Aquest dijous va tindre lloc a les Corts la segona sessió de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda per a debatre i votar les esmenes de cada grup parlamentari abans de la votació final dels Pressupostos de la Generalitat de 2019 en el ple que tindrà lloc la propera setmana. Com és habitual en aquesta legislatura, un dels assumptes que més crispació genera entre els partits de l’oposició i el Botànic és l’educació. I no sols això, sinó que també es produeix una batalla de xifres i acusacions entre les diferents formacions.
En el cas del debat d’aquest dijous, l’objecte de discussió va ser el programa XarxaLlibres. El diputat del PPCV, Miguel Ángel Mulet, va ser l’encarregat de defensar les esmenes de la seua formació en matèria d’educació. Mulet, que va començar la seua intervenció afirmant que la Conselleria “no ha complit amb les seues promeses” en aquest mandat, va demanar al govern del Botànic que modificara l’apartat que fa referència a la gratuïtat dels llibres i que també s’inclogueren els centres concertats.
Davant d’aquesta afirmació, el diputat de Compromís Josep Nadal li va recordar que no cal modificar res perquè des del primer dia de la posada en marxa del XarxaLlibres aquesta opció es va posar a disposició tant dels centres públics com dels concertats. “És una fake news dir que el Botànic no paga els llibres als centres concertats. De fet, van ser vostés els qui iniciaren una campanya contra aquesta mesura i a causa d’això molts centres concertats van decidir no sumar-se a aquesta iniciativa durant el primer any”, va manifestar Nadal.
Les xifres aportades per la Conselleria d’Educació que dirigeix Vicent Marzà corroboren aquesta afirmació i desmenteixen, per tant, que els centres de gestió privada sostinguts amb recursos públics no compten amb els bancs de llibres. Fonts d’Educació consultades per Diari La Veu asseguren que actualment un 80% dels centres concertats (de primària i secundària) participen del XarxaLlibres. Si bé és cert, les mateixes fonts reconeixen que el primer any sols un 40% dels col·legis concertats es va sumar al projecte del banc de llibres. “Escuelas Católicas i altres sindicats de la concertada van enviar una circular perquè molts centres concertats religiosos rebutjaren la mesura”, expliquen des de Campanar.
El rebuig que va generar entre la comunitat educativa concertada va provocar que fins i tot el secretari autonòmic d’Educació, Miquel Soler, enviara una carta als centres que van decidir declinar la mesura perquè reconsideraren la seua postura. En l’escrit se subratllava la voluntat de la Conselleria de deixar clar que la mesura abastava totes les escoles gestionades amb recursos públics. Malgrat l’inici agredolç, les xifres han anat creixent des de l’engegada del programa. Així, en el curs 2015-2016, 320.000 estudiants de la concertada es van beneficiar d’aquesta mesura; en el curs 2016-2017, la dada va arribar als 324.000 euros; en el curs 2017-2018, la xifra ja arribava als 382.000 beneficiaris, i, en el curs actual, més de 400.000 alumnes gaudeixen d’ella.
Balanç de l’escola concertada
La secretària autonòmica d’Escoles Catòliques –la patronal de l’educació concertada–, Vicenta Rodríguez, reconeix que hi ha diversos centres concertats que no participen d’aquesta mesura perquè o bé fan servir com a material docent dispositius electrònics o bé tenen relacions contractuals amb les seues editorials. “Sota el meu punt de vista, aquesta proposta va nàixer amb molts defectes però al col·legi que jo dirigsc, el Santa María, vam decidir sumar-nos perquè suposa un estalvi econòmic per a les famílies, i, d’altra banda, perquè obliga l’alumnat a respectar el material”, indica a aquest mitjà.
Respecte a la suposada circular que van enviar en un primer moment, Rodríguez no sols ho desmenteix sinó que, a més, assegura que va convocar una reunió amb tots els directors dels centres concertats que ella representa per a informar-los del funcionament d’aquesta nova normativa.
L’objectiu del XarxaLlibres
Aquesta mesura va nàixer amb la intenció de facilitar els llibres de text tant a l’alumnat de les escoles públiques com de les concertades, ja que les seues famílies s’estalvien uns 200 euros –la mitjana que sol comportar aquesta despesa–. El funcionament d’aquesta mesura consisteix en el fet que les famílies compren el material; després, presenten la factura en els respectius ajuntaments, i, tot seguit, aquest envia un abonament mínim de 100 euros. La resta de la quantitat econòmica s’entrega en finalitzar el curs escolar, sempre que els llibres estiguen en bon estat per a passar a formar part d’un banc de llibres gestionats per Educació.
