Diari La Veu del País Valencià
‘La vuelta de Nora’ arriba al Teatre Olympia per a abordar la revolució de la dona amb Aitana Sánchez-Gijón

L’obra La vuelta de Nora, la seqüela de Casa de Nines, d’Ibsen, escrita per Lucas Hnath, arriba aquest divendres al Teatre Olympia de València amb la revolució de la dona de nou com a fil conductor i l’obertura d’una reflexió sobre el rol social masculí i femení.

L’obra, dirigida per Andrés Lima, que estarà en escena fins al 20 de gener, està interpretada per Aitana Sánchez-Gijón –en el personatge de Nora–, Roberto Enríquez –com Torvald–, María Isabel Díaz Lago –en el paper d’Anne Marie, la mainadera– i Elena Rivera –com Emmy, una de les filles del matrimoni–.

La història de La vuelta de Nora parteix del moment en què Nora toca el timbre de la casa que va abandonar quinze anys arrere i el “caos emocional” que produeix el seu retorn en la família que va deixar. L’obra, que va ser tot un èxit a Broadway, aborda de nou aspectes com el paper social de la dona i l’home, que ja va tractar Ibsen fa 140 anys i que aleshores va suposar una autèntica revolució. El text original, ha manifestat Aitana Sánchez-Gijón aquest dijous durant la presentació del muntatge que es podrà veure a l’Olympia, està escrit “en un llenguatge contemporani, del segle XXI”, i acosta el conflicte i la situació dels personatges al dia de hui.

L’obra original de Henrik Ibsen, representada per primera vegada en 1879, “es va fer ressò de la revolució de la dona”, ha afegit Roberto Enríquez, i obri moltes preguntes, en el cas del seu personatge, l’exmarit de Nora, sobre el control de l’home sobre la dona fins a anul·lar-la. Torvald, assenyala l’actor, “posa en solfa que nosaltres també som presoners d’un patró social, ja que hem d’oferir seguretat, hem de ser l’home que ha de tindre les coses clares, prendre la iniciativa”, i el personatge, ha assegurat, “es rebel·la també contra tot això”.

Enríquez considera que el que proposa l’autor és que “el canvi l’hem de fer tots” i que els models “han de canviar per a tots”, ja que els homes “som presoners també d’una cosa que se’ns ha imposat”, d’uns “rols medievals”.

Per a Aitana Sánchez-Gijón, el canvi que transforma Torvald es produeix gràcies a la marxa de Nora quan abandona la llar familiar, ja que “si ella no fa aquest pas i pren aquesta decisió tan radical, dolorosa per a tots i tan qüestionable”, el seu exmarit no s’hauria plantejat la seua actitud. “Gràcies a aquestes portades, que continuen donant les dones, els homes reaccionen, desperten i es qüestionen”, ha afegit l’actriu; una situació que es produeix “cada vegada més, afortunadament”, encara que també hi ha altres homes que “s’entesten i reaccionen amb una gran agressivitat i virulència”, ha lamentat.

Sánchez-Gijón ha assegurat, així mateix, que amb Nora s’ha enfrontat a un dels personatges més complicats de la seua carrera, perquè com a mare és difícil assumir que abandone els seus fills. Tanmateix, “entenc la seua necessitat de deixar-ho tot i de retrobar-se, perquè en la seua situació és o això o la mort”, ha precisat.

L’actriu María Isabel Díaz ha destacat també que el text obri una dialèctica sobre un tema de total actualitat, desencadenada per l’amor i el desamor, i que és una obra per a totes les edats. També per als joves, amb papers com el que interpreta Elena Rivera, el de la filla de Nora, que segons ha explicat l’actriu aborda l'”amor cap a una absència”, la d’una mare que no ha exercit com a tal.

L’obra estarà en escena fins al 20 de gener, amb una sessió el dimecres, el dijous, el divendres i el diumenge, i dos el dissabte –amb un descompte del 25% en la segona sessió–.

Comparteix

Icona de pantalla completa