“Jo volia pagar al llaurador el que era just; calcular el preu de dalt a baix i sense fixar-me en el que marcara el mercat. Eixa era la meua filosofia innata i després vaig saber que el que jo volia fer era Economia del Bé Comú”. Francisco Usó Girona va fundar, junt amb els seus socis, Supernaranjas en 2012, el mateix any que el corrent econòmic promogut per Christian Felber començava a agafar força a l’estat espanyol. L’empresa –que exporta taronges a Madrid, a la cornisa Cantàbrica, a Barcelona, a Andalusia i a alguns punts d’Europa– va nàixer ja amb el propòsit clar “de fer les coses de manera diferent a com s’havien fet fins ara”.
Des que va començar el projecte de Supernaranjas, Usó tenia clar que volia pagar al llaurador el que corresponia, entre altres qüestions que “no s’havien fet fins ara”. Casualment va escoltar en la ràdio un programa en què parlava l’economista Paco Álvarez sobre l’Economia del Bé Comú i es va adonar que això era el que ell volia aplicar al seu negoci. Al mateix temps va conéixer Juan Cascán, de Microviña, que també estava aplicant principis semblants. Poc després ja va entrar de ple en el moviment de Christian Felber i va aplicar aquesta filosofia econòmica al seu negoci.
L’empresa ja ha fet dos balanços del Bé Comú, que és una mena d’examen que mesura l’aportació i el foment que es fa del Bé Comú quan una empresa interactua amb proveïdors, usuaris, finançadors, treballadors i la societat en general. Supernaranjas ha tret poc més de 500/1.000 en les dues primeres proves que ha fet però, més enllà dels resultats, Usó celebra que haver fet el balanç li ha servit per a veure tot el que li quedava per millorar.
“Vaig aprovar de casualitat”
“Sempre recordaré que en el primer balanç que vaig fer vaig veure que, fins i tot sent una empresa que havia nascut amb la idea de fer les coses bé, vaig aprovar de casualitat”, recorda Usó. L’examen, però, li va servir per a adonar-se que malgrat pagar al llaurador “el que és just”, iniciar-se amb la producció ecològica i fer xarrades per a fomentar l’economia del bé comú, encara tenia molt de marge de millora. “Per exemple, no coneixia la banca ètica ni tampoc les assegurances ètiques. Tenia contractada l’energia elèctrica amb empreses elèctriques tradicionals i fer el balanç em va servir per a començar a donar-li la volta a tot eixe tipus de proveïdors”, assegura.
Les millores que Supernaranjas ha començat a aplicar enguany –i que portarà a examen en acabar 2018– van enfocades principalment al personal. Fins fa poc, en l’empresa només treballaven els socis, però ara han contractat tres persones externes: dues al camp i una al magatzem. “Totes les millores que fem van enfocades al fet que participen en les decisions de l’empresa, a involucrar-los i també a afavorir la flexibilitat”, explica Usó.
L’empresari assegura que també ha aplicat l’Economia del Bé Comú en el model de contractació. En lloc de contractar només una persona 8 hores, ha preferit contractar-ne tres durant 6 hores al dia per a poder garantir-los flexibilitat en el seu horari. “Tant de bo tinguera feina perquè estigueren tots a jornada completa. Però com que, de moment, no en tinc, preferisc contractar més gent a temps parcial”, explica Usó, que assegura que amb tots els treballadors s’apliquen criteris de conciliació familiar i se’ls dona flexibilitat absoluta. De fet, insisteix que haver aplicat l’Economia del Bé Comú és un dels factors clau perquè la seua empresa siga rendible i sostenible.
El transport, el taló d’Aquiles de Supernaranjas
El negoci de Francisco Usó es basa exclusivament en la venda de productes per Internet, que després fa arribar als seus clients mitjançant una empresa de transport. Un dels principals valors que defensa l’Economia del Bé Comú és la sostenibilitat ecològica i l’empresari reconeix que reduir la petjada de carboni és un dels seus majors reptes, ja que assegura que la tenen “molt alta”.
“Ahí poc puc fer”, lamenta, però assegura que sí que estan treballant per a ser cada vegada més sostenibles ambientalment. “Quan busquem transportistes, no triem el més barat, sinó que el que fem és preguntar-los què és el que fan i com inverteixen també els seus beneficis”, apunta. Segons explica, fins fa poc treballaven amb una xicoteta empresa de transport que revertia sempre una part dels seus beneficis en el medi ambient. L’empresa tenia vehicles elèctrics en les capitals de demarcació i cada tres mesos enviava a Supernaranjas un manual amb totes les iniciatives que havien fet en l’àmbit mediambiental.
Malauradament, una gran multinacional del transport va adquirir l’empresa que contractava Usó: “Totes les coses que ens agradaven d’eixa empresa han desaparegut”, lamenta. Així, s’ha vist obligat a buscar un nou transportista perquè, a més, “han apujat els preus i a eixa multinacional el medi ambient li importa ben poc”, assegura Usó.
