El complex trencaclosques del cas Taula a poc a poc va prenent forma tres anys després que esclatara. A hores d’ara, no únicament els tribunals investiguen aquesta presumpta trama de corrupció (en la qual es troben implicats diversos càrrecs i dirigents populars), també les Corts ho fan a través d’una comissió d’investigació. Aquest dimecres havien de comparéixer el primer gerent de la Fundació Jaume II el Just, Vicente Burgos, i l’eurodiputat popular, Esteban González Pons, en qualitat d’exconseller de Cultura. Burgos sí que va acudir, Pons no, tot i que ho havia comunicat dies abans al·legant problemes d’agenda. S’espera que comparega a principis de març.
La intervenció de Burgos en la comissió era una de les més esperades, atés que la seua gestió al capdavant de l’entitat privada amb fons públics, impulsada per Francisco Camps, es troba en el punt de mira per presumptes irregularitats que informes, xifres i la seua successora, Ana Isabel Trujillo, evidencien. No obstant això, durant les quasi tres hores de compareixença, el qui també va ser president de Noves Generacions del PP va defensar la tasca que va realitzar des de 2003 fins a 2007 en l’organisme l’objectiu del qual, a priori, era potenciar el patrimoni històric del Monestir de Santa Maria de la Valldigna ubicat en el municipi de Simat de la Valldigna (la Safor).
L’estratègia que va adoptar Burgos per a esquivar les preguntes dels parlamentaris sobre la manera que va procedir aquesta fundació sota el seu mandat va ser la d’excusar-se que “això era el que es feia en eixa època”. Un dels moments més tensos va ser quan la diputada PSPV Carmen Martínez li va demanar explicacions sobre les altes despeses de la fundació en viatges, dinars i transport particular. Així, durant els quatre anys en què Burgos encapçalava l’entitat, es van gastar 400.000 euros en viatges (dels quals 700 corresponen a 2004, 11.335 a 2005, 76.834 a 2006 i 315.207 a 2007), 68.000 euros en restaurants (dels quals un va ser un dinar de 22.000 euros al centre de València ciutat) i 44.000 euros en transport particular. Davant d’aquestes xifres alarmants, la resposta de Burgos es va limitar a dir que la fundació tenia una elevada feina i que “es gastaven els diners que necessitaven”.
“L’única cosa que ha fet el PPCV ha sigut robar, robar i robar”, va sentenciar Martínez. Aquesta declaració va generar que els diputats populars i el mateix Burgos demanaren respecte a la presumpció d’innocència. “Amb les seues preguntes se m’estan imputant delictes”, va criticar l’exgerent. El to, però, de la socialista no es va moderar i, a més, li va recordar que, a diferència del que estava indicat, en seu judicial sí que va afirmar que les contractacions es feien a dit. “Les contractacions seguien el criteri legal establit amb criteris d’economia i de capacitació tècnica”, va replicar Burgos.
Uns pressupostos flexibles
Els descontrols en el pressupost de la fundació també eren una cosa, segons Burgos, que entrava dins de la normalitat perquè els comptes no eren públics, ja que es regulaven sota els estatuts de la fundació. Amb aquesta tesi va explicar, per exemple, que en 2004 els comptes inicials aprovats eren de 2,1 milions d’euros però finalment aquestos van ascendir a 3,6 milions d’euros, és a dir, la fundació en eixe any es va gastar més d’1,2 milions d’euros que tenien marcats, tal com va recordar el diputat de Podem, Antonio Torres. En aquest sentit, Burgos va assenyalar que “ell no elaborava el pressupost” i que ni el Ministeri d’Hisenda els va atorgar el caràcter d’entitat pública. Fins i tot es va atrevir a dir que la manera de funcionar d’aquesta entitat era la que va regular en el seu dia l’expresident socialista Felipe González.
Una indemnització onze vegades major
La destitució de Burgos com a gerent de la Fundació Jaume II el Just no va passar inadvertida. Primer, perquè es va vendre de cara a la premsa com una dimissió, encara que la realitat va ser una altra cosa: un cessament per la consellera de Cultura, Trinidad Miró, qui va voler obrir una etapa de sanejament de l’organisme després de les sospites d’irregularitats que l’envoltaven i posar una persona de la seua confiança. Segon, per rebre una indemnització onze vegades major que li corresponia. Així, Burgos va rebre més de 60.000 euros quan li’n pertocaven vora uns 5.000.
El vistiplau d’aquesta indemnització el va donar Miró atés que va ser ella qui la va firmar. Tanmateix, la setmana passada durant la seua compareixença en les Corts, va indicar que firmava tot allò que el seu departament li passava. “Jo no sóc jurista, sóc professora de dansa. Així que quan el meu equip em traslladava informes que ja estaven supervisats, jo simplement els signava”, va explicar l’excap del departament de Cultura. Així mateix, Burgos no va negar un altre rumor que va transcendir arran del seu comiat: que ell va demanar una indemnització major. “Els meus assessors van reclamar els drets laborals”, va indicar.
“No hi havia caixa fixa”
L’explicació que va donar sobre l’existència de rebuts que signava amb quantitats des de 200 fins a 500 euros sense concepte ni justificació també va ser dèbil. Burgos va assegurar que “no hi havia caixa fixa” i que eixes quantitats segurament “serien de dietes per desplaçaments”, atés que també hi havia oficines a València ciutat. “Ho reflectíem en quantitats redones perquè no volíem anar tots els dies amb paperets”, va afegir.
La liquidació continua pendent
Quan el Botànic va arribar al poder tenia clar que volia desfer-se d’aquesta fundació, però, els llargs tràmits i el deute que arrossega de nou milions han provocat que encara es trobe pendent de liquidació. Encara que el Patronat va acordar l’extinció el 27 de juny de 2017, no va ser fins en desembre d’eixe mateix any quan es va inscriure aquesta donada de baixa en el Diari Oficial del País Valencià. No obstant això, la liquidació total de l’entitat continua pendent de completar.
