Encara que tenen rang d’autoritat pública, els metges pateixen encara amenaces i agressions per part de pacients o els familiars d’aquestos, una situació que en breu s’intentarà pal·liar amb una nova aplicació en el telèfon mòbil que, a través d’un ‘botó del pànic’, alertarà la policia. Aquesta nova mesura, que en un termini de dos a tres mesos podran tindre els facultatius valencians, se sumarà a altres de les quals ja disposen, com ara botons d’emergència situats en la seua taula de treball o en el seu ordinador que poden prémer quan es veuen en una situació de perill.
El vicepresident del Col·legi de Metges de València, Pedro Juan Ibor, ha explicat a EFE que es tracta d’una mesura de l’àmbit nacional que ara està en fase de proves i va nàixer d’un acord entre el Consell General de Metges i els ministeris de Sanitat i de l’Interior. Aquest acord va permetre establir dins de la Policia Nacional la figura de “l’interlocutor policial sanitari”, un agent designat en l’àmbit local, autonòmic o provincial que està en contacte amb l’entitat col·legial i és informat d’on estan els “punts calents” en què es produeixen més agressions a metges.
Només en la demarcació de València s’han registrat des del 16 de març de 2018 un total de vint-i-tres agressions a metges i quinze d’elles s’han denunciat a través d’una nova plataforma inclosa en la web del Col·legi Valencià de Metges. Es tracta d’un sistema pioner a l’Estat espanyol que, després de rebre la denúncia del metge, activa el procés i en un termini de 24 hores es contacta amb el facultatiu i els serveis jurídics de l’entitat col·legial inicien la denúncia en el seu nom.
La nova aplicació, denominada Alertcops, a més d’incloure un ‘botó del pànic’ que podrà prémer el metge en una situació de perill, permetrà a la policia escoltar la conversa que manté el facultatiu amb el seu pacient i valorar si és necessària la seua actuació. Servirà especialment en els casos on els metges han d’acudir a un domicili a prestar una assistència sanitària, ja que poden activar-la abans d’arribar al lloc i gravar la conversa i prémer si consideren que pot haver-hi una situació de perill.
Opinions oposades
Entre els metges hi ha posicions oposades davant aquesta nova aplicació: mentre que alguns la consideren una “bona mesura”, uns altres creuen que és “una ximpleria” que no servirà perquè la policia arribe a temps en cas de patir una agressió. Però tots coincideixen a assenyalar que en la població falta “educació sanitària” i està “molt mal acostumada” perquè acudeix al metge exigint que li realitze proves que el facultatiu no creu necessàries i això en moltes ocasions motiva una amenaça o agressió.
Francisco, metge de família, explica a EFE que va patir una agressió en 2015 després de negar-se, malgrat les exigències del pacient, a fer unes proves en Urgències de l’Hospital General de València. Dies després va ser abordat per una moto de gran cilindrada, colpejat al cap amb un casc integral i posteriorment agredit i el jutge va imposar una multa de 2.500 euros, una sanció que el metge considera “una misèria” si se suposa que està reconegut com a “agent de l’autoritat”.
També relata el cas d’un company al qual un pacient va intentar agredir amb una xeringa per a preguntar-se com, en eixe moment, “tocarà el botó del pànic i qui anirà a socórrer-lo si la policia pot tardar un quart d’hora o vint minuts a arribar”. “Poden traure botonets o maquinetes, però la societat està conscienciada que tot són drets, que et paguen el sou i eixe caldo de cultiu no canviarà”, adverteix.
Per al president de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen) al País Valencià, Vicente Gasull, la nova app és una “bona mesura” encara que considera que “l’ideal” és que no es donaren aquestes circumstàncies i “es valorara la labor del professional”. “Et dona seguretat, però la por no te la llevarà, perquè per molt que es pose en marxa el dispositiu la situació de perill la passes tu”, assegura a EFE Gasull, qui agraeix que el Col·legi de Metges es preocupe per la integritat dels col·legiats i assenyala que aquesta aplicació “pot ser dissuasiva i frenar algunes agressions”.
