Toni Cantó té ganes de fer política a València. Però, encara té més ganes de desnonar el Botànic del Palau de la Generalitat. I si per a fer-ho possible necessita seguir el model que ha seguit Ciutadans a Andalusia, ho farà. Així ho va assegurar aquest dilluns en una reunió informal que va mantindre amb els mitjans de comunicació, malgrat que va criticar sense pèls a la llengua a l’actual líder dels populars valencians, Isabel Bonig: “L’altre dia va afirmar que com he viscut a Madrid no conec la realitat valenciana. I després m’envia WhatsApps per a consultar-me coses. Com quedem?”
Precisament el també actor va avançar que una vegada finalitze el procés de primàries (que serà segurament a principis de febrer) vol recórrer tot el territori per a explicar el seu projecte polític. Un projecte que, tal com va indicar, comptarà amb persones del partit però també amb independents, una qüestió que Albert Rivera ja li ha donat el vistiplau.
L’encara diputat al Congrés va donar la seua opinió sobre pràcticament tots els assumptes amb la seua habitual ironia. Tant va ser la seua voluntat, que no va controlar les constants fake news, contradiccions i xifres falses que, al llarg de quasi una hora, va proliferar. Tampoc li va importar titllar À Punt de “TeleCompromís” o de “mini TV3” o de veure l’arribada de la gratuïtat de les televisions als hospitals com un “circ per als malalts”. Ací us deixem algunes de les mentides i mitges veritats de Cantó:
1. “El valencià i el català no són la mateixa llengua”. Fals.
No és la primera vegada que Toni Cantó fa aquesta afirmació. Ja en el 2014, quan aleshores era el cap de llista d’UPyD, va posar damunt de la taula aquesta idea, que els populars també l’han propagada amb força durant aquesta legislatura. Només cal llegir el dictamen que va aprovar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’únic òrgan competent en la regulació del valencià, el 9 de febrer de 2009, en el qual reconeix la unitat de la llengua valenciana-catalana. Aquesta unitat lingüística també compta amb un ampli aval dels tribunals tal com ho han corroborat les més de 45 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià. I no sols això, sinó que la Comissió Europea igualment va aprovar un dictamen en 2004 en el que afirmava que el català i el valencià són la mateixa llengua.
2. “À Punt té un pressupost massa alt i l’audiència és inferior a l’1%”. Fals.
El pressupost actual de què disposen els mitjans públics valencians és de 55 milions d’euros, això significa, que cada habitant paga 11 euros anuals per aquestos serveis. Aquesta partida és de les més baixes si la comparem amb la resta de televisions autonòmiques com ara TV3 que compta amb uns comptes de 307,2 milions d’euros, el canal gallec amb 97,2 milions o la del País Basc amb 134,2 milions d’euros. De fet, altres mitjans amb menys potencial com ara els de Ceuta, Balears i Extremadura suposen per a la ciutadania més de 20 euros a l’any, és a dir, una despesa major que la valenciana.
Així mateix, aquestos atacs de Cantó contra els comptes d’À Punt resulten, com a mínim, sorprenents, atés que en l’època de Canal 9 va cobrar 134.000 euros per treballar només cinc mesos presentant el programa Mira mira durant l’època en què Eduardo Zaplana es trobava al capdavant de la Generalitat.
Respecte a les xifres d’audiències que els mitjans públics han assolit, Cantó també ha mentit. Encara que és cert que el percentatge d’audiència encara és baix i està lluny d’assolir el que altres televisions autonòmiques han aconseguit, les primeres dades que es van fer públiques per l’empresa que les comptabilitza arribaven al 2,4%. A més, alguns programes o especials, com ara el de les Campanades, va enganxar a 98.000 espectadors, és a dir, un 6,4% de quota de pantalla.
3. “Hi ha molts col·legis on no es dona ni una sola hora en castellà”. Fals.
Aquest ha sigut un altre rumor que Ciutadans ha repetit en diverses ocasions en aquestos darrers mesos. Cantó va assegurar de nou aquest dilluns que té constància que molts centres escolars del País Valencià, tant en infantil com en cursos posteriors, no donen “ni una sola hora en castellà”, insinuant fins i tot que alguns docents donen l’assignatura de castellà en valencià, això sí, sense aportar cap prova.
L’actual Llei de Plurilingüisme recull que totes les escoles públiques valencianes donen com a mínim un 25% de les assignatures en valencià, un altre 25% en castellà i un 10% en anglés. Aquestos percentatges poden variar segons el que acorden els corresponents consells escolars amb el vistiplau final d’Educació. Per tant, encara que el percentatge de valencià siga superior al castellà, l’assignatura de llengua castellana és obligatòria en primària, secundària i batxillerat.
4. “Ciutadans sempre s’ha mantingut unit i no ha patit conflictes com el de Podemos”. Fals.
La crisi interna que ha viscut aquestos dies Podemos amb la renúncia de l’acta com a diputat d’Íñigo Errejón va ser titllada per Cantó com “un espectacle vergonyós” que res té a veure amb la seua formació, que “sempre s’ha mostrat unida treballant”. Aquestes declaracions queden molt lluny del que realment ha viscut durant aquesta legislatura el grup parlamentari de Ciutadans a les Corts amb la renúncia de quatre diputats (Alexis Marí, David de Miguel Ángel, Domingo Rojo i Alberto García) després de mesos de tensió amb la direcció i dures crítiques als seus dirigents.
Igualment, l’abandó de Carolina Punset del partit amb la publicació d’una dura carta contra les decisions orgàniques de la formació. Així, la qui fora síndica de la formació taronja i posteriorment eurodiputada va decidir marxar de la formació taronja pel caràcter “espanyolista” i “masclista” que el partit ha adoptat. A més, el mateix Cantó no va iniciar la seua carrera política en la formació taronja sinó en l’antiga formació UPyD, creada per l’exsocialista Rosa Díez, que finalment va acabar dissolent-se.
5. “Pedro Sánchez està mentint, va dir que la moció de censura la feia per a convocar eleccions”. Fals.
El principal motiu pel qual Pedro Sánchez va posar en marxa la moció de censura era per a fer fora de les institucions el PP després de ser el primer partit condemnat per corrupció en la història de la democràcia espanyola. Una moció que, per cert, Ciudadanos va rebutjar a votar tot i que aquest dilluns el mateix Cantó va recriminar a Bonig i a Català que “callaren” quan el seu partit es trobava immers en diverses pràctiques il·lícites.
Si bé és cert que Sánchez sempre ha reiterat la seua voluntat de convocar eleccions “al més prompte possible” (fins i tot s’ha plantejat en alguna ocasió el ‘supersunday’) atés que només compta amb 84 diputats, també va anunciar la seua voluntat de crear un “govern transitori” amb l’objectiu de dissoldre’l en la tardor de 2019 o a principis de 2020.
6. “No volem comptar amb els populismes, però sí que volem el model andalús”. Contradicció.
Si alguna cosa va deixar clara aquest dilluns Cantó, va ser que no pactarà ni amb Compromís ni amb Podem i que tampoc ho veu factible amb els socialistes valencians perquè cada vegada es “pareixen més als socialistes catalans”. Aquesta nitidesa no la va mostrar quan se li va preguntar per un possible pacte amb Vox. De fet, les seues declaracions van ser totalment contradictòries. Així, si en un primer moment va assegurar que no vol un pacte amb Vox, posteriorment va assegurar que una de les fórmules per a fer fora el Botànic podria ser el model andalús. En aquest sentit, cal recordar que si a Andalusia ha arribat la dreta, ha sigut gràcies al suport parlamentari del partit d’extrema dreta de Santiago Abascal, encara que la formació taronja s’escude en el fet que s’han dut a terme dues negociacions diferents (una del PP i Vox i una altra del PP i Ciutadans).
