Els presos polítics catalans abandonen la vaga de fam

Expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya havien demanat a les persones empresonades que acabaren amb la protesta
20 desembre 2018 01:00h
La primera foto dels polítics catalans a la presó de Lledoners, distribuïda per Òmnium Cultural.

Els polítics catalans empresonats amb motiu de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 han decidit posar fi a la vaga de fam iniciada el passat 1 i 3 de desembre. Així, els polítics de Junts per Catalunya Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull han decidit posar fi al dejú voluntari iniciat a principis de desembre per a denunciar el "bloqueig" del Tribunal Constitucional a la justícia europea.

Els quatre presos independentistes han volgut acabar amb la iniciativa en considerar que "s'han complit els objectius" que s'havien marcat, que s'ha aconseguit visibilitat internacional i que han "sacsejat el Tribunal Constitucional" fins a iniciar el "desbloqueig" que reclamaven al tribunal, al qual denunciaven perquè consideraven que els estava sotmetent a un tractament dels seus recursos injust.

Sànchez, Turull, Forn i Rull escolten així els expresidents de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol, i els expresidents del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol, que aquest dimecres van demanar en una carta als presos independentistes en vaga de fam que consideraren "posar fi" a la protesta. Ho van fer a través d'una carta que també signa el síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó.

Els signants de la missiva entenien que la vaga de fam "ha donat visibilitat a la seva situació processal i ha sacsejat consciències a escala nacional i internacional". A més, subratllen que el Tribunal Constitucional "ja ha posat calendari a la resolució dels recursos d'empara interposats els darrers mesos i ja n'ha resolt alguns", motiu principal de la protesta.

A més, els expresidents entenen que, en aquests moments, cal "pensar a salvaguardar el seu dret a la vida i a la salut", així com a "garantir" la participació dels presos "amb plenes facultats" en "la imminent fase de defensa processal i, més endavant, en el futur polític del país".

next