Quasi 14 milions d’euros. Aquest és l’impacte econòmic generat per la tasca de foment del valencià dels mitjans de comunicació durant l’any 2017, una dada que va aportar aquest dimarts el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, en la compareixença a la Comissió d’Educació i Cultura de les Corts, a la qual va assistir a petició del PPCV. Els populars van utilitzar la comissió per a acusar la Conselleria d’Educació d’haver beneficiat les empreses periodístiques dirigides pel germà del president Ximo Puig, però la compareixença de Trenzano va servir per a conéixer les dades de la inversió que les desenes d’empreses de mitjans de comunicació han fet en els darrers anys per a incrementar la presència del valencià en els diaris, revistes, ràdios i televisions.
Les dades aportades en la comissió per Trenzano relatives a 2017 revelen que les empreses periodístiques van invertir 13.785.856 euros en el foment del valencià, dels quals únicament 2,8 milions d’euros són subvencionats per la Conselleria a través de les ajudes als mitjans per l’ús de la llengua pròpia. D’aquesta manera, s’observa que la decisió d’alguns mitjans de fer servir el valencià com a llengua vehicular o l’increment d’espais que informen en valencià ha crescut de manera significativa, i que les seues previsions van més enllà del que puguen rebre pel departament que dirigeix Vicent Marzà.
Aquest creixement econòmic es va començar a reflectir a mitjans de 2015, quan la xifra d’inversió ja superava els quatre milions d’euros i que va assolir més del doble en 2016, de manera que va arribar als 8.611.322 milions d’euros. Aquesta situació res té a veure amb anys anteriors –2014 i primer trimestre de 2015–, on la inversió de les empreses en la promoció del valencià era molt inferior, atés que ni tan sols superava els dos milions d’euros. És cert que en aquelles convocatòries redactades pel govern del PPCV pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques de 2015 tan sols es preveien ajudes per a les ràdios i televisions.
En 2014 la Conselleria d’Educació, en mans de María José Català, va pressupostar 800.000 euros per a ràdios i televisions. Una partida que, segons va explicar Trenzano, el PPCV va improvisar després d’ordenar tancar Canal 9 amb diners que va detraure del pressupost de la Ciutat de les Arts i les Ciències (400.000 euros), de Cultura (234.000 euros) i de la caixa fixa de la Conselleria (166.000 euros).
El responsable de Política Lingüística va replicar a Gascó, que va acusar la Conselleria de Marzà “d’encobrir irregularitats” en la concessió d’ajudes a empreses relacionades amb el president Puig, que amb el govern del Botànic les ajudes es donen en base a uns criteris criteris “més objectius, més transparents i directament relacionats amb l’objectiu de les ajudes”. Açò no passava, segons va deixar entreveure Trenzano, en la resolució del 26 de desembre de 2014, quan la Conselleria d’Educació va repartir 800.000 euros de l’anualitat de 2014 i 1,5 milions d’euros corresponents a la de 2015 entre set i hui empreses, respectivament.
Aquesta quantitat econòmica, però, no es va repartir de manera equitativa entre les empreses beneficiàries, tal com recull la resolució de 2014 i del primer trimestre de 2015, que el PPCV va tramitar conjuntament. En la resolució s’observa que, per exemple, la Televisión Popular del Mediterráneo –ara la Ocho Mediterráneo– va rebre pràcticament la totalitat del pressupost, concretament un total d’1,3 milions d’euros. Amb l’arribada al poder del Botànic en juny de 2015 es va mantindre el pressupost fixat anteriorment però es va ampliar també a les empreses que editen diaris la possibilitat de concórrer a les ajudes. Per aquesta raó es va traure una segona convocatòria en l’any 2015, de la qual ja es van beneficiar 50 empreses.
El creixement de les empreses beneficiàries ha sigut exponencial. De les 7 de 2014 i les 8 de 2015 s’ha passat a les 50 dels segon semestre de 2015, a les 98 de 2016, a les 165 de 2017 i a les 157 de 2018. L’impacte econòmic de l’elaboració d’informació en valencià també s’ha multiplicat, de manera que s’ha passat de tindre un impacte econòmic d’1,2 milions d’euros en 2014 a 14 milions de 2017. Entremig, les empreses periodístiques van quantificar la despesa d’implementar o ampliar la informació en valencià en 5,9 milions en 2015 i 8,6 en 2016. En total, des que existeixen aquest tipus d’ajudes, l’impacte econòmic d’elaborar informació en valencià és d’almenys uns 30 milions d’euros.
El PPCV també subvencionava Comunicació dels Ports
La portaveu d’Educació del PPCV, Beatriz Gascó, va centrar la seua bateria de preguntes a Trenzano en les ajudes que reben les empreses del germà del president de la Generalitat, Ximo Puig. Gascó denuncia que Educació no establisca els mateixos controls a l’hora de destinar aquestes subvencions en totes les empreses: “S’han ignorat irregularitats en la subvenció rebuda per les empreses del germà de Ximo Puig. Aquestes empreses de comunicació (Mas Mut Produccions i Comunicació dels Ports) han rebut més de 400.000 euros en subvencions des de 2015 per ajudes al foment del valencià sense cap mena de control”.
Segons Gascó, “l’expedient de les ajudes econòmiques revela nombroses irregularitats que, lluny de ser esmenades per les empreses, tal com tècnics de la Conselleria d’Educació han fet amb altres empreses, han sigut acceptades sense cap rèplica”.
A més, segons la parlamentària, en abril de 2018 Trenzano va contestar al grup popular que tot estava fiscalitzat i en ordre malgrat que la Justícia va evidenciar irregularitats després que el PPCV presentara un recurs contenciós administratiu en els tribunals. “La resposta que ens dona l’Advocacia de la Generalitat assenyala que el procés fiscalitzador a les empreses de familiars del president no es va iniciar fins al 18 de juliol de 2018, uns tres mesos després de la contestació de Trenzano”, va assegurar la diputada.
El director general va asseverar que no s’ha comés cap irregularitat en la concessió de les ajudes al foment del valencià en mitjans de comunicació, alhora que va explicar que existeixen dos plans de control d’aquestes subvencions i que els funcionaris públics duen a terme un control “exhaustiu”. De fet, Trenzano va explicar que ara són els tècnics els que avaluen la puntuació de les diferents empreses periodístiques en base a uns “criteris clars i objectius” i que en el procés no intervé cap responsable polític. En aquest punt, l’alt càrrec va recordar que quan la Conselleria d’Educació de María José Catalá va elaborar la primera ordre d’ajudes, en agost de 2014, l’Advocacia es va oposar al fet que el cap de premsa de la consellera estiguera al capdavant de la comissió tècnica que havia de fiscalitzar les ajudes.
Sobre les ajudes a les empreses en què treballa el germà del president Puig, el responsable de Política Lingüística del Consell va assegurar que tots els expedients són correctes alhora que va recordar que ja el PPCV va subvencionar el treball de Comunicació dels Ports amb 11.292,64 euros en la resolució que Català va tramitar en els seus últims mesos de mandat com a consellera.
Ciutadans critica les ajudes per “afinitats”
Per la seua banda, la diputada de Ciutadans Mercedes Ventura va mostrar el seu suport al foment del valencià però “no amb els seus criteris d’afinitats ni amiguismes” i va apuntar que aquesta legislatura “quasi 800.000 euros han acabat en mitjans no registrats en la Comunitat però afins a la ideologia” del Consell.
Segons Ventura algunes subvencions s’han destinat a “mitjans que difonen idees contràries a l’ordenament jurídic” i “als amics independentistes”, que, en un cas concret, va explicar, inclouen el País Valencià dins de les notícies ‘nacionals’ i la resta de les autonomies en la secció ‘internacional’. “El més preocupant és que aquestos mitjans, amb els diners dels valencians i valencianes, difonen idees contràries a l’ordre constitucional”, va dir Ventura en un comunicat aquest dilluns.
En la rèplica, Trenzano va explicar a Ventura que “no atorgar subvencions per raons ideològiques” a determinats mitjans “seria cometre un delicte” i que eixe tipus d’actuacions “era propi de la gestió del govern anterior”.
