Un dels instruments parlamentaris de control de què disposen els partits polítics són les anomenades comissions d’investigació. Malgrat que les conclusions finals d’aquestes no tenen un caràcter vinculant, permeten estudiar en profunditat qualsevol assumpte d’interés públic, bé perquè l’actuació judicial ha resultat insuficient per a algunes formacions (tal com va ocórrer amb l’accident de metro de València), bé perquè la justícia no pot actuar perquè els delictes ja han prescrit.
La seua utilitat, però, sempre s’ha posat en dubte, atés que els partits s’han acusat de buscar l’espectacle mediàtic amb les citacions i de no depurar realment responsabilitats polítics. És per això que entre els periodistes i la classe política les comissions d’investigació no tenen precisament una bona reputació.
Amb dues sessions, la comissió d’investigació posada en marxa a les Corts que estudia el presumpte finançament irregular del PSPV i del Bloc durant les campanyes electorals dels anys 2007 i 2008 està guanyant-se aquesta fama per la falta de serietat i de rigor de la seua gestió. Així, falta de documentació, compareixents que no apareixen, improvisacions i descoordinació entre els diputats són la tònica que ha adoptat aquesta comissió. Fins i tot el dia de la seua constitució ja es va entreveure que aquesta no seria una comissió normal. De fet, la data d’inici de la comissió així com el pla de treball van generar un caos durant la votació entre els parlamentaris.
Així, a la primera jornada de compareixences celebrada el passat 10 de desembre van acudir el diputat popular José Císcar (en qualitat de denunciant); el president de les Corts, Enric Morera (com a exsecretari general del Bloc), i Lluismi Campos (l’excap de campanya del Bloc). Però també estaven en la llista de compareixents l’exministra socialista Cristina Narbona, l’exresponsable dels comptes del PSPV Pepe Cataluña i l’exalcaldessa popular de Dénia Ana María Kringe. Cap d’ells hi va comparéixer. La justificació que el president de la Mesa, el diputat de Podem César Jiménez, va donar va ser que Narbona no havia pogut acudir per problemes d’agenda i que els altres dos ni tan sols havien contestat el burofax que se’ls havia enviat.
Aquest dimarts arrancava la segona jornada d’aquesta comissió amb l’objectiu que els compareixents sol·licitats acudiren i que tot transcorreguera amb la normalitat i fluïdesa esperada. La sorpresa va ser que ja la primera de les compareixents previstes, Lucía Pascual (extreballadora de Crespo-Gomar), tampoc no va acudir. L’actitud de Pascual no resulta inesperada, ja que el passat 25 d’octubre ja es va negar a contestar determinades preguntes del PP en la comissió que investiga el finançament dels partits.
Aquest fet no va passar inadvertit pels populars, que van enviar un escrit a la Fiscalia perquè van entendre que la negativa de Pascual a donar resposta a algunes qüestions podia constituir “una obstrucció molt greu del funcionament de la Comissió”. Segons va explicar Jiménez, les Corts va enviar els passats 12 i 13 de desembre dos burofaxos notificant a Pascual la seua citació que estan pendents de recollida en Correus, per a la qual cosa hi ha un termini de quinze dies.
Segona absència injustificada
Davant l’absència de Pascual, la sessió es va ajornar fins a les 12.00 hores, quan estava prevista la compareixença de Kringe. Però aquesta tampoc no es va presentar. Ja a les 13.00 hores l’exresponsable de finançament del PSPV Pepe Cataluña va comparéixer per a defensar-se de les acusacions d’haver contribuït a un presumpte finançament irregular dels socialistes valencians. Cataluña va encarar la seua defensa emparant-se en el fet que la documentació que fonamenta la denúncia del cas són “fotocòpies burdes i amb ratlles”, i, en conseqüència, una “manipulació perfecta d’alguns”.
Així mateix, Cataluña va assegurar que l’estratègia dels populars consistia a dir “que ací som tots iguals”. “La setmana passada Císcar va assegurar que si els delictes no hagueren prescrit, algú s’hauria assegut a la banqueta. I jo els pregunte, per què no ho van denunciar abans si ja diposaven d’informació sensible per a enfonsar a Compromís i al Bloc? La seua estratègia era la de dir que ací som tots iguals”, va sentenciar.
Pel que fa a les seues funcions com a responsable del finançament dels socialistes, Cataluña va indicar que es va trobar al càrrec des de 2000 a 2004 i que en eixa època ell no va tindre cap relació contractual amb Crespo-Gomar i que, per tant, no coneix Lucía Pascual. L’exdirigent socialista també va explicar que el mode de finançament del partit seguia la llei de finançament vigent en aquella època amb les quotes dels afiliats, les transferències del PSOE i les donacions que declaraven “d’una manera transparent i absolutament legal”.
Preguntat per un correu de Crespo Gomar del 17 de novembre de 2005 amb una factura per un import de 60.000 euros a la seua atenció i amb el concepte ‘el que ja et vaig comentar’, l’exresponsable de finançament socialista va negar conéixer-lo. “No el conec”, va indicar.
Finalitzada la compareixença de Cataluña, la comissió es va reprendre de vesprada. Però, de nou, es va registrar una baixa més. En aquest cas, s’esperava la intervenció de l’extreballador de Crespo Gomar, Juan José Valentín. El que sí que va acudir va ser José Ramón Tíller, qui va treballar per a l’empresa de comunicació durant un temps i, a més, va ser cap de premsa de l’exalcalde de Gandia, José Manuel Orengo. Tíller va criticar que s’haja intentat vendre l’empresa com “un xiringuito”, quan en el moment en què ell va començar a treballar per a ella era una “de les líders en la comunicació” al País Valencià.
A més, va voler deixar clar que ell va entrar a l’empresa no per la seua vinculació amb el PSPV sinó per la seua experiència en l’àrea de la comunicació. Tíller també va explicar que Crespo Gomar es va fer càrrec del Congrés del PSPV de 2008 i que, malgrat estar de vacances, va ajudar en tot el que va poder. “Ho va pagar el partit”, va concloure.
