La Generalitat destinarà en els pressupostos de 2019 una partida de 350.000 euros per a posar en marxa un banc d’ADN, en col·laboració amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària (FISABIO), que facilite la identificació de les víctimes del franquisme executades a Paterna i soterrades en una fossa comuna del cementeri.
Així ho ha explicat Mónica Oltra aquest dijous durant l’acte commemoratiu del primer aniversari de la llei valenciana de memòria històrica, on ha precisat que eixa partida forma part dels 1,1 milió d’euros consignats per a l’Institut de Memòria Democràtica. Oltra ha indicat que l’any vinent es destinaran 614.000 euros per a l’obertura al País Valencià de fosses de víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, dels quals 450.000 euros es destinaran a subvencionar les associacions memorialistes.
L’acte s’ha celebrat al Palau dels Català de Valeriola, amb la presència de més de 80 familiars de víctimes afusellades a Paterna (l’Horta Oest) i representants de les associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de la fossa 112, de la fossa 113 i de l’Associació de Memòria Històrica de Carlet (la Ribera Alta).
La vicepresidenta ha reivindicat que aquesta és “una llei necessària per a la justícia, la reparació i la no-repetició”, i ha considerat que l’estat espanyol “té encara un deute amb les famílies de les persones assassinades, afusellades o desaparegudes que volen tancar el seu duel, que necessiten tancar ferides que encara sagnen”. Oltra ha assegurat que hi ha un “compromís absolut d’aquest Consell amb la gent invisibilitzada” i ha renovat el suport a la recuperació de la memòria històrica per a “construir un futur democràtic d’igualtat, llibertat i solidaritat, on totes les persones tinguen garantits els mateixos drets i les mateixes oportunitats, encara que estiguen mortes”.
Oltra també ha assenyalat que no es tracta solament d'”un gest ètic, d’un homenatge buit de contingut”, sinó que es concreta amb unes línies pressupostàries necessàries per a aplicar la llei, i ha opinat que una societat “democràticament sana necessita fer justícia” i “fer memòria”. La vicepresidenta ha recordat que en el mur del cementeri de Paterna es calcula que van ser afusellades entre 1939 i 1956, durant el franquisme, 2.238 persones, 19 d’elles dones, que van ser enterrades en aquest cementeri, “la fossa comuna més gran de l’Estat”. Les famílies d’aquestes víctimes “són un símbol de la defensa de la llibertat, la democràcia i la lluita pels drets polítics, civils i socials”, ha asseverat Oltra, al mateix temps que ha defensat que la llei valenciana de memòria democràtica és “una de les més ambicioses i avançades en tot l’Estat”.
La vicepresidenta ha explicat que s’han engegat mesures durant aquest primer any, com ara la creació d’una Càtedra Interuniversitària de Memòria Democràtica o la concessió de subvencions a entitats sense ànim de lucre i entitats locals per a projectes i iniciatives en matèria de recuperació de la memòria històrica. També s’han finalitzat els treballs d’elaboració de mapes de les zones on es localitzen o es creu que estan les restes de víctimes executades durant la guerra o la postguerra en les demarcacions de València i Alacant, les dades de les quals estan sent supervisades per l’Institut Cartogràfic Valencià, mentre que les de la demarcació de Castelló s’estan ultimant.
