L'Audiència Nacional revisa en una vista la sentència dels joves d'Altsasu

El tribunal estudia a partir d'aquest dimecres els recursos de les defenses i la Fiscalia, que manté l'acusació per terrorisme
23 gener 2019 01:00h
Fotografia d\'una manifestació a Pamplona en juny de 2018 per a demanar la llibertat dels joves d\'Altsasu.

L'Audiència Nacional revisarà en una vista els recursos d'apel·lació contra la sentència dictada el passat 1 de juny que condemnava els joves d'Altsasu a penes d'entre 2 i 13 anys de presó per atemptat contra els agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Tots ells –a excepció de l'única dona acusada– estan a la presó.

Les defenses han presentat recursos i noves proves per a insistir en l'absolució i qüestionant les penes i els delictes. En canvi, la Fiscalia –que durant el judici havia demanat penes de fins a 62 anys i 5 mesos– manté que les agressions en un bar a dos guàrdies civils fora de servei i a les seues parelles constitueixen un delicte de terrorisme. La vista se celebra a la seu de San Fernando de Henares, fins on s'han traslladat els familiars dels joves presos.

La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional celebra aquest dimecres al matí la primera sessió de la vista per a estudiar els recursos de les defenses i també de la Fiscalia conta la sentència d'Altsasu. La sala ha acceptat una sèrie de proves testificals i també documentals sol·licitades per les defenses. 

El passat 1 de juny, la secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va condemnar Oihan Arnanz a 13 anys de presó; Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda, a 12 anys; Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a 9 anys, i Ainara Urkijo a 2 anys de presó –l'única que està en llibertat–.

Excepte Ainara Urkijo –condemnada per un delicte d'amenaces i desordres públics–, la resta dels acusats estan condemnats per delictes d'atemptat contra els agents de l'autoritat i lesions i la sentència afegeix que els fets es van cometre per motius ideològics i per animadversió a la Guàrdia Civil. En el cas d'Iñaki Abad i Oihan Arnanz, se'ls va condemnar també per desordres públics. Tanmateix, el tribunal no va assumir les tesis de la Fiscalia, que sol·licitava entre 12 anys i 6 mesos i 62 anys i 5 mesos de presó per als joves d'Altsasu i considerava que els fets eren constitutius d'un delicte de terrorisme.

Tant les defenses com la Fiscalia han presentat recurs a la sentència dictada al juny i durant les dues sessions de la vista d'apel·lacions cadascuna de les parts en defensarà els arguments. Les famílies dels joves presos s'han desplaçat fins a Madrid i s'han mostrat esperançats a aconseguir que la vista servisca per a alliberar-los. "Mai descansarem fins a aconseguir justícia i tindre-vos a casa", escriuen en el seu compte de Twitter. 

Els fets es van produir en octubre del 2016, després d'una baralla de matinada entre membres de la Guàrdia Civil fora de servei, les seues parelles i els joves en un bar d'Altsasu. Abans del judici, tres dels joves –Adur, Jokin i Oihan– ja es trobaven en situació de presó preventiva des de feia més de 500 dies. La resta, a excepció d'Ainara, hi van ingressar després de dictar-se sentència.

next