El gerent de la Fundació Jaume II el Just entre el 2003 i el 2007, Vicent Burgos, ha assegurat aquest dimecres, durant la seua compareixença en la comissió que investiga el cas Taula, que les despeses que l’entitat va registrar per damunt del que marcava el pressupost estaven justificades “per un marc legal que es va inventar Felipe González”. Burgos ha desmentit així les declaracions que la setmana passada va realitzar la seua successora Ana Isabel Trujillo, en les quals va indicar que quan va arribar a l’organisme va trobar pagaments per damunt dels comptes que la fundació tenia aprovats, un modus operandi que ella va evitar aplicar.
“Ni jo em vaig passar del pressupost ni jo l’elaborava. La fundació tenia un marc legal concret i determinat per la seua llei de creació. El pressupost en aquell moment no era públic perquè aquest responia als estatuts de la fundació”, ha explicat Burgos. Així mateix, ha volgut assenyalar que durant la seua etapa no va haver cap advertència de cap òrgan fiscalitzador en la manera de gestionar els fons ni tampoc sobre com s’actuava. “Ni tan sols el Ministeri d’Hisenda va entendre que la fundació fora una entitat de dret públic”, ha subratllat.
No obstant això, les xifres corroboren el descontrol que hi havia en els comptes d’aquesta fundació. De fet, el diputat de Podem, David Torres, ha recordat que en 2004 es va gastar més d’1,2 milions d’euros, atés que el pressupost inicial aprovat era de 2,1, però que en els informes es recull que finalment aquest va ascendir a 3,6 milions d’euros.
Respecte al deute que va generar l’organisme de sis milions d’euros i pel qual es va demanar un préstec a l’Institut Valencià de Finances, Burgos no sols s’ha desentés d’aquesta qüestió, sinó que, a més, ha indicat que el terme correcte per a referir-se a eixos problemes financers era de “dèficit i no de deute”. “Hi havia un dèficit estructural derivat de la meua obligació per a actuar sobre els béns que no eren de la meua propietat”, ha manifestat.
La seua relació amb Marcos Benavent, qui també va acudir la setmana passada a la comissió però no va respondre a cap pregunta, més conegut com el ‘ionqui dels diners’, ha sigut un altre assumpte tractat durant les quasi tres hores de compareixença. Burgos ha negat que la fundació es creara per a cobrar comissions tot i que Benavent ho ha admés davant dels tribunals. “Res més lluny de la realitat i la fantasia de Benavent. És absurd que la Fundació tinguera entre els seus objectius aquest tipus de recaptació. Una altra cosa és el que fera un ‘pillastre'”, ha asseverat Burgos, qui ha reconegut que ‘el ionqui dels diners’ també era un treballador zombi de l’entitat.
