El nombre de menors d’edat i de dones que arriben a les costes valencianes a bord de pasteres s’ha disparat en els dos últims anys respecte a fa només una dècada, quan la pràctica totalitat de les persones migrants que arribaven eren adults homes.
La responsable dels operatius d’actuació de la Creu Roja a Alacant amb els migrants interceptats, Patricia Compañ, ha revelat a Efe que als experts els “crida l’atenció” aquest canvi de tendència, que ha variat d'”una cosa predictible a impredictible”. D’aquesta manera, fa una dècada –des que es tenen dades– el perfil responia quasi exclusivament a un home de 30 i 40 anys, mentre que a partir de 2017 s’identifiquen bastants menors, sobretot de 15 a 17 anys, i un nombre relativament alt de dones.
Encara que es desconeix amb certesa el motiu d’aquest canvi de patró, des de la Creu Roja creuen que s’explica en les necessitats en el país d’origen. Per la seua pròxima situació geogràfica a Algèria, la demarcació d’Alacant ha copat tots els episodis de migrants que han arribat al territori valencià en pasteres –l’única excepció és el buc Aquarius a València–. La immensa majoria de les persones que han arribat són d’eixa nacionalitat i marroquines, encara que també hi ha hagut algun cas de sirians, libis o tunisians.
Segons les dades facilitades a Efe per la Creu Roja, en 2007 va haver-hi 38 migrants interceptats, xifra que es va mantindre estable amb un lleuger increment fins a 2014, quan van arribar en set vaixells 84 persones –tots homes, dels quals 30 van dir ser menors de 18 anys–.
En 2015 va haver-hi una caiguda en registrar-se 3 pasteres i 26 migrants –cap dona i 11 menors–, mentre que en 2016 es van comptabilitzar 9 embarcacions i 116 persones –24 menors–.
Un any després, en 2017, la xifra es va disparar fins a les 34 intervencions de la Creu Roja de pasteres amb 388 migrants –4 dones i 71 menors– i al llarg de l’any que just ha acabat s’han sumat 37 embarcacions més amb 353 migrants –10 dones i 65 menors–.
El major desembarcament de migrants durant 2018 es va produir el passat 7 de desembre, quan Salvament Marítim va rescatar 24 persones –17 homes, 7 dones i 2 menors– que anaven en dues pasteres a diverses milles de la costa d’Alacant. Pel que fa a la major onada, va ocórrer entre el 25 i 26 d’octubre, quan es van interceptar 9 embarcacions que van sumar prop d’un centenar de persones en diferents municipis entre Calp i Torrevella, mentre que l’última va arribar a l’illa de Tabarca dissabte passat, amb nou homes localitzats –un menor–.
Les pasteres que solen arribar al sud del País Valencià mesuren de 4 a 5 metres d’eslora i, segons Compañ, són “totalment inestables” perquè tenen una capacitat per a entre tres i quatre persones quan en realitat en viatgen fins a deu. Això fa que vagen “amuntegats, sense possibilitat de moviment i amb el risc de bolcar” i provoca que els migrants aconseguisquen la seua destinació “mullats, amb hipoglucèmia per no menjar durant 4 o 5 dies, amb símptomes d’hipotèrmia, marejats i amb colps”. A més, a vegades presenten cremades en la pell de segon grau associades a la mescla del combustible i l’aigua salada, així com altres cremades més superficials a l’estiu per l’acció del sol.
La Creu Roja compta amb un equip de voluntaris amb un perfil específic per a atendre l’arribada de migrants “les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any”, on participen infermers, metges, socorristes, patrons d’embarcació i traductors. Compañ ha destacat la rellevància de la figura del traductor ja que ajuda a superar la dificultat de l’idioma i ajuda “trencar el gel i que es cree un vincle per a millorar l’ajuda que se’ls proporciona”.
La institució benèfica té l’únic objectiu de proporcionar l’atenció mèdica bàsica per a, a partir del resultat de senzilles proves, detectar les possibles anomalies que precisen d’atenció sanitària. D’aquesta manera, són derivats a l’hospital els migrants que presenten ferides o patologies, així com les dones de les quals se sospita que puguen estar embarassades i tots els menors de 8 anys. Al mateix temps, dona aliments i begudes energètiques per a incrementar la glucosa, i també aigua, sucs, galetes i roba abans que els migrants passen a la disposició de la Policia Nacional.
