Un total de 56 monuments de la ciutat de València comptaran amb il·luminació ornamental a partir de la nit d’aquest dilluns. “L’anterior equip de govern va decidir apagar una gran part dels monuments de la ciutat per qüestions econòmiques” i només 13 han romàs encesos des de l’any 2013. Des d’aleshores, ja han passat més de cinc anys i ara la Regidoria de Govern Interior de l’Ajuntament afegeix a eixos elements patrimonials altres 43 per a allunyar-se “d’un temps obscur” i revertir “el gran deute amb el patrimoni valencià” (Veure fotogaleria).
A més, el regidor de Govern Interior, Sergi Campillo, ha explicat que s’ha intervingut en el sistema de 46 monuments per tal de millorar-lo i fer-lo més eficient energèticament. Així, amb un pressupost de 70.000 euros (IVA inclòs) s’han substituït els llums de 43 elements patrimonials que fins ara han estat apagats i de tres que estaven encesos i, a més, s’han instal·lat sistemes de telegestió per a poder modificar de forma singularitzada l’apagat o l’encesa en ocasions especials. “Aquest és un símbol de la recuperació de la ciutat, que durant molts anys havia estat apagada”, ha indicat Campillo, qui ha continuat dient: “Per tant, teníem el deure i deute de tornar a valorar l’enorme patrimoni que té aquesta ciutat a través de la il·luminació”.
Si fins ara els monuments estaven encesos de divendres a diumenge i des de l’encesa de l’enllumenat públic fins a les 00.00 hores, ara l’horari de la il·luminació ornamental s’amplia i arriba a tots els dies de la setmana. Així, l’horari d’encesa continuarà sent el mateix que el de l’enllumenat públic i l’horari d’apagat tindrà dos variants per a l’estiu i per a l’hivern. Des de l’1 de març al 31 d’octubre, els llums del patrimoni valencià estaran en funcionament de diumenge a dijous fins a les 01.00 hores de l’endemà i divendres, dissabte i vespres de festiu, fins a les 01.30 hores. Mentre que des de l’1 de novembre fins al 28 o 29 de febrer, la il·luminació estarà encesa fins a les 00.30 hores.
Campillo ha recordat que el consum aproximat anual dels 13 monuments fins ara encesos era aproximadament de 12.000 euros i 103.899 quilovats per hora, mentre que amb els canvis que han efectuat s’aconsegueix un estalvi energètic. Amb el canvi de lluminàries el consistori valencià preveu una reducció a 123,29 kW/h la potència que hi havia abans instal·lada, el que suposarà un consum anual de tots els monuments que s’encendran de 24.000 euros aproximadament i 225.777 kW/h en termes d’energia. En cas que aquestes millores no s’hagueren fet i s’hagueren posat en marxa amb l’anterior instal·lació i segons el nou horari, el consum aproximat hauria sigut de vora 46.000 euros i 422.565 kW/h.
Entre els monuments que des d’aquest dilluns es podran veure de nit està la Dama Ibèrica en l’avinguda de les Corts Valencianes i un homenatge a la Dama d’Elx; l’escultura de Jaume I, a la plaça d’Alfons el Magnànim, i l’escultura del Cid Campeador, a la Gran Via Ramón y Cajal, que es tracta d’una reproducció de l’original que es troba en la Hispanic Society of America de Nova York. A més, Campillo ha destacat la voluntat del govern de la Nau per descentralitzar la il·luminació dels monuments i arribar també als barris i pobles de la ciutat, perquè el veïnat “puga gaudir del seu patrimoni” i “valorar-lo”. Així, s’il·luminaran, entre d’altres, els campanars de Benifaraig i Massarrojos o les esglèsies de la Torre, Natzaret i la Punta.
Pel que fa a la Porta de la Mar, que era un dels 13 monuments que havien continuat encesos, s’ha fet un canvi del sistema com ja es va fer a la façana de la Casa Consistorial, amb la instal·lació de 66 projectors de tecnologia Led RGB que permeten canviar els colors de la il·luminació. Així mateix, el Micalet i la Catedral canviaran les 38 lluminàries VSAP (Vapor de Sodi a Alta Pressió) de 1.000 vats per 18 de 400 vats d’halogenur metàl·lic, més eficient i que produeix un estalvi energètic. Altres elements patrimonials que també comptaran amb aquesta il·luminació ornamental són el Portal de la Valldigna, l’escultura del Palleter al carrer de Guillem de Castro, l’escultura de Ripollés a la rotonda d’Eduard Boscà amb Àngel Custodi i la Facultat de Medicina.
