Dolors Sendra Bordes (Pego, la Marina Alta, 1927-2019), alumna de Manuel Palau amb qui posteriorment formaria equip per a fer la recerca sobre la música tradicional valenciana en la dècada del 50 i 60 del segle passat, ha mort aquest dimarts, segons han apuntat fonts properes a la família.
La també musicòloga i compositora va nàixer a Pego el 17 d’abril de 1927 i va estudiar piano amb Manuel Palau al Conservatori de Música i Declamació de València fins a 1947. A la institució musical va aconseguir el premi fi de carrera en piano i en composició. Posteriorment, es va convertir en una de les primeres dones a dirigir una banda de música, ja que en 1949 es va posar al capdavant de l’agrupació de Pego per a estrenar l’Himne de la població. Un any després, en 1950, va estrenar una de les seues composicions, Balada de Utiel per a cor, orquestra i solistes. Sendra és autora també d’obres per a orquestra com En la abadía i La garza malherida, i per a banda com la seua Marxa fúnebre. També va escriure diferents obres per a cor.
En 1951, Dolors Sendra va estrenar com a pianista el Concert Dramàtic una obra de qui havia sigut el seu mestre, Manuel Palau, junt amb l’Orquestra Municipal de València –l’actual Orquestra de València– i la direcció del mateix compositor d’Alfara del Patriarca (l’Horta Nord). Uns anys després, Sendra es va instal·lar a Veneçuela on va desenvolupar la seua tasca com a docent, compositora i pianista fins a 1972 quan va tornar al seu poble natal.
Això no obstant, entre les seues activitats estava també la investigació musicològica i va formar part de l’equip liderat per Palau per a fer recerca durant els anys 50 de la música tradicional valenciana. Junt amb Palau van treballar dones com la mateixa Dolors Sendra i Maria Teresa Oller –que va morir a València en setembre de 2018– així com altres musicòlegs com ara Ricardo Olmos i Fermín Pardo. Aquestos estudis de camp es van concretar en la col·lecció Cuadernos de música folklórica valenciana que va començar a publicar la Institució Alfons el Magnànim des del 1951. Després d’una primera etapa de publicacions, Salvador Seguí va encapçalar un nou grup de musicòlegs per a seguir recopilant músiques i danses tradicionals i donar continuïtat a la col·lecció publicada per la Institució Alfons el Magnànim.
L’any 2016 el Centre d’Estudis de Repoblació Mallorquina (CERM) va retre un homenatge a la pianista i musicòloga per la seua contribució a l’estudi i la recopilació del folklore tarbener. La pegolina va visitar Tàrbena (la Marina Baixa) durant els 50 amb l’objectiu de fer recerca sobre la música tradicional, una investigació que posteriorment es va concretar en Cuadernos de música folklórica valenciana (El Magnànim, 1951). Des del CERN, apunten que “malauradament els materials fotogràfics i audiovisuals es van extraviar i mai no van ser publicats”, uns arxius que han sigut localitzats posteriorment i ara són objecte d’estudi.
En 2017, Dolors Sendra va ser distingida com a Insigne de l’Acadèmia de la Música Valenciana.
