera mesura després de les retallades de 2013, per descomptat insuficient –ha admés– però el govern [espanyol] ha donat senyals que li preocupa i ha pres mesures”.
Així mateix, ha assenyalat que l’executiu de Pedro Sánchez està elaborant també l’Estatut de la indústria electrointensiva i, amb una sèrie de mesures que preveu posar en marxa “enguany”, espera “aconseguir una estabilitat del preu [de l’energia] necessària per a no perdre competitivitat en un moment en el qual el món és molt global”.
Maroto ha lamentat les “polítiques proteccionistes d’alguns països que també ens resten competitivitat, per la qual cosa ha assegurat que actuaran amb “mesures” per a ajudar les empreses espanyoles i per a “adoptar un marc estable perquè les nostres empreses siguen competitives també des del punt de vista dels costos energètics”, ha puntualitzat.
“El lliure comerç com a regla, no com a excepció”
Preguntada per les mesures enfront del dúmping, Maroto ha ressaltat que “en 2017 es van reforçar les mesures antidúmping contra la Xina, que estava fent molt de mal a la ceràmica”. Mentrestant, els litigis oberts amb la resta de països “s’estan guanyant, de manera que es demostra que el nostre sector és competitiu, que juga amb les regles de joc que marca l’Organització mundial de Comerç”.
D’aquesta manera, ha tornat a insistir a “rebutjar eixes mesures proteccionistes” i ha apuntat que s’està treballant en el marc de la Comunitat Europea per a “modernitzar l’Organització Mundial del Comerç i que s’instaure un model de lliure comerç com a regla i no com una excepció”.
La ministra ha destacat la ceràmica com “una de les indústries més innovadores, líder en el desenvolupament tecnològic, el disseny i la qualitat del servei”. És la tercera indústria amb major superàvit que aporta a la balança comercial espanyol, primer exportador de ceràmica en volum d’Unió Europea i segon en el món, ha recordat.
Maroto ha aprofitat també per a ressaltar el compromís del govern espanyol d'”incrementar la indústria fins al 20% de PIB”. Per a això, “el sector de la ceràmica ha de tindre major protagonisme en l’Estratègia de l’Espanya industrial 2030”, que s’està elaborant i que estarà acompanyada de la modernització del marc normatiu, ja que la llei industrial actual és de 1992 i “no respon a desafiaments de la indústria espanyola actuals, com ara el canvi tecnològic o la transició ecològica”.
Abaratir costos energètics i estendre el pla Renhata
Precisament Puig ha demanat a la ministra que “tinga en compte els costos energètics” de la indústria ceràmica valenciana. “Competim contra països amb costos energètics molt més baixos que els nostres i hem d’intentar equilibrar eixe factor de competitivitat”. D’aquesta manera, ha advocat pel “diàleg” perquè els costos energètics no siguen tan significatius en costos de producció.
En aquesta línia, ha animat a “intensificar” les relacions en favor d'”una planificació acordada entre el sector públic i el privat” perquè “a l’Administració li correspon generar el millor escenari possible perquè es desenvolupe la magnitud de l’espai econòmic”. D’aquesta manera, ha instat a construir “una aliança efectiva” que permeta a la indústria ceràmica fer front a la competència que existeix en el sector.
Entre altres mesures, ha suggerit estendre l'”èxit” del Pla Renhata valencià –pel qual s’han destinat més de 142 milions d’euros a la rehabilitació d’immobles mitjançant aquesta legislatura– a la resta de l’Estat. A més, les aportacions privades han elevat l’impacte econòmic sobre aquest sector fins als 278 milions d’euros.
15.600 ocupacions directes i 3.590 milions d’euros en vendes
El president ha recordat la importància de la indústria ceràmica que genera 15.600 ocupacions directes i, malgrat ser 2018 “un any difícil”, les exportacions ceràmiques han crescut un 2%, s’han venut 353 milions de metres quadrats i s’han generat 3.590 milions d’euros en vendes. D’aquesta manera, ha defensat el desenvolupament tecnològic i la innovació “per a la transició cap a l’economia digital”.
