Al llarg d’aquest any 2018 els lectors de Diari La Veu han mostrat un especial interés per informacions relacionades amb la llengua, la defensa dels drets socials, com ara la solidaritat i el feminisme, les infraestructures, les inclemències climatològiques, l’emprenedoria dels joves empresaris i l’activitat política.
Quines són les notícies de Diari La Veu més llegides durant l’any 2018? Ací us les recollim per a poder fer un repàs d’allò que més ha interessat als lectors els últims dotze mesos.
L’any començava amb l’intent de boicot de l’extrema dreta a la cavalcada de les Magues de Gener a la plaça de l’Ajuntament. Malgrat tot, la cercavila va transcórrer amb normalitat. Compromís va denunciar la convocatòria ultra difosa per xarxes socials i va demanar al govern espanyol un protocol de seguretat. Tot i això, alguns ultres van cantar el Cara al Sol i van insultar els membres de les muixerangues. Les Magues van encapçalar una comitiva plena de color i mostres de cultura popular per a reivindicar els “grans valors de la humanitat” (Fotogaleria). Aquest 2019, la regidora Pilar Soriano, la professora Beatriu Cardona i l’activista María Escalona seran les noves Magues de Gener i l’organització ja ha demanat a la Subdelegació del Govern espanyol un dispositiu especial per a “evitar les molèsties” de l’extrema dreta durant la cavalcada.
En juliol, la Direcció General de Política Lingüística depenent de la Conselleria d’Educació anunciava que les escoles certificaran fins al C1 de valencià i el B1 d’anglés i evitaran que l’alumnat haja de passar per acadèmies. El decret estableix les equivalències entre les hores lectives i les certificacions que obtindrà l’alumnat que estudie ja amb la nova Llei de Plurilingüisme. Segons les etapes educatives completades, cada alumne podrà acreditar els seus coneixements de valencià des d’un B1 o B2 –segons el percentatge d’hores lectives– si només cursa etapes obligatòries fins a un C1 si acaba amb el títol de Batxillerat o un d’FP. En el cas de l’anglés, sense passar per una acadèmia privada o una Escola Oficial d’Idiomes, l’alumnat pot acabar l’etapa educativa obligatòria amb un A1 o A1+ o amb un A2 o B1 si també cursen Batxillerat o FP.
Mariano Rajoy va provocar moltes riallades durant la seua carrera política a conseqüència de les errades, embarbussaments i lapsus que patia durant les intervencions públiques. El passat 5 de maig, Mariano Rajoy, aleshores líder del Partit Popular, va assistir a un acte del partit a Alacant per a celebrar que el consistori tornava a estar governat pel PP. Rajoy acudia a la ciutat com a president espanyol, es va fer fotografies amb els membres de l’agrupació local a la casa consistorial, va fer diverses visites i va passar un bon grapat d’hores junt amb els seus amfitrions, però, en el moment d’adreçar-se al públic combregat a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA), va oblidar el nom de l’alcalde. Només començar la seua intervenció, Rajoy va dir “benvolgut alcalde d’Alacant” i, mentre rumiava com li deien al regidor, va afegir: “Que així es diu”.
Isabel Bonig es va comprometre a Alacant a eliminar tota norma, llei i iniciativa que el govern del Botànic haguera posat en marxa en els tres últims anys en matèria de plurilingüisme i foment i ús del valencià. Així es va pronunciar la líder del PPCV davant de Rajoy durant l’acte que va celebrar aquell dissabte 5 de maig a l’ADDA. Sí, l’afirmació de Bonig va ser el mateix dia i al mateix lloc on Rajoy va tindre un nou lapsus de memòria amb el nom de l’alcalde d’Alacant –”que així es diu”–. La líder del PPCV va assegurar que no deixaria rastre del requisit lingüístic per a accedir a un lloc de treball en l’administració.
“Hi ha qui ha provat la Malferida i ara ja no demana Coca-Cola”. Així es va pronunciar la inventora i jove empresaria Lucia Mompó durant la primera entrevista que concedia en la seua vida. Diari La Veu va anar a visitar-la a Lanzadera, on Mompó va crear la Malferida aquest 2018, un refresc de cola que ret homenatge a la seua terra i a la llegenda que assegura que la Coca-Cola va nàixer a Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), que és el poble de sa mare.
Un 9 d’Octubre normal? era l’anàlisi que oferia Diari La Veu després d’una nova diada amb l’extrema dreta intentant ocupar els carrers de València per a coaccionar la ciutadana que participava en els diferents actes del dia. Durant la processó cívica del matí es van tornar a veure símbols franquistes i durant la vesprada, malgrat el gran desplegament policial, l’extrema dreta va protagonitzar moments de tensió. Tanmateix, la convocatòria de la Comissió 9 d’Octubre va ser un èxit, ja que València va plantar cara al feixisme (fotogaleria).
El 17 de desembre s’inaugurava un 40% del total del Parc Central de València després de tres anys i mig d’obres i dècades d’espera. Aquest espai que aspira a convertir-se en un altre dels pulmons verds de la ciutat obri ara onze hectàrees d’espai d’oci i diferents zones ajardinades, que compten amb una alqueria, una pèrgola, estanys, fonts, espais esportius, espais infantils amb diferents jocs, zona de socialització canina i diferents espais per a passejar (Fotogaleria). A més, al llarg de 2019 es posaran en marxa diferents equipaments públics i dotacionals que estan dins del projecte, com ara cafeteries, unes dependències de la Fundació Esportiva Municipal, una seu de la Universitat Popular i un centre ocupacional. Aquestes infraestructures s’ubicaran dins de les naus de Demetrio Ribes, que amb la seua l’arquitectura industrial serveixen de marc per al Parc Central.
La portaveu del PP al ple de Bonrepòs i Mirambell s’adreçava a la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, en aquestos termes al ple del mes d’octubre a la localitat: “En un lloc públic s’ha de parlar en castellà, ho diu la Constitució”. Trinidad Trives acusava el PSPV i Compromís de “no tindre respecte cap als castellanoparlants que hem fet gran València”.
En juny, el ministre de Foment, José Luis Ábalos anunciava que l’autopista que recorre la costa mediterrània entre Alacant i Barcelona serà gratuïta en la mesura que aquestes vies acaben la concessió entre el 2019 i el 2021. La decisió afecta directament l’AP-7, entre Alacant i Tarragona, i l’AP-4, entre Sevilla i Cadis, les concessions de les quals conclouen el 31 de desembre de 2019 i compten amb 468 quilòmetres en total. També afecta l’AP-1, entre Burgos i Armiñon (Àlaba), de 84 quilòmetres, la concessió de la qual venç el pròxim 30 de novembre.
També a principis d’aquest estiu, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua reduïa la llista d’accents diacrítics a 15 paraules. Amb aquesta decisió, la institució estatutària seguia les passes de l’Institut d’Estudis Catalans, que va fixar el llistat de mots en què cal posar l’accent per a diferenciar el seu significat en una quinzena de casos.
La periodista i escriptora Núria Cadenes va ser víctima d’un nou cas de discriminació lingüística a la sanitat pública valenciana; en aquesta ocasió, va ocórrer a Torrent el passat 16 d’octubre. Segons denuncia ella mateixa en el seu perfil de Twitter, tenia concertada una cita a un centre de salut, però, pel que explicava, parlar en valencià va ser un problema per al normal desenvolupament de la consulta. A finals de desembre, Plataforma per la Llengua eleva a cinc els casos de discriminació lingüística registrats en Sanitat durant aquestos últims 12 mesos.
Des de passat 24 de maig, Eduardo Zaplana es troba empresonat al Centre Penitenciari de Picassent (l’Horta Sud) acusat dels presumptes delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació dins de l’operació Erial. La jutgessa va decretar presó provisional sense fiança per a l’expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana. Des d’aleshores, l’empresonament de Zaplana no deixa de ser notícia pel seu estat de salut.
I, finalment, tres de les notícies més llegides de Diari La Veu durant aquest 2018 han sigut tres informacions amb un tractament especial. Tres minut a minut sobre l’arribada de l’Aquarius a València (fotogaleria), la gota freda dels mesos d’octubre i novembre i la vaga feminista del 8 de març. Tres continguts en els quals els lectors han pogut seguir els esdeveniments dels fets al detall, amb informació renovada i acurada cada poc de temps.
