La cara i la creu del nou pla urbanístic per al Cabanyal

L'associació de veïns es mostra "satisfeta" però es mantindrà alerta, mentre que Cabanyal Horta denuncia la previsió de construir sobre horts urbans
/
25 gener 2019 09:12h
Al llarg dels últims quatre anys, Cabanyal-Horta ha transformat el solar municipal del Clot. Imatge d\'arxiu.

Aquest dijous s'ha presentat un nou Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PEC), presentat pel regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València, Vicent Sarrià, i que encara haurà de passar pel ple municipal i requerirà l'aprovació de la Generalitat. Un nou projecte que arriba nou anys després que una sentència del Tribunal Constitucional suspenguera el polèmic PEPRI (Pla Especial de Protecció i Reforma Interior) del Cabanyal-Canyamelar, aquell projecte de Rita Barberá que pretenia prolongar l'avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar i enderrocar més de 1.600 vivendes d'un barri declarat Bé d'Interés Cultural en 1993.

Ara, amb el nou pla a la mà, que encara ha de passar pel període d'exposició pública i podrà patir certes modificacions, traslladem la qüestió al veïnat i les associacions d'aquest antic poble mariner. L'Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar ha expressat la seua "satisfacció" pel contingut del nou pla especial del barri, després que aquest dimecres representants de l'entitat hagen acudit a una reunió convocada per la Regidoria de Desenvolupament Urbà "per a conéixer la versió preliminar del nou pla de Cabanyal". Així, la seua presidenta, Pepa Dasí, ha exposat a Diari La Veu, que es troben "contents amb el fet que el projecte vaja endavant", perquè "des de la llei Sinde –quan es van aturar els enderrocaments– estem sense un projecte". 

El contrapunt el posa Silvia Sánchez, portaveu de Cabanyal Horta, qui indica que "no ens han tingut en compte ni en la presa de decisions ni en el plantejament del pla". De fet, el nou pla planteja la construcció d'un edifici sobre el solar del Clot, que acollirà els residents i propietaris de l'edifici del Bloc Portuaris, que finalment es derruirà per a la construcció de nous habitatges. D'aquesta manera, els horts urbans autogestionats que aquesta associació del barri porta treballant des de 2015 a l'abandonat solar del Clot, de propietat municipal, desapareixeran. L'associació de Cabanyal Horta treballa amb uns 50 xiquets i xiquetes del col·legi d'educació especial Ruiz Jiménez i del col·legi Santiago Apóstol de València, així com amb xiquets amb autisme, a través de tallers amb l'horta i al voltant de 25 persones del barri col·laboren amb els seus horts urbans. 

Associació de veïns: "Es respecta la trama urbana"

"El procés ha estat més lent del que pensàvem", ha lamentat Dasí, qui ha fet al·lusió als temps dels tràmits administratius. En eixe sentit, ha exposat que van traslladar a l'àrea d'urbanisme del consistori els seus suggeriments abans de la presentació del PEC, però que quan el document siga públic i s'òbriga el procés d'al·legacions públiques estaran atents per a assenyalar les corresponents modificacions que consideren necessàries. El PEC, que arriba la pròxima setmana a la Comissió d'Urbanisme, es donarà a conéixer als grups polítics municipals al ple municipal del 31 de gener i aleshores arrancarà el període de 45 dies d'exposició pública perquè es puga al·legar.

Des de l'Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar s'ha instat els grups municipals que van rebutjar l'anterior pla a aprovar la proposta de l'actual equip de govern local en favor del "benestar" dels qui habiten aquesta zona de la ciutat. "Les coses com estan ens semblen de moment bé, però sempre hi ha aspectes millorables", ha dit la presidenta de l'associació veïnal. Des de l'entitat veïnal s'ha expressat "la satisfacció amb la proposta presentada pel seu respecte a la trama urbana del barri, ateses les consideracions realitzades per aquesta associació a la primera proposta presentada en el procés de participació ciutadana realitzat per a elaborar el projecte".

En aquest sentit, l'entitat veïnal ha assenyalat que en el PEC es respecta la zona verda del barri, el jardí de Doctor Lluch i es dota d'equipaments com ara "nous habitatges, aparcaments i jardins". L'associació ha indicat als partits polítics que van signar en 2015 "el compromís per a la rehabilitació del barri" que "aquest és el moment de donar suport al nou pla per al benestar dels veïns i veïnes que porten prou anys de lluites i inseguretat en la defensa del patrimoni material i immaterial del barri". "Esperem que tots els grups polítics facen una valoració positiva i que entre tots i totes puguem revitalitzar, rehabilitar, regenerar el Cabanyal-Canyamelar", ha agregat l'entitat.

Cabanyal Horta: "No ens han tingut en compte"

Des de l'associació Cabanyal Horta, Silvia Sánchez trasllada a Diari La Veu una opinió diferent: "El nou pla no beneficia la trama ni l'organització del barri", així mateix ha subratllat que no s'han tingut en compte les propostes veïnals aprovades al procés participatiu de 'Va Cabanyal', on va quedar palés que "el barri volia horts urbans". En eixe sentit i per a mostrar la seua oposició al nou pla, han convocat per a aquest dissabte veïnat i polítics per tal parlar i reflexionar en una assemblea al mateix solar del Clot, sota el lema  'Per la defensa de la diversitat i biodiversitat del barri'.

Sánchez indica que en el procés participatiu es va dir que "els horts urbans es respectarien i que inclús es podria finançar des d'Europa", en consonància amb la normativa d'horts urbans. Per a la portaveu de Cabanyal Horta, aquest pla proposa un "urbanisme allunyat d'allò que es va acordar" i amb "zones verdes massa sintètiques i gens vives", al contrari d'allò que ells porten quatre anys treballant amb el veïnat i col·lectius del barri. Sánchez subratlla que l'eliminació dels horts urbans que autogestionen "acabaria amb el teixit social" del barri i "donaria via lliure a la gentrificació".

Així mateix, la portaveu de Cabanyal Horta destaca que el pla es distancia d'un turisme sostenible que podria aprofitar els horts urbans per a conduir a un model de ciutat diferent, com ja succeeix a altres capitals europees. "Hi ha molts exemples a altres ciutats que tenen espais autogestionats i que funcionen", ressalta Sánchez, qui continua: "Aquestos espais es poden quedar com a fixes en el teixit urbà i sense cap molèstia, no han de reconvertir-se sota la mirada atenta d'un arquitecte il·luminat". "Des del més xicotet podem configurar també el nostre espai urbà i pot ser tan bonic i bell com si ho haguera fet Calatrava", conclou Sánchez.

next