El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar a l’estat espanyol en 9 de les 10 sentències dictades en 2018. Entre les condemnes de l’alt tribunal amb seu a Estrasburg a l’Estat hi ha violacions del dret al respecte per la vida privada i la família (quatre), a la llibertat d’expressió (dues), a un judici just (dues), a una investigació efectiva (una) i a un tracte humà i no degradant, segons consta en el seu últim informe publicat aquest dijous.
Sentències contra l’estat espanyol
El judici contra Arnaldo Otegi, la crema d’una fotografia del rei o l’expulsió de dos marroquins han sigut algunes de les sentències més destacades del TEDH el darrer any contra l’estat espanyol.
En març de 2018, el TEDH no va veure incitació a l’odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Els jutges van considerar que l’acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita de l’aleshores monarca a la ciutat, estava emparat per la llibertat d’expressió i pensament dels joves; per tant, aquest dret va ser violat.
En novembre, Estrasburg va donar la raó a Otegi i a quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just. El tribunal va determinar que es va violar el seu dret “a un procés equitatiu” quan se’ls va jutjar i enviar a presó pel cas Bateragune. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l’Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Per aquest cas, Otegi va ser sentenciat a 10 anys de presó i 10 d’inhabilitació, que el Suprem va rebaixar a sis i mig.
A finals d’any, Estrasburg també va fallar sobre l’expulsió de dos marroquins residents a Catalunya en constatar que les autoritats espanyoles van errar a l’hora d’examinar la naturalesa i seriositat dels crims comesos. Així, van creure que s’havien vulnerat els seus drets perquè no van tindre en “consideració” el temps de residència, els llaços familiars, socials i culturals dels demandants a l’Estat i al Marroc quan van ordenar l’expulsió.
El cas de l’1-O
Durant la roda de premsa anual per a presentar els resultats d’activitat del tribunal, el president del TEDH, Guido Raimondi, ha descartat valorar si hi ha “riscos” que Espanya estiga vulnerant drets fonamentals.
Preguntat per l’empresonament preventiu dels polítics independentistes i la voluntat de les defenses d’arribar fins a Estrasburg, Raimondi s’ha limitat a dir que, tot i que el tribunal té oberts casos sobre l’Estat, no pot traure “cap conclusió general relativa a la situació de la democràcia a Espanya”. “Tenim molts casos, estem esperant la resposta del tribunal”, ha afegit.
Quins països encapçalen aquest rànquing?
Rússia, Turquia i Ucraïna són els estats on hi ha hagut més condemnes per violacions de drets humans en 2018, mentre que a la Unió Europea encapçalen aquest rànquing Romania, Hongria i Grècia.
En 2018 el nombre total de recursos a Estrasburg va disminuir un 32% respecte a l’any anterior. Segons el president del TEDH aquest canvi es deu al fet que el 2017 es van presentar un gran volum de casos sobre Turquia.
