La jutgessa encarregada d’investigar un presumpte frau en la taxació de l’edifici venut per a albergar la seu d’Apple Espanya a València ha processat per presumpte delicte de fals testimoniatge a dos perits. Es tracta d’un arquitecte de la Societat del Col•legi d’Arquitectes (Arquitasa) i un agent de la propietat immobiliària, els informes dels quals van obligar l’home que va heretar l’immoble a pagar uns 15 milions d’euros als seus germans -cohereus- per a complir amb les compensacions.
Així consta en l’acte d’incoació de procediment abreujat, on ha tingut accés Europa Press, i en el qual es declara la conclusió de la fase d’instrucció del procediment i es dona trasllat a les parts perquè formulen els seus escrits d’acusacions i defenses.
La magistrada estima que els fets investigats poden ser constitutius d’un delicte de fals testimoniatge previst i penat en els articles 458 i 459 del Codi Penal, que pot implicar penes de presó i inhabilitació.
El cas es remunta a la denúncia interposada en 2010 pel qui era propietari de l’edifici, situat en el carrer Llòria, cantonada amb Colón de València, per presumpta estafa en les taxacions de l’immoble, efectuades per valor de 36.082.225,15 euros i 32.157.584 euros, mentre que aquest es va vendre a una societat pel preu de 18 milions que posteriorment el va rehabilitar.
Aquesta diferència en les xifres va obligar a l’amo -denunciant- a pagar als seus tres germans uns 15 milions en matèria de compensació.
Després de morir els progenitors del denunciant, els germans van iniciar un procediment civil amb l’objecte de realitzar determinades compensacions entre els cohereus. Per a açò, era essencial la valoració dels béns en el seu moment donats.
Així, segons arreplega la jutgessa com a indicis en l’acte, el perit de Arquitasa, aportat per la representació d’una de les germanes, va taxar l’immoble de València, del segle XIX, en 36.082.225,15 euros, “quan sabia que el valor del mateix difícilment podria superar els 22 milions d’euros”.
De fet -agrega-, “va ser venut en 23 milions, quantitat notòriament inferior a aquella en la qual va ser taxat”.
Sobre aquest tema, els lletrats dels denunciants, Mario Gil i Ana Mejías, han afirmat que la primera venda de l’immoble es va realitzar per 18 milions sense rehabilitar a la societat que li’l lloga a Apple-, i que aquests 23 milions als quals es refereix la magistrada són per la segona venda al fundador d’Inditex Amancio Ortega.
En relació al mateix immoble -prossegueix la jutgessa-, un altre perit judicial -agent de la propietat immobiliària-, “igualment, sabia tal circumstància -el valor real de l’edifici-“, va efectuar un informe en el qual el taxava en 32.157.584 euros.
Tots dos perits, en les seues declaracions en fase d’instrucció, van ratificar els seus informes, les xifres dels quals sobrepassaven els 30 milions d’euros, i el magistrat civil va donar validesa parcial a aquestes i va concedir un valor a l’immoble de més de 32 milions d’euros, tenint en compte que l’estat de l’edifici precisava una remodelació.
D’aquesta manera, l’hereu del mateix va haver de pagar als seus germans 15 milions d’euros per les compensacions en l’herència.
Altres taxacions
Per a completar la distribució de l’herència i la seua valoració, la jutgessa exposa en el seu acte que també calia valorar un altre immoble situat en el carrer Joan d’Àustria de València, per al qual l’agent de la propietat va presentar un informe de taxació de 19.328.780 euros, “quan inicialment havia efectuat un altre informe, que conservava en el seu ordinador, en una carpeta sota el nom de ‘SECRETS’, en el qual valorava l’immoble en 19.902.596 euros”.
Sobre aquest tema, la magistrada assenyala que la presentació del primer informe en lloc del segon “va obeir a la seua intenció de minorar el valor en benefici d’una de les parts i en perjudici de l’altra en el procediment civil”. Finalment, també es va taxar un immoble a Madrid per 19.902.596 euros, “sense que s’haja practicat prova que determine que tal valor siga inadequat”.
Per tots aquests fets, la jutgessa estima que, sense perjudici de la resolució que puga adoptar-se posteriorment, els fets d’aquest procediment poden ser constitutius d’un delicte de fals testimoniatge. Considera “especialment destacable” el contingut dels informes pericials aportats, així com el dels discos durs extrets per la Brigada de Delictes Tecnològics de la Prefectura Superior de Policia.
Detectiu del denunciant
El denunciant, que no descarta sol•licitar la responsabilitat civil de l’asseguradora Asemas, va presentar a la causa l’informe d’un detectiu privat que va investigar la valoració realitzada pels perits sobre els immobles. Li va arribar a confessar, després d’exposar-li la taxació de 36 milions, que va actuar amb un dol directe, i fins i tot li va reconèixer tenir guardada en el seu despatx un altre peritatge d’un valor d’aproximadament 10 milions d’euros menys, segons va arreplegar l’amo de l’immoble en la seua denúncia.
Respecte de l’agent immobiliari, el detectiu va esbrinar que després del procediment, seguia mantenint contacte amb les parts; que coneixia, respecte de la família, fins i tot els parentius de cada branca de la família i els càrrecs ostentats per una de les parts; i que fins i tot arriba a reconèixer que una de les parts resultava perjudicada pel seu informe pericial de l’edifici, tal com s’arreplega en el mateix escrit remès a la jutgessa.
Després de tenir aquestes dades, el denunciant va encarregar dos informes més sobre l’immoble: un d’ells a la Universitat Politècnica de València (UPV), i un altre a una empresa del sector: Arquibérica.
Tots dos concloïen que hi havia hagut una manipulació deliberada dels valors i que el preu de venda mai va poder ser superior als 18 milions d’euros, segons indiquen els advocats.
Per tot açò, els lletrats del denunciant han aportat documentació per a indicar que els perits -un d’ells, a més, advocat– van poder actuar d’aquesta forma per “pressions” dels “cohereus”.
