L’exconsellera de Cultura i Esport del Partit Popular Trinidad Miró ha defensat que totes les factures pagades per la Fundació Jaume II el Just “van ser treballs realitzats”, que d’haver-hi irregularitats ella hauria sigut “la primera a denunciar-les” i que va cessar el seu gerent, Vicente Burgos, perquè “no era de la seua confiança”. Miró s’ha manifestat així aquest dilluns en la seua compareixença en la comissió d’investigació de les Corts sobre el conegut com a cas Taula, en el qual els tribunals investiguen el presumpte tripijoc de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions públiques, entre elles la citada Fundació.
Preguntada sobre si va haver-hi irregularitats en la Fundació, l’origen del seu deute o per què va indemnitzar Burgos amb una “alta” xifra que no li corresponia, ha dit desconéixer moltes qüestions perquè com a consellera “no estava en aquestes coses” i ha argumentat que “no” és “jurista” sinó “professora de dansa” i signava el que li “posaven davant quan ja tenia la benedicció” de qui corresponia.
L’exresponsable de Cultura ha explicat que quan va arribar a la conselleria en 2007, amb instruccions “d’austeritat” de l’aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, va decidir el cessament de Burgos perquè “no era” de la seua confiança i perquè “volia una gestió diferent” i “salvar” el deute. “Com? A través d’una persona de la meua confiança que sabia que ho sanejaria”, ha dit per a argumentar el fitxatge d’Anabel Trujillo com a administradora “sense poders ni el sou d’alt càrrec” que tenia Burgos. Ha assegurat que “ningú” li va dir “el que havia de fer” i que en el Consell “no es va parlar de la gestió de Burgos” ni del deute i ella va decidir posar en marxa un pla de sanejament.
Trujillo, que també ha comparegut aquest dilluns en la comissió, ha reconegut que la Fundació Jaume II el Just va pagar factures per damunt del pressupost sota la gestió de Vicente Burgos.
Miró ha assegurat que quan Trujillo es va fer càrrec de l’administració va comprovar “factura a factura” i li consta perquè li va transmetre que “tot allò que es va pagar van ser treballs realitzats”, una altra cosa és que es puga pensar “si hi havia balafiament”, ha dit. Sobre l'”alta” indemnització de 61.000 euros a Burgos per tres anys de treball, que segons s’ha posat de manifest en la comissió era “onze vegades major” al que corresponia, ha defensat que “tenia un sou d’alta direcció i havia de ser proporcional o s’arribaria a un acord” i que ell demanava “barbaritats” encara que sense detallar quant.
“El conseller no està en aquestes coses, sobre el que cobren o deixen de cobrar. Algú aconsellaria, crec que correctament i no de forma irregular, quant s’havia de pagar”, ha defensat Miró alhora que ha negat haver vist els informes d’Intervenció esgrimits que apunten a “contractacions irregulars” i “despeses desorbitades” durant el seu mandat.
Preguntada sobre com es genera el deute de la Fundació (de 9 i 12 milions), ha assegurat que “es corresponia a activitats fetes” i ha recordat que era una fundació privada que “podia fer o desfer” i que ara “les lleis són més exigents” i “no es pot traure de context” el que va passar “fa dotze anys”. També ha negat que hi haguera irregularitats: “Mai he tingut un document que m’haja posat un ‘però’, que s’haja comés una irregularitat, perquè haguera sigut la primera a denunciar-lo”.
“Entenc que una comissió d’investigació està per a veure si hi ha irregularitats però jo no n’he vist cap”, ha afegit i ha dit no compartir les opinions dels diputats que la Fundació “era opaca” perquè hi havia, al seu parer, “transparència total i absoluta”. Ha assegurat que no posava “en dubte la gestió ni la forma de treballar” de Burgos però ha insistit que per a posar en marxa el pla de sanejament preferia “una persona de la seua confiança”.
