La Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la proposta de reforma de l’Estatut valencià per a incorporar una disposició addicional que insta el govern espanyol a equiparar la inversió territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat al pes poblacional del País Valencià. El canvi legislatiu s’ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris excepte el de Ciudadanos, que s’ha abstingut tot i haver signat inicialment el document debatut a la cambra baixa.
L’abstenció de Ciudadanos (Cs) ha propiciat que els partits que conformen l’Acord del Botànic principalment hagen carregat contra la formació d’Albert Rivera, a la qual han acusat de “donar l’esquena als valencians”. De fet, el diputat valencià Toni Cantó –que previsiblement serà el candidat del partit liberal a la Presidència de la Generalitat en 2019– no ha participat en el debat i la representació de Cs ha quedat delegada en el diputat Ignacio Prendes, que ha defensat l’abstenció del seu partit.
La reforma estatutària, que s’aprovarà al ple del Congrés la setmana vinent i serà remesa posteriorment al Senat, inclou una disposició addicional que recull el compromís que les inversions de l’Estat siguen equivalents al pes demogràfic valencià, i per a aconseguir-ho es crearà una comissió negociadora integrada per l’Estat i l’Administració autonòmica.
L’Estatut valencià portava bloquejat al Congrés des que van aprovar la seua modificació les Corts Valencianes en 2011, però en novembre els grups parlamentaris PP, PSOE, Unidos Podemos i Ciudadanos van aconseguir un acord per a aprovar en desembre la reforma.
El text pactat per aquestes formacions modula la clàusula sobre inversions de l’Estat, impulsada en el seu moment per l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, alhora que evita que aquesta modificació haja de ser aprovada en referèndum pels valencians. A més dels membres de la Comissió Constitucional, en el debat ha participat una delegació de les Corts que ja va treballar en la ponència de reforma de l’Estatut, que va emetre el seu dictamen aquest dimarts.
La sessió de la Comissió Constitucional ha estat marcada precisament per l’abstenció de Cs, que s’ha desmarcat de l’esmena transaccional en la qual va estampar la seua signatura fa un mes el secretari general del grup parlamentari de Cs, Miguel Gutiérrez. El diputat Ignacio Prendes, l’encarregat de defensar la posició de Cs davant la Comissió, ha qualificat la disposició addicional que s’incorporarà a l’Estatut com un “engany” als ciutadans i ha reclamat “escapar de les mentides i de crear falses expectatives”.
I és que, segons ell, la reforma de l’Estatut “no es pot aprovar jurídicament” i és “políticament intranscendent i econòmicament inviable”. A més, ha recordat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, en la qual es va recollir que no era “admissible” que un estatut d’autonomia predeterminara el contingut dels Pressupostos Generals de l’Estat.
Des del PP i des del PSOE, els diputats Gerardo Camps i Artemi Rallo han recordat a Cs que una sentència del Tribunal Suprem l’any 2017 va establir que els acords aconseguits en les comissions bilaterals entre l’Estat i una comunitat autònoma sí que poden “obligar” el govern espanyol a incloure determinades partides en els PGE, per la qual cosa han rebutjat que la reforma debatuda es tracte de “paper mullat”.
També han carregat contra la posició de Cs el diputat d’Esquerra Unida Ricardo Sixto, el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, i el seu homòleg d’ERC, Joan Tardà. Sixto ha lamentat la “foto aïllada” que ha volgut traure’s Cs malgrat que l’esmena que va presentar aquest grup perquè es reconeguera en la reforma explícitament “el respecte a l’article 138 de la Constitució” està reflectida en el text.
Per part seua, el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha lamentat la “‘quasi’ unanimitat” trencada per Cs, partit que “s’ha baixat incomprensiblement d’un acord en el qual estava fins fa tres dies”.
