El judici per la suposada malversació de fons públics al Palau de les Arts de València ha quedat suspés aquest dimarts a petició de l’advocat de l’exintendent del coliseu d’òpera Helga Schmidt. Així doncs, es reprendrà el proper 4 de novembre, segons ha acordat la secció segona de l’Audiència de València.
A l’inici de la sessió, que ha començat aquest dimarts, l’advocat defensor, Carlos Sáiz, ha demanat un ajornament mínim d’entre quatre i sis setmanes després d’explicar que Schmidt va patir “un episodi cerebral” el dia 6 de gener a la seua residència de Milà que li ha deixat paralitzat el costat esquerre del cos i que l’ha impedit acudir al judici.
El fiscal Vicente Torres no s’ha oposat a aquesta petició d’ajornament, per la qual cosa el tribunal ha acordat la suspensió del judici i ha demanat als lletrats de les defenses que es quedaren en la sala per a concretar un nou calendari que encara no s’ha fet públic.
En aquesta causa estan processats, a més d’Schmidt, l’exdirector financer Ernesto Moreno, l’empresari Joaquín Maldonado, l’advocat José Antonio Noguera i l’excónsol de França a València i administrador d’una societat que suposadament intermediava en les contractacions Pablo Broseta.
El judici s’ha arribat a iniciar amb les qüestions prèvies, moment en què el nou advocat de l’exintendent del coliseu ha relatat l’estat de salut de la seua defensada, que, a més, es troba en la seua residència a Milà. També ha aportat documentació mèdica que corrobora aquestos arguments i ha sol·licitat que es preserve el seu dret a la defensa amb un ajornament que li permeta examinar tota la prova documental del cas i la recuperació de la seua defensada per a poder estar present en el judici.
Finalment, l’Audiència de València ha acordat assenyalar de nou la vista oral per a les primeres dates disponibles que han comunicat els intervinents, de manera que el judici s’iniciarà el 4 de novembre i es prolongarà previsiblement fins al 12 de desembre. El president del tribunal, José Manuel Ortega, ha demanat tant al fiscal com als lletrats de les defenses que romangueren a la sala a la conclusió de l’audiència pública per a concretar un nou calendari, que finalment s’ha marcat a partir del 4 de novembre.
Schmidt s’enfronta a 7 anys i mig de presó
Aquest procés arriba més d’un any després que el jutjat d’instrucció número 15 de València obrira judici oral contra l’exintendent del Palau de les Arts i altres quatre persones més pel presumpte frau en el coliseu. Estan acusades de delictes de prevaricació, malversació i falsedat.
En una interlocutòria del 5 de desembre de 2017, el jutge va acordar l’obertura de judici contra Schmidt, per a qui el fiscal demana set anys i mig de presó. A més, també es jutjaran el director financer del Palau, Ernesto Moreno, que s’enfronta a huit anys de presó; el president del consell d’administració de Patrocini –empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors–, José Antonio Noguera Puchol, que podria arribar a complir set anys; Joaquín Maldonado, altres set anys més, i l’excònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe –mercantil que actuava d’intermediària en les contractacions–, Pablo Broseta, set anys també.
El magistrat va incloure les empreses Patrocini i Radcliffe com a responsables civils subsidiàries i va acordar que es mantinga la llibertat provisional de tots els encausats amb les mesures cautelars vigents. També va requerir fiances a Schmidt, Maldonado i Noguera per un total de 495.603,72 euros cadascuna; a Moreno, per 899.667,77 euros, i a Broseta, per 404.064,05 euros.
Una clàusula d’exclusivitat per a Schmidt
En la interlocutòria, el magistrat explicava que la Fundació Palau de les Arts Reina Sofia es va constituir al gener de 2005 com a fundació pública adscrita a la Conselleria. Les funcions executives les va desenvolupar Schmidt des de la constitució de l’entitat fins a gener de 2015. Entre altres clàusules en el seu contracte, se li exigia exclusivitat.
Malgrat això, en un moment determinat, Schmidt es va reunir amb Noguera i Maldonado i amb coneixement de Moreno va decidir crear amb aquestos una societat de naturalesa mercantil –Patrocini– per a gestionar la captació de patrocinadors malgrat que el Palau tenia un departament que es dedicava a aquesta funció. D’aquesta societat, “que tenia un evident ànim de lucre, perquè no era ni una ONG ni una fundació sense ànim de lucre”, va ser consellera Schmidt, “amb incompliment no solament de la Llei 53/1984, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, sinó també del seu propi contracte”.
Durant el període en què Schmidt va compatibilitzar de manera il·lícita els càrrecs d’intendent i consellera de la nova empresa, Patrocinio, va subscriure un total de cinc contractes que “suposaven un evident benefici econòmic per a la societat privada”. Per a això “no es van seguir en cap moment els tràmits essencials de la contractació administrativa i, per tant, es va eludir la publicitat, concurrència i transparència dels procediments que pretén garantir la normativa vigent”.
L’empresa privada va rebre de la fundació 508.040 euros en concepte de preu fix per l’organització d’esdeveniments Viva Europa i comissions per captació de patrocinadors, “sense que s’haja pogut establir prèviament la capacitat de l’empresa, la possible existència d’ofertes més avantatjoses o si el preu establit resultava ajustat a dret”.
Per part seua, Patrocinio mancava d’infraestructura personal i material per a la realització de la tasca per a la qual va contractar de manera irregular amb la Fundació. A més, en el període 2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010, l’any en què va començar la tasca de Patrocinio, es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació. Per tant, no es justificarien “en absolut” les comissions que Patrocinio –10% per manteniment i 30% per nova captació– hauria pactat contractualment.
Viva Europa
A més a més, en desembre de 2008 es va constituir la societat Viva Europa June 24th S.L.O. l’administrador i soci fundador de la qual va ser Patrocinio. Això implicava que Schmidt, intendent de la Fundació i membre del consell d’administració de Patrocinio, es trobava a banda i banda de la relació contractual. Aquesta mercantil va subscriure diversos contractes amb la fundació pel procediment negociat per especificitat tècnica. En relació amb l’esdeveniment Viva Europa 2009 el Palau hauria pagat un sobrecost “mancat de tota justificació” de 248.222,79 euros. Els acusats van presentar una factura falsa que va ser abonada encara sabent que no s’ajustava a la realitat.
En l’esdeveniment Viva Europa 2010, el Palau hauria pagat a Patrocini 21.440 euros “sense justificació”. I en Viva Europa 2011, el Palau va pagar un sobrecost de 70.800 euros.
