L’expresident de Bankia Rodrigo Rato ha assegurat que la fusió de les set caixes que va donar origen al grup BFA-Bankia es va escometre per petició del Banc d’Espanya, que va dictar les instruccions i “no va deixar moltes opcions”, ja que la fusió era l’única manera de complir amb els requisits de capital.
Així ho ha indicat durant la seua compareixença pel judici de l’eixida a Borsa de Bankia, que s’ha représ aquest dimarts en l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, a Madrid, en la qual ha assenyalat que respondrà a les preguntes de la Fiscalia, el Fons de Reestructuració d’Ordenació Bancària (FROB) i el seu advocat.
Rato s’enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per delicte d’estafa a inversors i, en cas de ser condemnat, sumaria aquesta condemna a la que ja compleix a la presó de Soto del Real per apropiació indeguda en el cas de les ‘targetes black’ de Caja Madrid.
L’expresident de Bankia ha explicat durant la seua intervenció que el pla de negoci de Caja Madrid, entitat que aleshores presidia, elaborat en març de 2010, no preveia la fusió amb cap entitat, sinó que es va decidir arran del reial decret llei de maig de 2010, que va establir la creació de sistemes institucionals de protecció (SIP) per a les entitats que no compliren amb els requisits de capital necessaris establits per l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seues sigles en anglés).
Segons ha indicat, Caja Madrid estava prop del límit quant als requisits de capital i la legislació aprovada aleshores exigia sotmetre’s a un procés de ‘fusió freda’ amb altres caixes, ja que les caixes d’estalvis no tenien accions i Caja Madrid no havia emés quotes participatives (un instrument similar a les accions però sense drets de vot).
“Les possibilitats de captar capital eren zero. El consell d’administració de Caja Madrid va accedir a complir la llei, no era una decisió on hi haguera moltes opcions, i vam entrar en contacte amb alguna caixa que estava en la mateixa situació que nosaltres”, ha assenyalat Rato, qui ha reiterat que aquest va ser “l’únic motiu” pel qual Caja Madrid va acceptar entrar en el SIP.
Rato, que ha respost a les preguntes de la Fiscalia en to altiu, ha assegurat que l’aleshores governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, li va telefonar i el va citar en el seu despatx al costat del que era president de Bancaixa, José Luis Olivas, per a començar a negociar una fusió.
