Diari La Veu del País Valencià
L’AVL reprén María José Català i Toni Cantó per utilitzar el valencià com a arma electoral

Partit Popular i Ciutadans no renuncien a fer de la llengua un element més de la contesa electoral. Tot i la normalització del valencià i la pacificació del conflicte lingüístic –atiat anys enrere per la dreta regionalista–, alguns dirigents del PPCV i Ciutadans estan convençuts que agitar vells fantasmes els reportarà rèdit electoral en els comicis previstos per al mes de maig. Un plantejament que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) els ha retret en un comunicat públic.

L’encara aspirant a ser el candidat de Ciutadans a la Presidència de la Generalitat, Toni Cantó, ha sigut l’últim a fer el seu judici filològic sobre la unitat de la llengua. Poques hores després d’anunciar que es presentaria a les primàries de Ciutadans, Cantó va mantindre un esmorzar informatiu amb els mitjans de comunicació. Entre els temes que va tocar l’ara diputat al Congrés, la llengua. Cantó, preguntat pels periodistes, no va dubtar a assegurar que “el valencià i el català no són la mateixa llengua“. “Ací es parla valencià”, va dir Cantó, qui poc després va contradir el seu propi plantejament secessionista dient que “respecta l’AVL i l’opinió dels experts”. Per a acabar fent una pròpia esmena a la totalitat de la seua intervenció: “Els polítics no haurien de clavar-se en aquest tipus d’assumptes”.

Com Cantó, la candidata a l’Alcaldia de València també ha mostrat el seu posicionament lingüístic. María José Català, exconsellera d’Educació i Cultura, assegurava en una entrevista a Valencia Plaza que català i valencià “no són la mateixa llengua”. Un dels arguments de la llicenciada en Dret és que “l’evolució lingüística ha sigut totalment diferent en el cas del català i en el cas del valencià”. “Considere que el valencià té entitat pròpia respecte al català”, deia en aquest diari.

Pocs dies abans, Català també es mostrava contrària al topònim actual de la ciutat que aspira a governar. La dirigent del PPCV es mostrava partidària de recuperar la nomenclatura en castellà de València i que el topònim en valencià adopte l’accent tancat. I és que, segons les paraules d’ella mateixa, Català “no entén” la normativa de l’AVL i el dictamen toponímic que marca que l’accentuació gràfica del nom de la ciutat és oberta.

La resposta de l’AVL

Després que la llengua i el seu nom haja ocupat part de l’actualitat política dels darrers dies, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va publicar aquest dilluns un escrit en què mostrava el seu malestar perquè el valencià torne a ser objecte de la contesa electoral. Així, sense citar-los, l’ens normatiu reprén María José Català i Toni Cantó i els seus respectius partits, PPCV i Ciutadans, per “utilitzar el valencià com a arma partidista i electoral”.

L’organisme estatutari encarregat de la normativa del valencià aprofita que “ara es tornen a sentir veus pontificant sobre la llengua” o que “apareixen ‘filòlegs’ davall de les pedres” –en una clara al·lusió a Català i Cantó– per a demanar abandonar el “debat partidista” sobre la llengua. En aquest sentit, l’AVL recupera unes línies del preàmbul de la llei de creació de l’Acadèmia per a demanar als polítics de dretes que la “llengua pròpia siga sostreta a partir d’ara al debat partidista quotidià i esdevinga així l’objecte d’un debat seré entre els partits per tal d’arribar-hi als consensos més amples possibles”. “Al final d’eixe camí guanyaria la nostra llengua, que vol dir guanyar tots els valencians”, afegeix el comunicat.

El comunicat d’aquest dilluns de l’AVL penjat en el seu mur de Facebook no és el primer dels últims mesos de l’ens estatutari alertant de l’ús barroer que alguns partits fan de la llengua. En la inauguració del curs acadèmic, el seu president, Ramon Ferrer, va fer constar la preocupació de l’Acadèmia per la situació actual de les llengües cooficials, especialment el valencià. En aquest sentit, va alertar sobre el perill en el present moment polític respecte a les llengües minoritzades i va donar suport a l’actual govern de la Generalitat per a l’impuls i foment de la llengua. “L’AVL té el deure d’assenyalar el correcte compliment de la norma, però també d’advertir als poders públics la necessitat de protegir i fomentar la llengua, sobretot en la situació actual, en què observem amb preocupació els atacs de determinades formacions polítiques que volen reduir les llengües territorials cooficials com el valencià a la mínima expressió”, va assegurar Ferrer.

Aquest pronunciament es va produir poques setmanes després que el Partit Popular presentara una esmena als Pressupostos de la Generalitat de 2019 en què es demanava detraure part dels diners que rep l’AVL per al seu funcionament per a destinar-los a entitats secessionistes que no respecten la normativa estatutària com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Comparteix

Icona de pantalla completa