El ple de les Corts ha aprovat aquest dimecres la modificació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge valenciana (LOTUP) de 2014, que inclou solucions per a les anomenades “urbanitzacions fantasma” i per a regularitzar les edificacions disseminades sense llicència. La nova LOTUP, que crea la figura de l’agent rehabilitador i elimina la de les Actuacions Territorials Estratègiques (ATE) per a substituir-les pels Projectes d’Inversió Econòmica Sostenible (PIES), ha tirat avant pels vots a favor del PSPV, Compromís i Podem, l’abstenció del PP i l’oposició de Ciutadans.
El ple ha aprovat una esmena per la qual es crearà l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, per a exercir les competències autonòmiques sobre disciplina urbanística i que, entre altres coses, s’encarregarà dels expedients de reposició de la legalitat urbanística.
Per a donar una solució als centenars dels Plans d’Actuació Integrada (PAI) “fantasma” del nostre territori –aquells que es van aprovar i estan paralitzats perquè els agents urbanitzadors han fet fallida o han abandonat l’actuació–, la llei ofereix dues opcions als Ajuntaments. Així, els PAI iniciats i que poden ser viables es podran dividir en sectors per a executar-los a poc a poc i ampliar el termini d’execució a deu anys, mentre que en els PAI inviables i reversibles es podrà fer una “reparcel·lació inversa” perquè els terrenys tornen a la situació anterior, sense càrregues per als propietaris.
Respecte a les edificacions aïllades sense llicència construïdes abans de 2015 en sòl no urbanitzable, unes 400.000 en el País Valencià, es possibilita la seua regularització sempre que complisquen unes obligacions de minimització d’impacte ambiental i paisatgístic i de dotació de sistemes d’evacuació d’aigües. La consellera d’Infraestructures, María José Salvador, ha destacat que la nova LOTUP fixa les bases d’un nou model urbanístic sostenible, enfront del model “depredador i especulador” del PP, del qual han heretat quasi mil milions d’euros en demandes per autoritzar PAI sense tindre en compte l’impacte ambiental.
Límit a la gestió indirecta
Salvador ha ressaltat que aquesta llei recupera la gestió directa de l’urbanisme per part dels ajuntaments i limita molt la gestió indirecta; crea la figura dels PIES (Projectes d’Inversió Econòmica Sostenible) per a agilitar les inversions prioritàries i estratègiques, i dona resposta a una herència “nefasta”, com els PAI “fantasmes”.
La socialista Sabina Escrig ha afirmat que s’ha passat “del tsunami del PP a la recuperació del territori amb el Botànic” i Belén Bachero, de Compromís, ha afirmat que aquesta norma suposa “un abans i un després” en la legislació urbanística valenciana, en què l’agent urbanitzador ja no podrà reclassificar, perquè els ajuntaments tenen la gestió directa. La diputada del PP Elisa Díaz ha justificat la seua abstenció en què, malgrat els intents de Podem i Compromís, aquesta llei “no arriba a modificar el model urbanístic del PP, que va ser el que va posar fi a l’especulació” amb la seua legislació, i ha criticat que s’ha fet “un Frankenstein i que les Agrupacions Territorials Estratègiques (ATE) “continuen existint, amb un altre nom”.
Per la seua banda, el diputat de Podem Antonio Montiel ha indicat que aquest no és el text que hagueren volgut debatre, encara que ha defensat que han aconseguit amb les seues esmenes dotar-lo de més “ambició” i que no quede com un “maquillatge” a la llei del PP, amb mesures que evitaran “els pelotazos d’èpoques passades”. Així mateix, María José García, de Ciutadans, ha afirmat que aquesta llei “sectària i sense consens” donarà legalitat als habitatges disseminats, una situació tipificada com a delicte en el Codi Penal, i ha dit que l’ordenació del territori “no hauria de ser la moneda de canvi per la qual el PSPV afavoreix a Compromís pel seu suport” al Consell.
