El sector ceràmic acabarà l’any amb un creixement d’entre un 1 i un 1,5% en vendes, la qual cosa significa 3.600 milions d’euros aproximadament, mentre que en producció també augmentarà un 1%, és a dir, se situarà en 530 milions de metres quadrats.
En el millor dels escenaris, el creixement en vendes podria aconseguir el 2% i, en el pitjor, es quedaria un poc per damunt del 0%, segons ha explicat aquest dimecres en roda de premsa el president de la patronal Ascer, Vicente Nomdedéu.
Nomdedéu ha recordat que l’estat espanyol seguirà sent el país d’Europa que més produeix i ha assenyalat que les vendes creixeran un 7% en el mercat estatal i un 1% en el cas de les exportacions, la qual cosa significarà vendre al voltant de 2.710 milions d’euros enguany. “Espanya segueix sent el segon país que més exporta en metres quadrats en el món”, ha dit el president.
El president d’Ascer ha destacat l’esforç que fa el sector en formació per a mantindre la innovació en qualsevol aspecte de l’empresa, per la qual cosa “seguim sent reconeguts en el món com a líders en aquest aspecte i volem fer valdre açò com a avantatge competitiu, doncs aquesta és la base de la nostra diferenciació”.
El vicepresident d’Ascer Ismael García s’ha referit a la recerca antidúmping contra el sector espanyol per part de l’Aràbia Saudita, Qatar, Kuwait, Oman i els Emirats Àrabs Units. Així mateix, ha destacat que des d’Ascer ja s’ha organitzat la defensa i que faran front a la investigació “amb determinació”. A més, ha recordat que recentment s’ha tancat l’antidúmping que va declarar el Marroc “amb èxit per al sector espanyol”. Segons ha explicat, el sector ha realitzat exportacions de gener a setembre a 187 països per valor de 2.098,9 milions d’euros, un augment de l’1,6% respecte a 2017. Respecte al volum de l’exportació, aquesta es va situar en 317,5 milions de metres quadrats, un 1,2% més que en 2017. El preu mitjà augmenta un 0,4%.
Baixada de vendes
La “gran” baixada de vendes, segons ha dit Ismael García, s’ha produït a Pròxim Orient i a l’Europa de l’Est. En aquest sentit, García ha indicat que Europa suposa el 48,8% de les vendes del sector fora de l’Estat, que les vendes a França creixen un 6,5% i que el país que més ha crescut enguany ha sigut els EUA, amb un 14%, mentre que el Marroc està en un creixement del 7%. Per contra, els descensos s’han produït a Israel i, sobretot, a l’Aràbia Saudita amb un 32,9%.
Factura energètica
El vicepresident d’Ascer Francisco Ramos ha indicat que l’energia, que suposa més del 13% dels preus de venda del sector, ha tingut un comportament amb un creixement “important”.
Així, ha afirmat que la factura energètica total creixerà un 13% de mitjana i ha destacat que els costos de gas suposen un 24% més del que suposaven en desembre de 2017, “la qual cosa és una càrrega important per als nostres costos de producció”. Dins d’aquesta factura de gas, el 45% són costos relatius a peatges i impostos.
Normativa “restrictiva”
El secretari general d’Ascer, Pedro Riaza, ha destacat que el sector ha sigut considerat en 2018 amb el risc de deslocalització i, per tant, ha entrat a formar part de la llista de fugida de carboni, “la qual cosa ajuda de cara al període 2020-2030 perquè una part dels permisos d’emissió que caldria comprar s’assignaran gratuïtament”. No obstant açò, ha lamentat que la normativa sobre emissions es fa cada vegada “més restrictiva” a nivell europeu i “més exigent”, i ha ressaltat l’augment “sensible” dels permisos d’emissió, “que freguen el triple del preu dels últims anys”.
Encara que de moment no s’ha fet l’assignació per al període entre 2020 i 2025, Riaza ha dit que en 2017 el comerç d’emissions va suposar un cost per al sector d’uns 4 milions d’euros, que enguany es traduiran en 11 milions. “Segons les estimacions més probables per a aquest període, el cost anual del comerç d’emissions per al sector pot oscil·lar entre 16 i 33 milions d’euros a l’any”, ha afegit el secretari.
En aquest sentit, Riaza ha assegurat que el sector europeu demana un pla d’igualtat amb la resta de competidors que entren en el mercat europeu sense costos mediambientals i un suport als sectors intensius en energia, “que estan obligats a introduir modificacions importants en els seus processos de producció però que no tenen eixes solucions en la mà”, per la qual cosa “seria lògic que els fons que es recapten per al comerç d’emissions es destinen al desenvolupament de tècniques que solucionen el problema”, ha indicat el secretari.
Nomdedéu ha sol·licitat un pla estatal que regule el funcionament de la indústria “perquè, en el nostre cas, és un sector que aporta molt a la balança de pagaments; crea mà d’obra estable i amb coneixement; té un model de negoci totalment exportable; afavoreix projectes innovadors, i té un producte socialment correcte”. Així mateix, el president ha tornat a reivindicar el Corredor Mediterrani i ha subratllat que si es manté la tendència dels últims huit mesos, “l’entorn serà del creixement actual cap avall”. No obstant això, si aquesta tendència s’inverteix, el creixement serà d’entre l’1 i el 2%.
