VALÈNCIA. Si bé dimecres passat l’alcalde de València, Joan Ribó, manifestava la necessitat de “revisar” l’edificabilitat del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet perquè “necessita un retoc i una millora de forma substancial”, aquest dimarts ha suavitzat el seu discurs. “El plànol de planta que ha presentat l’empresa Metrovacesa és correcte, anem a veure si podem baixar un poc l’edificabilitat”, ha manifestat Ribó a preguntes dels periodistes, en un dia que la plataforma Cuidem Benimaclet ha presentat 1.000 sol·licituds formals al registre d’entrada del consistori per a demanar la desclassificació del sòl urbanitzable a sòl rural.
Així doncs, Ribó (Compromís) també ha volgut acostar postures amb un dels seus socis de govern a l’Ajuntament de València, el PSPV, que la setmana passada a través de la seua portaveu Sandra Gómez va qualificar d'”incoherència” que Compromís i València en Comú qüestionaren l’edificabilitat del PAI de Benimaclet, aprovat amb el suport de les tres formacions. En eixe sentit, Ribó ha recordat que el PAI de Benimaclet va sorgir d’un procés participatiu amb el veïnat organitzat conjuntament amb l’Associació de Veïns i Veïnes i que va ser aprovat pel ple municipal, un fet que ja va recordar la socialista Sandra Gómez la setmana passada.
Aquest dimarts l’alcalde ha expressat que “el plànol de planta és exactament el que es va demanar al procés participatiu”, però ha indicat, ara amb un discurs més suau, “que a tots ens agradaria que la urbanització es reduïra un poc” i que possiblement hi haurà alguns “estalvis significatius en el tema de la urbanització”. Ribó, en aquest cas, ha posat com a exemple que l’avinguda de Valladolid no es prolongue fins a la Ronda Nord. No obstant això, en aquesta ocasió ha estat més taxatiu per a indicar que “es planteja una disminució de la urbanització, però replantejar-se tot el PAI del Benimaclet està fora de les possibilitats legals i econòmiques”.
Al respecte, el primer edil ha apuntat que quan es va fer la Ronda Nord una part de les expropiacions es van realitzar mitjançant “futurs drets immobiliaris”, que en aquestos moments s’hauran de veure reflectits en aquest PAI. “No plantejar-se això suposaria uns costos totalment inassumibles per part de l’Ajuntament”, ha subratllat Ribó. Minuts després, la plataforma de Cuidem Benimaclet plantejava una visió totalment contraposada i que quedava patent a les 1.000 signatures presentades al consistori valencià per a aturar el PAI.
Cuidem Benimaclet demana aturar el PAI
“Volem que no es construïsca aquest projecte a Benimaclet”, ha dit Izumi Konishi, una de les signants i membre de Cuidem Benimaclet, qui ha indicat que “considerem que les vivendes ni són necessàries ni són sostenibles, l’única que les necessita és l’empresa que les vol construir però no el barri”. Des de la plataforma el que sí que consideren necessari són les dotacions públiques, però, en aquest punt, Paula Chirivella, també membre de Cuidem Benimaclet, ha apuntat que “si les dotacions públiques s’arriben a construir, serien al final del PAI”, el que al seu parer suposaria que “les dotacions existents es col·lapsarien” amb els nous residents.
Sobre el procés participatiu ‘Benimaclet és Futur’ del qual va sorgir aquest PAI, Konishi ha expressat que “es proposen més de vint línies d’actuació i amb la majoria d’aquestes estem d’acord, però amb el que no és amb l’edificabilitat”. De fet, Chirivella reconeix que “és un punt a favor” per a l’actual equip de govern “que s’haja comptat amb el barri per a poder decidir quin barri volem”, però opina que “no s’està fent cas” i “caldria revisar el Pla General d’Ordenació Urbana” de 1998, ja que el consideren “caduc i obsolet” i s’hauria de modificar per a tindre en compte “els recursos i les necessitats” que té ara la ciutat.
Des de Cuidem Benimaclet no han volgut posar en dubte el procés participatiu, però han exposat el seu malestar perquè no s’hagen recollit les peticions que “no hi haguera tanta edificabilitat” al document final. A més, Konishi ha subratllat que “l’edificabilitat no és necessària, ni sostenible”, ja que si es construeix al barri, “encara que no siga tota el que es proposa, passaria a ser un barri de densitat mitjana a densitat alta” i, per tant, “insostenible a nivell poblacional i de dotacions”. “Per què hem de gastar, invertir i explotar uns recursos que són limitats?, per què hem d’insistir a construir vivendes que no són necessàries?, per què hem de créixer en eixos termes?”, es pregunta Chirivella.
