La iniciativa artística instal·lada des del 6 de gener en la façana posterior de l’IVAM i que consisteix en un “comptador de feminicidis” s’ha executat sobre un fumeral industrial que està protegit com a Bé de Rellevància Local, segons ha alertat a EFE l’arquitecta Gracia López Patiño. “Aquest no és un lloc per a pintar, bàsicament perquè es tracta d’un bé i perquè no té el material adequat perquè després puga ser llevada la pintura”, assenyala la també secretària de l’Associació de Patrimoni Industrial Valencià (APIVA), qui indica que ha informat l’Ajuntament de València perquè prenga mesures.
El comptador ha sigut efectuat per StoolStreetArt per a recollir el nombre de dones assassinades durant 2019, amb la intenció d’anar actualitzant-lo a mesura que la xifra varie, i pretén subratllar la necessitat de continuar desenvolupant polítiques contra la violència masclista, segons un comunicat de l’organització. “El problema ara és que totes les rajoles del fumeral han quedat tacades i la pintura se sol quedar dins dels porus” de les rajoles i del morter, per la qual cosa “és quasi impossible de netejar; sempre es queda un rastre”, ha indicat López Patiño, qui ha opinat que aquesta actuació podria comportar una multa.
A més, ha indicat que desconeix per què s’ha optat per fer aquesta intervenció artística just en aquest lloc, que té un accés complicat en estar tancat i que tampoc no constitueix un lloc de molt de pas, perquè és la part posterior del museu, no la principal. Aquesta professora de la Universitat Politècnica de València, que va fer la seua tesi doctoral sobre els fumerals industrials de rajola i que va col·laborar en la catalogació d’aquestes infraestructures a València, destaca que la ciutat compta actualment amb uns 40 fumerals d’aquest tipus, que estan tots protegides com a Bé de Rellevància Local (BRL).
López Patiño considera que la gent “no és conscient” del patrimoni industrial que l’envolta ni que aquestos fumerals estan protegits, i destaca que des d’APIVA intenten difondre aquest patrimoni, perquè “la gent el respecta més quan el coneix”. Aquesta especialista en fumerals industrials reivindica la importància “històrica, econòmica i social” d’aquestes infraestructures, que van cridar la seua atenció en 1994, quan les va descobrir mentre feia una fotografia al seu nebot en el Gulliver, i a l’estudi del qual s’ha dedicat des d’aleshores.
Segons ha assenyalat, són importants com a element arquitectònic, des dels seus orígens com a fumeral domèstic adossat al mur de l’habitatge taller fins que van ser separats de les edificacions a les quals servien per qüestió de tir. També ha posat l’accent en la seua importància perquè, tot i que van ser construïdes per a la indústria, tenen la seua ornamentació i perquè molta gent ha treballat professionalment en la seua construcció, una professió que ja ha desaparegut i que forma part de la “memòria immaterial”.
