La Universitat de València és capdavantera en l’estudi i el foment de l’Economia del Bé Comú. Es tracta d’un corrent econòmic alternatiu, que va més enllà dels models tradicionals i que recull la major part de les diferents iniciatives crítiques sorgides durant les darreres dècades. Aquesta doctrina defensa que l’economia és una eina al servei de la ciutadania i entén els diners com un mitjà i no com una finalitat. És el contrari al capitalisme perquè el bé comú és l’objectiu superposat a totes les activitats econòmiques, segons explica el seu impulsor, l’austríac Christian Felber.
Dins de la Facultat d’Economia s’ha creat la Càtedra de l’Economia del Bé Comú, la primera càtedra mundial sobre aquest model econòmic, impulsada per Joan Ramón Sanchis i que compta amb el vistiplau de Felber. En una entrevista a Diari La Veu, el creador del model econòmic va lloar que la creació de la càtedra siga iniciativa del catedràtic i no del moviment de l’Economia del Bé Comú ni de la Generalitat. Tot i això, el moviment econòmic té un ferm aliat en la Conselleria d’Economia, ja que Rafa Climent és un defensor d’aquest model i va tractar d’aplicar-lo a Muro d’Alcoi (el Comtat) quan va ser alcalde.
El passat més d’octubre, la càtedra i Sanchis van donar un pas més enllà i van presentar el primer manual universitari sobre l’Economia del Bé Comú. Amb El Modelo de la Economia del Bien Común. Aplicación a la empresa/organización y casos prácticos, la càtedra ha volgut “aplicar el llibre de Felber sobre l’Economia del Bé Comú donant-li un enfocament acadèmic i, sobretot, aportant casos d’empreses que estan implantant el balanç del bé comú”. El llibre s’ha dut endavant gràcies a la col·laboració de l’Associació Federal espanyola i valenciana de l’Economia del Bé Comú.
Manual sobre el Modelo de la #EconomiadelBienComún #ebc con casos de empresas y organizaciones que estan aplicando el modelo con éxito y criterios de #sostenibilidad @EBienComun @felber_c @catedraEBC_UV pic.twitter.com/2KfqmDp3WS
— Joan Ramon Sanchis (@Joanrasan) 24 de noviembre de 2018
El manual, amb pròleg de Christian Felber, explica el marc teòric de l’Economia del Bé Comú, els seus orígens i conceptes bàsics com el Balanç del Bé Comú i la Matriu del Bé Comú. Però no es queda ahí. Lluny de ser un text merament teòric, el manual dedica tota la part final a explicar com es pot aplicar aquest model econòmic en empreses, municipis i centres educatius i mostra casos pràctics d’empreses que ja l’apliquen. És el cas, per exemple, de l’empresa Cartonajes La Plana SL, CuiNatur i Action Waterscapes SL.
El text analitza a fons sis empreses; sis entitats no lucratives, i el cas de 5 administracions i organitzacions públiques de Barcelona, Salamanca i Àustria. De tots ells s’explica la seua història, el model d’empresa i com aplica l’Economia del Bé Comú, el Balanç i la Matriu.
“El model econòmic neoliberal no pot explicar la situació actual”
Segons explica Sanchis, l’objectiu de la publicació és disposar de materials docents a l’abast del professorat que estiga interessat a explicar el model d’Economia del Bé Comú als seus estudiants i també a donar a conéixer el model a la societat “i demostrar que no es tracta d’un model purament teòric o filosòfic sinó que inclou eines de treball que ja estan aplicant un nombre important d’empreses tant privades com també entitats no lucratives i administracions públiques, com ara universitats i municipis”.
Des de la càtedra consideren “fonamental” introduir el model de l’Economia del Bé Comú “perquè l’estudiantat sàpiga que no existeix un únic model de pensament econòmic”, assenyala Sanchis, que insisteix que “el model econòmic neoliberal no pot explicar la situació actual, on tot i que es produeix un creixement econòmic, les desigualtats, l’exclusió i la pobresa continuen augmentant”. És per això que el manual vol ser una eina perquè l’estudiantat puga “conéixer altres models econòmics alternatius basats en la sostenibilitat, segons la qual la creació de valor econòmic i financer no és incompatible amb la creació de valor social i ambiental; més bé al contrari, tots aquestos valors es reforcen mútuament. El model de l’Economia del Bé Comú explica açò”, explica Sanchis.
L’Economia del Bé Comú en els centres educatius
El catedràtic reconeix que és molt difícil aconseguir que en les titulacions universitàries s’incloga una assignatura sobre el model de l’Economia del Bé Comú perquè això implicaria reformar els plans d’estudis. No obstant això, sí que celebra que s’està aconseguint que cada vegada més professors coneguen el model i consideren necessari explicar-lo als estudiants, “encara que siga dins del contingut d’altres assignatures”.
En aquestos moments, a la Universitat de València s’explica el model d’Economia del Bé Comú en assignatures dels graus d’ADE, Economia i Treball Social i en alguns postgraus, com ara al màster d’estratègia i al màster de finances corporatives. També als ensenyaments secundaris, batxillerat i cicles formatius hi ha professorat interessat amb el model que ja està introduint-los en els seus continguts.
Per a impulsar l’estudi de l’Economia del Bé Comú en diferents centres educatius de tots els nivells, la càtedra ha creat una Xarxa d’Innovació Educativa en Economia del Bé Comú formada per professorat de tots els nivells educatius, a través de la qual s’està estenent cada vegada més l’aplicació del model a la docència. “L’educació és el futur de les societats i, per això, creiem que si realment volem canviar la manera de pensar i fer l’economia, s’ha de començar per educar en valors”, sentencia Joan Ramón Sanchis.
El cas de Miranda de Azán
Un dels casos més curiosos que s’expliquen és el de l’Ajuntament de Miranda de Azán (Salamanca), primer municipi del món a ser catalogat com a Municipi del Bé Comú. Des de 2011 apliquen aquesta filosofia econòmica en la gestió municipal i van ser uns dels convidats a les jornades sobre municipis del Bé Comú celebrada a València el passat més de març.
En les eleccions municipals de 2011 Izquierda Unida va obtindre la majoria absoluta en el poble. Amb un programa senzill i bastat en la transparència i la regeneració política van seduir els habitants i van començar a canviar les coses. Segons s’explica al manual, els regidors del municipi van conéixer el moviment de l’Economia del Bé Comú quan ja estaven al govern i tot i que en eixe moment només s’aplicava en empreses, van decidir adaptar-lo a la gestió municipal perquè els principals valors que defensa –transparència i participació ciutadana; dignitat humana; solidaritat; sostenibilitat ecològica i justícia social–, són els mateixos que ells volien per al seu municipi.
Seguir la filosofia de l’Economia del Bé Comú implica el foment de la participació ciutadana en les decisions municipals i en el funcionament del poble i aquest és un dels principals reptes als quals s’enfronta Miranda de Azán. Molt a prop de Salamanca, però inserit en el que es coneix com ‘l’Espanya buida’, el poble, d’uns 500 habitants –repartits en el nucli urbà i dues urbanitzacions– ha de lluitar per a mantindre –i si pot ser, augmentar– la seua població però sense convertir-se en una ciutat dormitori.
Així, el seu objectiu actual és tractar d’implicar els nouvinguts en el moviment econòmic sense descuidar la resta d’elements que van aconseguir que en 2013 Miranda de Azán fóra qualificat de el primer Municipi del Bé Comú de tot el món. Ara és exemple per a molts altres que volen seguir els seus passos, com és el cas per exemple dels municipis de Muro d’Alcoi (el Comtat), Xirivella (Horta Sud), Betxí (Plana Baixa), Villena (Alt Vinalopó), Silla (Horta Sud) i Ròtova (la Safor).
