L’Audiència Nacional jutjarà entre dijous i divendres quatre acusats en la peça 9 del cas Emarsa, sobre el saqueig de l’empresa pública gestora de la depuradora de Pinedo (València), de la qual es va inhibir el jutge valencià que els investigava en imputar-los delictes de blanqueig comesos fora de l’estat espanyol.
Els quatre acusats –els empresaris Jorge Ignacio Roca Semper i Vicente Gil Usedo, i els fills d’aquest últim, Vicente i María Gil Blay–, s’enfronten cadascun a cinc anys de presó per un delicte de blanqueig de capitals, al pagament d’una multa d’1,9 milions d’euros i la inhabilitació especial durant 7 anys per a l’exercici de la indústria i comerç.
El cas Emarsa es va obrir en 2010 per a investigar el suposat saqueig de l’empresa pública, gestora de la depuradora de Pinedo, i va derivar en una trentena d’imputacions en diferents peces pel desviament de 23,5 milions d’euros.
En el seu escrit de conclusions provisionals, la Fiscalia acusa Roca Samper i Gil Usedo d’haver obert un compte a Andorra en octubre de 2010, en què Gil Usedo es va identificar com a ebenista jubilat i fabricador de ventalls i souvenirs i a la qual Roca va transferir 690.180 euros, suposadament fons públics d’Emarsa obtinguts de forma il·lícita.
A parer de la Fiscalia, els ingressos en els comptes dels imputats no responen a la realització de cap activitat comercial, ja que els moviments bancaris únicament obeeixen a transferències per al seu reintegrament o traspàs a altres comptes, sense que revelen “l’existència d’una activitat comercial lícita”.
La suposada trama corrupta d’Emarsa va operar entorn de dos “negocis”. Un estava basat en l’increment dels costos d’explotació, que va comptar amb el vistiplau de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar) i que es va basar en el desviament de fons inicialment dirigits a xicotetes reformes, manteniment, electricitat, personal, despeses de reactius i altres matèries primeres. L’altre, el de tractament de llots, es va basar en un encariment artificial de les operacions, sustentat en diverses empreses pantalla controlades per diversos dels processaments.
En juny passat, l’Audiència Provincial de València va condemnar l’exgerent d’Emarsa Esteban Cuesta a 12 anys i mig de presó i l’exvicepresident de la Diputació de València Enrique Crespo a 10 anys per aquestos fets. També van ser condemnats, entre altres, l’exgerent de l’Epsar José Juan Morenilla (9 anys de presó); l’exdirector financer d’eixa empresa, dependent de la Generalitat, Enrique Arnal (8 anys i 6 mesos), i l’exresponsable d’informàtica d’Emarsa Sebastián García (7 anys i 6 mesos).
Segons la sentència, els principals responsables de l’empresa pública van articular “un sistema fraudulent de facturació amb el qual van aconseguir el desviament de 23,5 milions d’euros de diners públics” entre 2004 i 2010. Amb aquest objectiu, “es van concertar amb diversos empresaris perquè emeteren factures per serveis no prestats o per un import molt superior al cost real, de manera que van incorporar al seu patrimoni o al de familiars i amics els diners defraudats”, segons la sentència.
En eixe circuit de blanqueig ideat pels màxims responsables de la trama hauria sigut determinant la participació dels quatre acusats que a partir del pròxim dijous s’asseuran en la banqueta de l’Audiència Nacional.
