Els preus del lloguer s’han disparat en tota la ciutat de València. En tots els districtes excepte a Benicalap el preu del metre quadrat dels pisos de lloguer ha pujat més d’un 20% entre 2016 i 2018 i, en alguns casos, l’augment ronda el 30%. Fins i tot s’ha arribat a parlar d’una bombolla de lloguer semblant a la que es viu a ciutats com Madrid i Barcelona. Per a intentar frenar l’augment desproporcionat dels preus, la Conselleria d’Habitatge ha posat en marxa l’observatori de l’hàbitat, que compta amb un índex de preus recomanats per al lloguer.
A partir del mes de gener, el departament dirigit per María José Salvador publicarà, mitjançant el visor de l’Institut Cartogràfic, les zones tensionades i els preus de referència del lloguer en dites zones. Els propietaris que decidisquen adequar el preu del lloguer a les recomanacions de la Conselleria obtindran una reducció de fins al 5% en el tram autonòmic de l’IRPF, amb un màxim de 3.000 euros. A més, les persones que decidisquen fixar el preu pel qual lloguen el seu habitatge també podran obtindre major puntuació en les ajudes estatals i autonòmiques per a actuacions de rehabilitació.
Segons va explicar la consellera Salvador aquest dilluns en l’acte de presentació de l’observatori i de l’índex, els incentius fiscals són una mesura per a incentivar l’adhesió voluntària a l’índex de preus. L’objectiu, però, és que el Ministeri de Foment faça l’índex vinculant i que, per tant, siga obligatori que els propietaris ajusten els preus dels habitatges a allò que dictamine la Conselleria. Tot i que Salvador ha assegurat que ja s’està treballant amb Foment per a fer vinculant la mesura que limita els preus, les polítiques que el Ministeri està implementant no van en eixa direcció.
El passat divendres, 14 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar un decret-llei de mesures “urgents” en matèria d’habitatge en què destaca la decisió d’augmentar la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de 3 a 5 anys. El decret també limita les garanties que es poden demanar com a fiança –seran dues mensualitats com a màxim–. Tanmateix, entre les mesures el govern espanyol no posa cap límit als preus de lloguer.
“No és una mesura bolxevic”
Avançant-se a possibles crítiques i acusacions, Salvador va assegurar que aquesta “no és una mesura bolxevic ni res paregut” i va apuntar que ja s’aplica en altres països, com ara Alemanya i França. Salvador va destacar que el País Valencià és pioner en l’aplicació d’un índex d’aquestes característiques, amb el qual es pretén evitar una bombolla de lloguer. “No estem controlant, estem donant un marc d’estabilitat”, va insistir la consellera.
I és que, segons va explicar el director general de vivenda, Rafa Briet, tradicionalment el preu del lloguer s’autoregulava en funció de la renda de les famílies, cosa que ara ja no passa. En aquest sentit va explicar que l’idoni és que la despesa del lloguer supose un màxim d’un 25% de la renda mitjana de la llar, que actualment ronda els 22.744 euros, i, per tant, el lloguer mitjà hauria de ser d’uns 474 euros. No obstant això, Briet va lamentar que de vegades el lloguer suposa fins a un 45% de la renda de les famílies. “No tenim una vareta màgica però hi ha mesures que sí que podem implementar per a garantir el dret a l’habitatge”, va explicar Salvador. En aquest sentit, va assegurar que treballa perquè en un futur ningú li pregunte perquè no es va fer res per a frenar la bombolla quan s’era a temps.
L’observatori de l’hàbitat, ens encarregat d’elaborar l’índex de preus, es reunirà en gener per a establir quines són les zones tensionades i definir els preus màxims que es recomanen per a cada zona. Segons va explicar la consellera, és probable que per a definir el preu es faça una mitjana entre el més alt i el més baix de la zona, però va assenyalar que també es podran seguir altres criteris. Així, cal esperar a 2019 per a conéixer tant els preus marcats pel departament de Salvador com les zones tensionades. Aquestes àrees seran les úniques on s’aplicaran els índexos i, per tant, seran els propietaris d’eixes zones els que podran optar a beneficis fiscals.
L’Olivereta i Extramurs, els districtes on més s’ha encarit el lloguer
Tot i que l’índex de preus encara no està disponible, la Conselleria ja ha posat a disposició de tots els interessats els preus mitjans per districtes i per municipis, que es poden consultar a l’Institut Cartogràfic, així com l’evolució dels preus en els darrers tres anys. Pel que fa a la ciutat de València, Ciutat Vella és el districte més car: el metre quadrat es paga de mitjana a 9,59 euros, un 25,99% més car que en 2016. No obstant això, és a l’Olivereta i a Extramurs on les preus han pujat més en tres anys. Així, el metre quadrat es paga a 6,17 euros a l’Olivereta, un 28,16% més car que en 2016, i a Extramurs el preu actual és de 7,8 euros, un 27,46% més que fa tres anys.
Segons es va explicar en la presentació, en 45 municipis del País Valencià el lloguer ha crescut de mitjana un 20% en tres anys. La ciutat de València, però, supera àmpliament aquesta xifra, ja que tots els districtes excepte Benicalap han crescut per dalt de la mitjana. Pel que fa al conjunt del país, a les comarques del sud és on més es concentra la pujada de preus, junt amb València ciutat i les comarques costaneres de la demarcació de Castelló, amb augments que ronden el 20%. A l’àrea metropolitana de València les pujades de preus s’han incrementat entre un 10% i un 15%. A les comarques de l’interior els preus també han crescut però de forma més moderada, amb increments del 10%.
